L’accessibilitat a l’Atenció Primària: estem perdent la batalla?

Si volem tenir una Atenció Primària resolutiva i accessible és fonamental que els nostres metges i gestors considerin com a tema prioritari la correcta gestió de la demanda assistencial i rebin una correcta formació i motivació per aplicar-la

FoCAP (Fòrum Català de l'Atenció Primària)
 
 

Des fa 26 anys treballo a una àrea bàsica de salut (ABS) urbana al BCN Nord-Maresme; al començament, la majoria dels metges de família teníem un “cupo” de 2200 a 2300 pacients, visitàvem de 30 a 35 pacients per dia i teníem, amb alguna excepció, llistes d’espera inferiors a 5 dies. En l’actualitat, els 10 metges de capçalera de l’ABS tenim 1770 pacients assignats (mitjana per facultatiu), un nombre de visites similar a la de fa 26 anys i unes llistes d’espera que s’han enfilat a 2 o 3 setmanes en la majoria dels professionals.

La situació a moltes altres ABS de Catalunya no és diferent i actualment s’esdevé sovint que, quan un pacient demana hora per al seu metge de capçalera, se li diu que haurà d’esperar més de 15 dies per a la visita o, si no pot esperar, serà atès “d’urgències” per un altre professional, el qual se n’ocuparà del motiu (un de sol) que genera aquesta “urgència”.

Com hem arribat a aquesta greu situació que destrueix un dels pilars de l’atenció primària (AP) com és l’accessibilitat del pacient al seu metge? Què cal fer per canviar-ho?

  • Al meu entendre, a part de l’envelliment de la població, que comporta més morbiditat, i la tendència creixent de la societat en cercar solucions mèdiques als problemes vitals, el factor més poderós que explicaria aquesta deriva negativa és el poc interès i encert que han tingut els gestors i els professionals mèdics en aplicar una bona gestió en la demanda assistencial.
  • Una bona gestió en la demanda assistencial, i en les necessitats de salut, passa principalment per: limitar les reconsultes no necessàries, ser el màxim de resolutiu i flexible en cada visita, saber gestionar correctament la incertesa, no fer activitats sanitàries d’utilitat baixa o dubtosa, fomentar l’autocontrol i autocura dels pacients i comptar molt amb la resta dels professionals de l’ABS (especialment amb infermeria).

Si fem aquesta bona gestió, tindrem menys visites cada dia i més temps per visita, això ens permetrà ser més resolutius i aplicar millor les pautes per evitar reconsultes no necessàries. D’aquesta manera, aconseguirem també disminuir la nostra llista d’espera (cercle virtuós). També tindrem més temps per ocupar-nos dels pacients que no vénen a la consulta (no hem d’oblidar que som metges de tot el “cupo” i no només de la població que ve a visitar-se), per fer activitats comunitàries, de recerca i docència,

Si el professional mèdic no sap, no vol o no pot fer una bona gestió de la demanda assistencial, cada cop tindrà més visites i aquestes seran més curtes, de menys qualitat i menys resolutives. Tot això afavorirà més reconsultes que faran créixer també la llista d’espera (cercle viciós).

El pacte aconseguit amb el Departament de Salut fa alguns pocs mesos hauria de limitar el nombre total de les visites diàries per metge, però no dóna una bona solució del com i de per qui seran atesos els pacients que no “càpiguen” a l’agenda diària tancada del facultatius i pot posar en risc l’atenció longitudinal dels nostres usuaris.

En moltes ABS de Catalunya existeix l’estructura del metge “d’urgència” (a la pràctica soluciona principalment les demandes no urgents dels pacients que no poden esperar la llarga llista d’espera del seu propi metge), això fa que els metges-metgesses que tenen llistes d’espera inacceptables no rebin cap estímul ni feedback eficaç per mirar de canviar la situació.

Els nostres gestors mai no han premiat ni reconegut els professionals que han estat curosos en gestionar bé aquests aspectes i els metges-metgesses que no s’esforcen en solucionar aquesta problemàtica, no reben motivacions eficaces per actuar-hi.

Hi ha molts col·legues que s’equivoquen en pensar que l’excés de demanda a l’AP, que provoca llistes de treball massa plenes i llistes d’espera massa llargues, és culpa només de la manca de recursos abocats en salut (sempre els haurem de reclamar) o en el mal ús que fan molts usuaris dels serveis sanitaris (sempre hi hauran pacients aprofitats).

Penso que, si volem tenir una AP resolutiva i accessible, és fonamental que els nostres metges i gestors considerin com a tema prioritari la correcta gestió de la demanda assistencial i rebin una correcta formació i motivació per aplicar-la.

Aquest és un article publicat a la web del FoCAP escrit per un metge de família de l’ICS del Maresme

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*