COLUMNA ILLICH

L’anunci de la vacuna pneumocòccica: un despropòsit

Pfizer ha estat multada repetidament per suborns, per abusos en preus i per la comercialització de fàrmacs dubtosos i, tot i això, no sembla haver tingut cap dificultat per aparèixer en el prime time de les nostres televisions.

Antoni Sitges
 
 

M’he ocupat diverses vegades en aquesta columna del tema de la autopublicitat i l’autobombo dels metges amb interessos en la medicina privada, que de tant en tant prenen les “pàgines especials” de la premsa diària. En aquesta ocasió, però, m’ocupa un altre tipus de publicitat promoguda des de la indústria que, es miri com es miri, busca induir el consum d’algun fàrmac a costa de l’erari públic.

Des de fa uns dies es pot veure a les televisions privades un anunci que m’ha cridat l’atenció: es publicita la vacuna antipneumocòccica de Pfizer i s’aconsella la vacunació “contra la pneumònia”. És un despropòsit. L’espot televisiu mostra una àvia que, mentre gronxa al seu nét, es troba malament mentre una veu en off ens adverteix contra l’amenaça traïdora i oculta de la pneumònia i de com podem fer-hi front acudint a vacunar-nos, cosa que fa la pobra àvia amb un somriure a la boca.

En primer lloc és un despropòsit que l’anunci sigui promogut precisament pels Laboratoris Pfizer. Però el que és encara més greu, és que sigui promogut per algunes societats mèdiques que, sens dubte subvencionades d’una manera o altra per la multinacional, han afegit el seu logo a l’anunci. És el cas de la Societat Espanyola de Metges d’Atenció Primària o la Societat Espanyola de Metges Generals i de Família, en les pàgines web. Per cert, no he sabut trobar cap referència a l’anunci ni als beneficis obtinguts per aquestes societats en relació amb la promoció de la vacuna.

Pfizer (prenguin-se la molèstia de consultar la xarxa) ha estat multada repetidament per suborns, per diversos tipus d’abusos en preus i per la comercialització de fàrmacs dubtosos i, tot i això, no sembla haver tingut cap dificultat per aparèixer en el prime time de les nostres televisions, avalada per societats científiques i, imaginem, que amb el vistiplau del Ministeri de Sanitat.

Em sembla un despropòsit perquè la propaganda i la incentivació del consum de medicaments directa des de la indústria al ciutadà està prohibida a Espanya. L’anunci suggereix que és el mateix ciutadà qui ha de prendre la iniciativa i exigir al seu metge la recepta de la vacuna que, òbviament, serà pagada per la sanitat pública.

Pfizer té el dubtós honor d’haver inaugurat una nova era en les estratègies orientades cap a la promoció de malalties i d’incentivació al consum de fàrmacs a partir de la campanya del Viagra, a saber:

  • Magnificar el problema mitjançant publicitat en els mitjans i conferències urbi et orbi pagant als experts líders d’opinió.
  • Si escau, moderar l’estigma social ampliant l’espectre de les indicacions (com és el cas de la impotència transformada en disfunció erèctil).
  • Motivar directament al consumidor potencial induint al consum i, eventualment, a exigir-com a dret.

Aquest s’ha convertit ja en un esquema clàssic en la comercialització de nous medicaments i que demana la màxima precaució del regulador, així com la millor informació disponible per al potencial consumidor. Als països com el nostre, en què la sanitat la paguem entre tots i la considerem “gratis”, els gestors han de ser més previnguts si és possible davant iniciatives com aquesta dissenyades per induir al consum massiu i a exhaurir el sistema.




Antoni Sitges
Sobre Antoni Sitges

És Doctor en Medicina (UAB 1979), Cap de Departament de Cirurgia de l’Hospital del Mar i Catedràtic de Cirurgia (UAB). És autor de més de 400 articles i capítols de llibres fruit de la seva recerca clínica. Ha estat distingit per l’Académie Française de Cirurgia, la Association of Surgeons of Britain and Ireland i és Honorary Fellow del Royal College of Surgeons. Ha rebut el premi de poesia UAB 1998 (Amor Roig), i és autor d’un llibre de relats al voltant dels congressos mèdics (El perímetro del congreso, Ed. MIlenio). Col.labora assiduament en premsa amb articles sobre crítica cultural de la medicina i d’opinió. Més articles