La nova emergència mèdica es diu canvi climàtic

Cada dia unes 18.000 persones moren al món per la contaminació de l'aire. És la major amenaça sanitària provocada pel canvi climàtic, però no l'única. Malalties infeccioses, malnutrició i diarrea s'uneixen als efectes dels esdeveniments extrems. A la Cimera del Clima de Marràqueix, ministres de diverses nacions han aprovat una declaració per protegir la salut dels estralls del clima.

Agència SINC
 
 
 
 No tenir accés a l'aigua potable incrementa les morts per diarrea, malaltia de la qual moren milers de nens a tot el món cada any. / UNICEF

 No tenir accés a l'aigua potable incrementa les morts per diarrea, malaltia de la qual moren milers de nens a tot el món cada any. / UNICEF

Aquest és un article d’Adeline Marcos publicat a Agencia Sinc.

Quan parlem de morts associades a l’augment de la temperatura, a la ment ens vénen imatges de desastres naturals, sequeres i inundacions devastadores en zones del món més empobrides. Però els efectes del canvi climàtic en la salut són universals.

A més dels efectes directes com inundacions, tempestes, sequeres i clima extrem en general, l’escalfament mata a foc lent i sota l’aparença d’altres malalties.

Sense anar més lluny, a València, cada vegada que se supera la temperatura mitjana a l’estiu augmenten les hospitalitzacions de nens menors de 14 anys per causes gastrointestinals o malalties respiratòries, que són les que provoquen efectes de major magnitud, com explica a Sinc Carmen Íñiguez , científica de la Unitat d’Investigació per al Medi Ambient i la Salut de la Universitat de València.

Un estudi de Íñiguez publicat el passat mes d’octubre a la revista Environmental Research associa l’increment de la temperatura amb el nombre diari d’hospitalitzacions pediàtriques de 2001 a 2010 a València i Roma. “La relació entre temperatura i salut varia de ciutat en ciutat, però també en funció de característiques sociodemogràfiques i econòmiques que faciliten o empitjoren l’adaptació”, apunta l’experta.

El canvi climàtic s’acarnissa amb els nens

Només les emissions de gasos d’efecte hivernacle generades pels sectors del transport i l’energia causen cada any entre 5,5 i 7 milions de morts addicionals -per infarts, vessaments cerebrals i malalties respiratòries cròniques- degudes a la contaminació de l’aire. A més, les projeccions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per 2030-2050 apunten a 250.000 morts més per any a causa de la disminució dels aliments disponibles, la malària, les malalties diarreiques i les onades de calor. I aquí són els nens els més vulnerables.

“Els nens són una part de la població especialment vulnerable a exposicions mediambientals per la seva immaduresa física i fisiològica. Els seus petits pulmons encara no estan completament formats i, de fet, en termes relatius inhalen més aire que els adults. Solen passar més temps en exteriors, tenen una reduïda capacitat per l’autocura i els queda més temps de vida després de l’exposició per experimentar conseqüències “, explica Íñiguez.

El problema de salut pública és tan rellevant, que en els últims anys s’han emprès nous estudis sobre el risc sanitari catastròfic que genera el canvi climàtic, un risc que fins ara ha estat subestimat perquè amb prou feines s’estudiava. Avui les xifres no poden ser ja més aclaparadores: més de 12 milions de persones moren per factors mediambientals cada any, molts dels quals estan directament relacionats amb el canvi climàtic, segons l’OMS.

Implicar els professionals de la salut

La revista mèdica The Lancet ha impulsat un gran projecte d’investigació per a rastrejar a tot el món l’evolució de la salut en paral·lel al canvi climàtic. La iniciativa, The Lancet Countdown, reuneix a 16 institucions científiques i 48 experts de tot el món, i col·labora amb l’Organització Meteorològica Mundial (OMM) i l’OMS. Arriba després de la creació el 2015 d’una comissió especial les conclusions de la qual són determinants: el canvi climàtic és la amenaça més gran per a la salut.

“Pensem en el paper que han exercit els professionals sanitaris en altres problemes importants per a la salut pública, com el consum del tabac, el VIH o la poliomielitis. Es van considerar les evidències científiques, es va avaluar la seva importància en la salut dels pacients i després es va actuar per protegir-los. El mateix pretén aconseguir aquest projecte amb el canvi climàtic”, diu a Sinc Nick Watts, director executiu de la iniciativa publicada simultàniament ahir a la revista The Lancet i en la Cimera del Clima de Marràqueix (COP22).

