Dia Mundial de l'Atenció Primària

L’atenció primària, clau per una millor salut

“L’atenció primària és un món molt difícil, les persones són més complexes que les malalties, i l’atenció primària tracta amb les persones”, explica la presidenta de la CAMFiC, Dolors Forés.

Caralp Mariné
 
 
 
EL CAP de Passegi de Sant Joan cantonada amb Ali-Bei / ENRIC CATALÀ

EL CAP de Passegi de Sant Joan cantonada amb Ali-Bei / ENRIC CATALÀ

El 75% dels ciutadans que tenen un Centre d’Atenció Primària (CAP) assignat han estat atesos almenys un cop pel seu metge de família. En el cas dels majors de 75 anys, més d’un 96% d’ells s’han visitat a l’atenció primària durant el 2014 i pel que fa els menors, un 96,2% també va fer-ho, segons l’informe de resultats de l’Atenció (AP) primària de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). Tot i la incidència d’aquest sector, els professionals segueixen reivindicant la falta de reconeixement d’aquesta especialitat el Dia Mundial de l’Atenció Primària que se celebra aquest dimarts.

“L’atenció primària és un món molt difícil, les persones són més complexes que les malalties, i l’atenció primària tracta amb les persones”, reivindica Dolors Forés, presidenta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) en declaracions a El Diari de la Sanitat. “Necessitem reconeixement social, acadèmic i professional”, afegeix aquesta professional.  A banda,  reivindica la necessitat de parlar dels professionals de l’atenció primària com a especialistes en salut familiar i comunitària.

Totes les persones necessitaran algun cop al llarg de la seva vida visitar-se a l’atenció primària. Aquest sector no només destaca per fer front a una sèrie de malalties, als processos de vacunació o al seguiment de malalties cròniques, sinó que a més té una gran importància per la prevenció. “Hi ha una sèrie de factors de risc que controlem en l’atenció primària i que permet que no es converteixin en malalties”, confirma Forés.

Malgrat tot aquest ha estat un dels sectors més afectats per les retallades. El Govern català ha reduït un 20% el pressupost de l’atenció primària durant els últims cinc anys, mentre que la mitjana de la retallada dins del sector havia estat del 16%. En total, segons l’Institut Català de la Salut (ICS), s’han perdut al voltant de 2.500 treballadors. Per això, mentre el nombre de visites es mantenien, el nombre de professionals disminuïa i per tant, els metges cada cop es veien obligats a atendre més pacients. “Els professionals cada vegada pateixen més precarietat laboral, sobretot els nous treballadors, que són més joves i dones”, explica Forés.

Aquesta precarietat fruit de la davallada de pressupost es tradueix, explica la presidenta de la CAMFiC en una exportació de metges. “Exportem metges d’atenció primària a altres especialitats, perquè creuen que allí tenen millor sortida, i també els exportem a altres països”, assegura.

Segons el Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP) el 2014 el Govern  va preveure gastar 185 euros per persona en la seva atenció primària, mentre que tenia previst gastar-ne 698 en hospitalària o 125 en farmàcia. El 2013, un dels pitjors anys, el pressupost públic total destinat a la primària va suposar poc més del 16% del pressupost total.

Evitar la saturació dels serveis d’urgències

“Si l’atenció primària és de qualitat i d’accés universal la taxa de supervivència i de salut en la població és major”, emfatitza  aquesta experta.

De fet, una prova més de què hi ha altres tipus d’atenció que passen per sobre de la primària s’evidencia amb la saturació de les urgències.  El 2014 es van fer 428 visites a urgències per cada 1.000 persones, una xifra superior a la de 2013, que va ser de 414. En aquesta xifra s’inclouen les urgències tant de centres hospitalaris com de Centres d’Urgència d’Atenció Primària (CUAP), sense distinció.  “Crida l’atenció que gairebé la meitat de la població acudeixi en el període d’un any a un servei d’urgències”, alerta el FoCAP en una anàlisi feta sobre els resultats de l’AQuAS.

Segons aquest fòrum el 67,1% d’aquestes urgències són de nivell 4 i 5, és a dir no urgents o de menor urgència. “Amb la creació de la CUAP es va observar una disminució de les visites a serveis d’urgències hospitalaris, i en canvi no s’ha aprofundit en aquest model”, alerten. Potenciar les visites al centre d’Atenció Primària o a les urgències del CAP pot ser útil per descongestionar les urgències dels hospitals que en els darrers anys estan altament saturades. Molts d’aquests centres han de col·locar els pacients als passadissos i doblar la capacitat dels boxs.

“Per les urgències lleus, remetre als CUAPs o als CAP els pacients que arribin per iniciativa pròpia seria una bona mesura per a descongestionar les urgències hospitalàries. Tot això requereix, però, lideratge i valentia política i dels professionals, educació de la població i dotació de recursos (personal, material, circuits funcionals…) a l’atenció primària”, recorden des d’aquesta entitat.

Potenciar l’Atenció Primària dins dels estudis

La medicina familiar i comunitària ofereix aproximadament un 40% de les places del MIR, en canvi no sempre és la prioritat dels estudiants. “Hi ha molt desconeixement de què fem i de què és”, justifica Jordi Mestres, metges de família i un dels impulsors de la campanya “Elige MFyC” amb la qual volen atraure més estudiants cap aquesta especialitat.

Mestres creu que a vegades molts estudiants es decanten per altres especialitats perquè sembla que “tinguin més sortida professional, quan no és així, o perquè sembla que atorguin un estatus diferent”.

A la vegada Mestres creu que el fet que la majoria de facultats no tinguin un departament de medicina familiar i estiguin més centrades en la medicina especialitzada també provoca aquesta falta d’interès. “Fins fa poc les facultats de medicina en parlaven molt poc, ara sí que s’ha potenciat una mica més”, assegura.

“Durant la carrera, per la falta de departament dins de les facultats i de models, s’orienta als estudiants cap a una especialitat i no es potencia la medicina familiar”, assegura per la seva banda Dolors Forés, presidenta de la CAMFIC. “Hem d’explicar a la població el tipus de metges que necessita i planificar l’oferta segons això”, emfatitza.