La sortida del bucle de la grip

L'actual Pla d'Hivern, orientat a hospitalitzar les descompensacions dels pacients crònics complexos, col·lapsa els hospitals, no evita l'excés de mortalitat i genera insatisfacció. Una incentivació de l'atenció personalitzada de les descompensacions per part del metge de família milloraria els resultats.

Joan Gené
 
 
 

La tradicional epidèmia hivernal de la grip posa molt nerviós al conseller de torn. Els diaris en parlen, els pacients s’acumulen als passadissos, els sindicats demanen millores i els hospitals reclamen inversions. Aquest ambient tan tens acaba condicionant la política sanitària. Així hem aconseguit que un país mediterrani com el nostre assoleixi les cobertures de vacunació antigripal més altes d’Europa i tingui un dispositiu d’hivern que no gaudeixen ni els gèlids països del Nord.

Les successives inversions del Pla d’Hivern han acabat reforçant un circuit que comença al domicili del pacient i acaba a un llit d’hospital, passant pel 061, l’ambulància i les urgències hospitalàries. Malauradament el Pla no evita el semàfor vermell del conseller ni l’excés de mortalitat atribuïble a la grip de les persones grans amb malalties cròniques. Hem creat un bucle que es reforça anualment.

Avaluant els serveis d’atenció domiciliària als pacients crònics complexos de Catalunya vam observar que quan era el metge de família habitual qui atenia les situacions d’urgència es produïen menys hospitalitzacions que quan ho feia un metge de guàrdia o del 061. És comprensible que així sigui perquè el metge personal coneix millor el pacient i pot fer un seguiment estret del procés de malaltia. Per altra banda, també vam comprovar que les hospitalitzacions per si mateixes incrementaven el risc de mort d’aquests malalts tan fràgils.

Aporto aquestes evidències per suggerir al CatSalut que canviï l’estratègia del Pla d’Hivern si vol minimitzar l’excés de mortalitat atribuïble a la grip i millorar la imatge del Departament de Salut. Proposo que incentivi de forma efectiva el seguiment de les descompensacions d’aquests pacients crònics per part dels seus metges de família. Vull aclarir que aposto per una atenció personalitzada i no per diluir la responsabilitat dins dels serveis d’atenció primària. No calen més recursos, sinó una redistribució dels que es gasten actualment. Aquesta reorientació satisfarà els pacients, estalviarà hospitalitzacions i evitarà morts. Només cal que els directius del nostre sistema de salut confiïn més en les persones que hi treballen que en les empreses sanitàries que “gestionen” els “processos assistencials”.




Joan Gené
Sobre Joan Gené

Joan Gené Badia (1955) doctor en medicina, especialista en Medicina de Família i Comunitària, actualment realitza activitat assistencial a l’ICS-CAPSBE i és Professor associat de Medicina de la Universitat de Barcelona i editor associat de la Revista Atención Primaria. És membre de l’Observatori OMS sobre Polítiques de Salut i Serveis sanitàris. Ha participat en diversos projectes de promoció de l’atenció primària de salut de la Unió Europea, de l’Organització Mundial de la Salut i del Banc Mundial. Ha estat membre de les juntes gestores que van fundar les Societats de Medicina de Família a Catalunya (President de CAMFiC), Espanya (SEMFyC) i Europa (WONCA Europa) i ha exercit com a director de l’Equip d’Atenció Primària de Castelldefels i de la Divisió d’Atenció Primària de l‘Institut Català de la Salut. És membre corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya i compromissari del COMB. Contacte: Twitter | Més articles