La probabilitat de tenir un part per cesària a la sanitat privada és un 67% superior a un hospital públic

Experts i usuàries coincideixen en les causes: males infraestructures, falta de personal, pressió legal sobre els metges, excés d'induccions al part o incompliment dels protocols

Raúl Sánchez
 
 
 
Un nadó neix per cesària / IStock

Un nadó neix per cesària / IStock

A Espanya, un de cada quatre parts atesos entre 2000 i 2016 va ser per cesària. No obstant això, les probabilitats que una dona doni a llum per cesària canvien segons la província on visqui, si l’atenen per la sanitat privada o pública o, fins i tot, segons l’hospital on ingressi. En la sanitat pública, durant aquest període, el 22% es van realitzar per cesària, una taxa que augmenta fins al 36% de mitjana als hospitals privats, segons dades remeses pel Ministeri de Sanitat després d’una sol·licitud d’informació d’eldiario.es a través del Portal de Transparència.

La probabilitat de donar a llum per cesària en un hospital privat de València quadruplica la dels centres públics d’Euskadi. A més, les diferències entre regions també es mostren comparant solament la sanitat pública. A la província de Càceres, la taxa de cesàries als centres públics és 9 punts superior a la que va haver-hi a Toledo, la província veïna.

Encara que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) no estableix cap obligació sobre la taxa de cesàries ideal per a cada país, sí que va concloure que “les taxes superiors al 10% no estan associades amb una reducció en les taxes de mortalitat materna i neonatal”.

“A Espanya no som dels que pitjor estem però encara estem treballant en això”, opina Elena Gil, portaveu de l’associació ‘El part és nostre’. “Si comparem la nostra taxa de cesàries (el 24,7% entre 2000 i 2016) amb la de Brasil, tenim clar que estem millor i que això és una barbaritat”, explica.

Encara que Espanya es troba en la mitjana de l’OCDE per sota de països com Alemanya, Itàlia o Estats Units, la majoria d’experts consultats per eldiario.es coincideixen que la taxa és molt alta. “És una taxa excessiva, als països desenvolupats la taxa idònia estaria entorn del 15% i no la complim ni en la pública ni en la privada”, explica Txantón Martínez-Astorquiza, president de la Societat Espanyola de Ginecologia i Obstetrícia (SEGO).

“Bàsicament, la raó de fons és que no es compleixen els protocols que s’estableixen sobre el part”, afirma. Entre les possibles causes, esmenta la pressió legal sobre els metges, les males infraestructures dels hospitals, l’excés d’induccions al part o la falta de personal.

“La medicina d’avui dia és bastant exigent, prefereixo fer una cesària de més que jugar-me la vida d’un nen”, assegura Tamara Sánchez, ginecòloga en un hospital privat d’Alcorcón. Afirma que les diferències entre les diferents províncies “depenen molt del nivell assistencial de cada lloc i de les províncies de cada regió”.

El president de SEGO assenyala les diferències entre centres: “No és el mateix un hospital gran que un hospital petit i aïllat que tingui menys recursos. Al final, la gent fa el que pot; per exemple, hi ha hospitals privats que estan molt ben dotats i uns altres que no”. La probabilitat que un part es realitzi per cesària en la sanitat privada d’Alacant és del 46%, en la pública baixa al 23%, la meitat.

Imatge d’un part per cesària / IStock

Sobre la diferència entre públics i privats, Elena Gil, d”El part és nostre’, recalca que l’equip que atén a una dona durant el seu embaràs en la sanitat privada és el mateix del part. “Llavors, s’organitza el teu part perquè coincideixi amb l’agenda del metge que t’atén”, explica.

Els experts consultats per eldiario.es coincideixen que moltes vegades els recursos de l’hospital són un factor clau a l’hora de decidir si realitzar o no una cesària. Tamara Sánchez, ginecòloga a la sanitat privada, reconeix que “si ha de programar alguna cosa” ho fa entre setmana perquè és quan l’hospital està més complet. “És qüestió de personal i de recursos, intentes no complicar-te la guàrdia el màxim possible”, comenta.

Precisament, una recerca d’El País va revelar que cada vegada hi ha menys naixements en dissabte o diumenge respecte a fa 40 anys. En analitzar 2,3 milions de naixements a la Comunitat de Madrid des de 1975, van revelar que l’augment dels parts programats va concentrar els naixements en dies laborables.

En els últims 15 anys, la taxa de cesàries als hospitals públics s’ha mantingut estable entorn del 20% i el 23%. En la privada, el percentatge de parts realitzats per aquesta via va passar del 30% en 2000 al 37% en 2016, un augment de set punts.

