La manca de suport legal posa en perill la salut dels transgènere

Crear polítiques que garanteixin reconeixement a les persones transgènere és essencial per a la seva salut i benestar, segons la revista The Lancet. L'estigma social i la desinformació sobre aquest col·lectiu posa en perill la salut mental i física, i es veuen agreujats per la falta de polítiques que donin suport a la seva condició sexual.

Agència SINC
 
 
 
Manifestació a Washington pels drets del col·lectiu LGTB. / Tim Evanson

Manifestació a Washington pels drets del col·lectiu LGTB. / Tim Evanson

Aquest és un article publicat a l’Agència Sinc 

El 2015 va ser un any sense precedents en el reconeixement dels drets dels transsexuals en alguns països desenvolupats. No obstant això, segons una sèrie d’estudis publicats a la revista The Lancet, aquesta identificació pública encara ha de traduir-se en un esforç per millorar la salut de les persones trans de tot el món.

La publicació, realitzada amb l’aportació dels membres de la comunitat transgènere, mostra les grans llacunes en la comprensió de la salut d’aquestes persones a causa de la falta d’informació.

Les estimacions indiquen que hi ha uns 25 milions de persones trans al món. La discriminació i marginació que pateixen en la societat porta a aquest grup socialment marginat a tenir índexs molt elevats de depressió (60%), en comparació amb la resta de persones, i majors problemes de salut física i mental.

“Un gran nombre de persones trans segueixen patint l’estigma social i s’enfronten a la discriminació, l’assetjament i l’abús diari. Són empesos als marges de la societat, sovint troben obstacles per aconseguir feina i són exclosos de les seves famílies, la qual cosa els genera un malestar tant emocional com físic”, explica a Sinc Sam Winter, un dels autors i investigador a la universitat de Curtin Austràlia. “A més troben minvades les seves oportunitats de trobar habitatge o una assistència sanitària competent”, afegeix.

Com a resultat d’aquest context social i legal, “molts són arrossegats a comportaments o situacions de risc, com ara el treball sexual, el consum de drogues i el sexe sense protecció”, informa l’expert. Fins i tot s’ha demostrat que la dones transgènere estan gairebé 50 vegades més exposades al contagi pel VIH que la resta de la població, segons exposa Winter.

La violència contra ells és generalitzada. Entre 2008 i 2016 va haver-hi 2.115 assassinats registrats de persones d’aquest col·lectiu en tot el món, sense tenir en compte la resta d’assassinats no declarats o no resolts.

Salut agreujada per la falta de lleis

La majoria de països del món no disposen de mesures normatives o administratives de reconeixement de gènere a les persones trans. A Europa, vuit estats no ofereixen un reconeixement legal i 17 encara imposen l’esterilització d’aquells que busquen canviar-se de sexe.

“Molts dels problemes de salut als quals s’enfronten es veuen agreujats per les lleis i la política que els neguen el reconeixement de gènere. En cap altra comunitat és tan clar el vincle entre drets i salut”, declara Winter.

Les lleis a Argentina, Dinamarca, Malta, Irlanda i Noruega són les més progressistes i han adoptat una declaració model mitjançant la qual les persones trans puguin determinar el seu gènere mitjançant un simple procés administratiu. Les lleis argentines i malteses defensen, a més, explícitament el seu dret a l’atenció sanitària.

Altres països, entre els quals es troben Nova Zelanda, Austràlia, Nepal, Pakistan i l’Índia, estan en procés de reconèixer la diversitat de gènere més enllà de la simple diferenciació entre dona i home.

Acabar amb l’estigma social

Reduir la marginació i la discriminació és l’objectiu principal d’aquests investigadors. Proposen que la via a seguir és crear lleis i polítiques que garanteixin el reconeixement de gènere i una atenció mèdica adequada.

“Desafortunadament, les persones trans sovint es retraten, en els mitjans de comunicació, d’una manera còmica o altament estereotipada, o com a individus amb desordres mentals. Cal que s’estableixin directrius de com informar sobre aquest col·lectiu”, expressa l’investigador de la universitat de Curtin.

“Un pas històric és la proposta de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) d’eliminar el diagnòstic de les persones transgènere del capítol relacionat amb els ‘trastorns mentals i del comportament’, i passar-ho al de ‘condicions relacionades amb la salut sexual’ , a causa que l’avaluació com a problema de la salut mental reforça l’estigma social”, manifesten els autors.

De la mateixa manera sol·liciten que es reconsideri el diagnòstic ‘d’incongruència de gènere en la infància’, que els governs de tot el món posin fi a les teràpies ‘reparatives de gènere’ a les quals titllen de ‘poc ètiques’ i que l’accés a les hormones masculines i femenines sigui finançat de la mateixa manera que la resta de cures de la salut.

En el seu lloc defensen que s’ha de proporcionar als nens una major informació i suport que els ajudi a comprendre i expressar la seva identitat de gènere. “Les escoles han de ser més inclusives amb la diversitat de gènere i tots els mestres han de poder treballar amb les persones trans i educar els seus alumnes sobre aquest col·lectiu”, subratllen els autors en l’informe.

L’assoliment de l’equitat en salut per a la comunitat transgènere requereix un lideratge mèdic i polític, una mobilització de la societat i proteccions legals.

“La salut i el benestar de les persones trans depèn del respecte dels seus drets. On sigui que visquin, i independentment de quina sigui l’àrea de les seves vides, tenen el mateix dret que la resta de persones a la igualtat, la dignitat i a rebre una atenció sanitària adequada “, conclou Winter.

Els estudis van ser duts a terme pels investigadors de la Universitat de Sheffield (Regne Unit), la Universitat Johns Hopkins (EUA), la Universitat de Curtin (Austràlia) i el Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides (PNUD).