Durant els propers 15 anys, la iniciativa buscarà proves que associïn l’augment de la temperatura amb el risc per al benestar humà. “En la pròxima dècada, esperem donar el poder i el suport necessaris al personal sanitari i als ministeris de salut amb dades i eines per respondre a aquesta gran amenaça”, afegeix Watts.

Els experts asseguren que l’impacte del canvi climàtic revertirà totes les millores sanitàries dels últims 50 anys si no aconseguim mitigar-ne els efectes i adaptar-nos a ells. Per això reclamen un suport urgent a la lluita climàtica amb tecnologies i sistemes de finançament eficients, sobretot ara que l’Acord de París ha entrat en vigor i s’ha traçat un full de ruta per actuar.

“El canvi climàtic és una emergència mèdica, per això requereix una resposta urgent”, assenyala Hugh Montgomery, director de l’Institut UCL per a la Salut Humana. Les dades que s’obtinguin del projecte The Lancet Countdown aportaran la informació necessària per a la presa de decisions, amb l’esperança d’accelerar la resposta política dels governs.

Altres iniciatives com Momentum for Change: Planetary Health, un projecte de tres anys de durada de la Rockefeller Foundation, també buscarà solucions per millorar la situació del planeta i la salut de les persones. Totes dues estan intrínsecament unides.

 No tenir accés a l'aigua potable incrementa les morts per diarrea, malaltia de la qual moren milers de nens a tot el món cada any. / UNICEF

No tenir accés a l’aigua potable incrementa les morts per diarrea, malaltia de la qual moren milers de nens a tot el món cada any. / UNICEF

“Metges i personal d’infermeria ja estan bregant amb els impactes que genera el canvi climàtic en la salut. I les evidències indiquen que estan empitjorant, amb riscos inacceptablement alts dels que no es lliura cap país”, confessa a Sinc Watts.

La pobresa perjudica greument la salut

La situació empitjora en condicions de pobresa. Segons l’informe d’UNICEF One is too many: Ending child deaths from pneumonia and diarrhoea presentat a Marràqueix, la pneumònia i la diarrea són responsables de la pèrdua de 1,4 vides infantils cada any, i són una amenaça per al desenvolupament de les nacions més pobres. Una de cada quatre morts de menors de cinc anys es produeix per aquestes causes.

“El canvi climàtic afecta aquells que més depenen de la terra. Els fills de pagesos o pastors tenen més problemes per obtenir aigua potable i aliment nutritiu de forma regular”, indica a Sinc Hayalensh Tarekegn, especialista en salut a UNICEF.

Els seus pares i mares poden limitar els efectes assegurant la lactància materna exclusiva almenys sis mesos i inmunitzant-los amb vacunes. Davant la manca de mitjans, l’organització els proporciona ajuda complementària als fàrmacs. “Ensenyem la importància de rentar-se les mans amb sabó, construir latrines, i beure aigua potable neta”, diu Tarekegn.

Segons el treball, aproximadament la meitat de les morts de nens per pneumònia estan relacionades amb la contaminació de l’aire. Per evitar-la, calen cuines netes, ja que la pol·lució prové de les emissions de la cocció a les llars. A més, UNICEF, en col·laboració l’Obra Social “La Caixa”, ha creat ARIDA, un programa d’innovació d’impacte mundial que permetrà millorar el diagnòstic de la pneumònia i oferir un tractament adequat.

“En aquesta primera fase del programa està previst distribuir i testar 2.400 dispositius de diagnòstic en cinc països de tot el món on la pneumònia té major incidència, com Etiòpia, Bolívia i Nepal. S’analitzaran els resultats per avaluar l’impacte en la millora del diagnòstic i es desenvoluparan protocols per ampliar-lo a major escala”, assegura a Sinc Ariadna Bardolet, directora del Departament de Programes Internacionals de la Fundació” la Caixa”.

A cada país es treballarà amb els professionals comunitaris de salut perquè siguin ells els que, en la seva pràctica diària, identifiquin els casos de pneumònia. “Si donen positiu, els subministraran el tractament necessari per salvar la vida dels nens i nenes”, declara Bardolet.

Des de l’any 2000 prop de 34 milions de nens han mort de pneumònia i diarrea i s’estima que d’aquí a 2030 morin altres 24 milions per les mateixes causes. Molts menys moririen si es lluités enèrgicament contra els efectes del canvi climàtic.