No és el mateix donar a llum amb 20 que amb 40

“Avui dia, moltes vegades no et queda més remei que practicar una cesària perquè la societat i la demografia van canviant”, explica Sánchez, que argumenta que l’obesitat i l’edat de la dona ja són “factors de risc” perquè un part acabi en cesària.

En els últims 40 anys de democràcia, la demografia dels naixements a Espanya ha canviat radicalment. Fins el 1995, les mares de 20 a 29 anys eren majoria entre les dones que donaven a llum cada any. A partir d’aquí, parir amb trenta anys és la nova regla. El 2016, el 65% dels parts van ser de dones amb edats entre 30 i 39 anys.

“Que la mitjana de part ja estigui entorn dels 33 anys ens obliga a provocar més parts i prendre més mesures preventives”, opina Martínez-Astorquiza, president de Sego. Assegura que l’augment de l’edat mitjana porta amb si més patologies i que això obliga als professionals a actuar. Des del 2000, el nombre de dones que pareixen amb 40 o més anys (i amb major nombre de factors de risc) s’ha triplicat. El 2016, ja suposaven el 8% de tots els parts a Espanya.

Encara que les diferències entre comunitats i hospitals segueixen sent molt grans, moltes vegades aquesta desigualtat es mostra en hospitals de la mateixa comunitat autònoma. La Comunitat de Madrid, de les poques que publica estadístiques per centres hospitalaris, mostra diferències que van des de l’11% fins al 28% en hospitals públics de la regió.

Per a Elena Gil, això es deu al fet que els protocols “depenen molt de l’hospital i a la mateixa província poden existir hospitals amb polítiques oposades”. En la seva associació, moltes dones practiquen el que ella denomina “turisme obstètric”. “Hi ha moltes dones que es desplacen a altres hospitals que pareixen amb altres protocols”, explica.

En uns casos aquest desplaçament es dóna per buscar hospitals que prioritzen el part natural però també estan les dones que busquen hospitals on sigui més fàcil que li facin una cesària. “Hi ha moltes dones a les quals els fa por parir i em van demanant una cesària”, explica Sánchez, ginecòloga d’un hospital privat.

Espais còmodes per parir

“Es programa molt més en la sanitat privada i la inducció et porta a major dolor i així s’altera tot el procés que sol acabar en cesària”, afirma Ángela Müller, arquitecta de maternitats a l’estudi Parra-Müller. Del seu estudi va néixer la idea d’humanitzar els paritoris dels hospitals i així crear espais més còmodes i adaptats a les necessitats de la dona en processos de part.

Sala de part integral a mode projecte pilot per l’Hospital públic de Getafe a Madrid / Parra-Müller

“Has de crear un ambient d’intimitat, que tingui possibilitat de moure’s i que tingui alternatives per pal·liar el dolor”, explica. Les sales de maternitats dissenyades inclouen dutxa, condícia, espai per moure’s, un llit i sofà: gairebé una habitació d’hotel. “El que més valoren les dones és que són espais que no agredeixen”, revela.

De moment, el projecte ja s’ha provat a l’hospital públic de Getafe i en dos centres més d’Andalusia. Segons les arquitectes responsables, els resultats són positius: cau la taxa de cesàries entre les dones que donen a llum en aquestes unitats.

No intervenir si no és necessari

“Davant el més mínim problema, els hospitals públics acostumen a esperar mentre que en els privats no s’arrisquen tant”, asseguren des d”El part és nostre’. Des de l’organització aposten per fer complir els protocols, dotar de més recursos i personal als hospitals, augmentar la ràtio de matrones als centres i reduir l’intervencionisme dels professionals.

“Si no intervens tret que sigui necessari, les probabilitats que aquest part acabi de forma natural és molt major”, comenta Elena Gil. Reduir el nombre d’induccions al part també està a l’agenda dels hospitals per evitar la realització de cesàries innecessàries.

“Moltes vegades no és qüestió només de recursos sinó també de voler realitzar menys cesàries. Hi ha hospitals molt grans que tenen una taxa de cesàries altíssima”, critica Martínez-Astorquiza, president de Sego.

Un exemple és l’Hospital Universitari La Pau, a Madrid, que té una taxa de cesàries del 27% i gestiona més de 5.600 parts a l’any. Martínez-Astorquiza argumenta que “hi ha una relaxació” respecte a les indicacions dels protocols de cesària i defensa que és necessari “ajudar als hospitals” que vulguin millorar les seves estadístiques.

Al final, també és una qüestió d’estalviar milions al Sistema Nacional de Salut. “Un part per cesària (6.000 euros) costa el doble que un de vaginal (3.000 euros) en la sanitat pública”, sentència.

Aquest és un article de eldiario.es

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*