Les dones amb problemes habitacionals tripliquen la seva percepció de tenir mala salut 

L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) presenten avui el seu tercer informe “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona” a la Lleialtat Santsenca

Carla Benito
 
 
 
Imatge que il·lustra la portada del tercer i últim informe emmarcat dintre de la sèrie de “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona” / APE

Imatge que il·lustra la portada del tercer i últim informe emmarcat dintre de la sèrie de “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona” / APE

La meitat de les persones han patit algun tipus d’inseguretat residencial; una de cada quatre persones pateix inseguretat derivada d’un règim de tinença insegura; una de cada cinc persones ha patit algun desnonament els darrers cinc anys; una de cada quatre persones ha hagut d’ocupar o ha viscut d’acollida a casa de familiars o amistats; quatre de cada cinc persones pateix pobresa energètica. Aquestes dades s’obtenen a partir de l’informe “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona” que ha elaborat conjuntament l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE)Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), amb la col·laboració de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB).

És el tercer informe que presenten i ho fan per donar una mirada en profunditat a la salut de les persones afectades per l’accés a l’habitatge i la pobresa energètica. Irene Sánchez és membre de la PAH i una de les persones que ha participat dins el projecte perquè l’informe fos possible. Un informe que sorgeix gràcies a membres de la PAH o de l’APE que van respondre un qüestionari d’uns 40 minuts de duració. El qüestionari inclou 247 preguntes que creuen dades de problemes connectats: l’habitatge, els subministraments i la salut, per extreure conclusions sobre els seus efectes en les persones afectades, en aquest cas fent una mirada en profunditat a la seva salut i la d’un dels infants de la llar, entre 6 i 14 anys, escollit aleatòriament. L’estudi va començar el juny del 2017 i les dades que s’analitzen inclouen informació de les 167 persones enquestades fins a data del 28 de maig del 2018.

De les 167 persones entrevistades, en relació a la percepció del seu estat de salut el 31,8% dels homes i el 52,6% de les dones referien tenir un estat de salut regular o dolent, front el 15,5% i 18,4%, respectivament, de la població de Barcelona. Això suposa que els homes presentaven el doble de mala salut percebuda que la població general de la ciutat, 3 vegades més en el cas de les dones.

De totes les que van respondre el qüestionari, el 72,9% eren dones i gairebé la meitat amb edats entre els 35 i 49 anys sent les dones més joves que els homes. La majoria, un 71,3%, eren residents a Barcelona ciutat, de les quals la majoria de Sants-Montjuïc i Ciutat Vella. Dues terceres parts eren persones nascudes a un país estranger i d’aquestes, el 93,6% portaven més de 10 anys vivint a l’estat espanyol i només un 6,4% es trobaven en situació irregular. Altres dades que s’han tingut en compte mostren que la meitat de les persones es trobaven a l’atur en el moment de l’entrevista, en concret un 57,8% dels homes i un 47,5% de les dones. Sobre ingressos, un 57,8% dels homes i un 48,7% de les dones vivien en una llar amb uns ingressos totals per sota del 750€ mensuals.

Sánchez destaca que on creu que més incideix en l’estat de la salut el trobar-se en una situació d’emergència habitacional és en l’aspecte psicològic: “et canvia el caràcter i estàs sempre amb por”. De fet, els problemes econòmics i jurídics per accedir a un habitatge digne i als subministraments bàsics s’associen a un mal estat de salut físic i mental i en general, són les dones les que presenten pitjor estat de salut. A més, si es comparen amb la població general de la ciutat de Barcelona, les persones afectades per aquestes problemàtiques presenten xifres molt més elevades de mala salut.

En entregues anteriors, els impulsors d’aquests informes havien radiografiat l’estat de salut de membres de la PAH amb la població general i la conclusió havia estat que les persones afectades per problemàtiques habitacionals presenten pitjor salut que la població general. En tots els informes es suggereix que un adequat suport social o el suport de la PAH/APE són claus per atenuar els efectes negatius de l’habitatge sobre la salut. Aquest informe aporta a informes previs que les persones enquestades inclouen no només persones afectades per la hipoteca, sinó també persones amb problemes de lloguer, ocupació i pagament de subministraments bàsics com són la llum, el gas i l’aigua.

Davant això i sempre amb els resultats de l’informe en mà, els impulsors recomanen treballar per atenuar els efectes en la salut de les persones afectades, assegurant un acompanyament adequat a aquestes persones des de Serveis Socials i les Oficines d’Habitatge i garantir l’accés universal als Serveis Sanitaris i tractar la salut de forma integral, incorporant la visió dels determinants socials de la salut i intentar no sobremedicalitzar problemes socials. A més, fomentar el treball en xarxa i intersectorial. Asseguren que és necessari que Serveis Socials, Habitatge, Justícia i Salut treballin de forma conjunta. Per últim, també demanen crear o millorar els sistemes d’informació i posar en marxa polítiques que redueixin la magnitud del problema, que garanteixin l’accés als subministraments i a un habitatge digne per a tothom.

L’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), Enginyeria Sense Fronteres (ESF), l’Observatori dels Drets Econòmics Socials i Culturals (Observatori DESC) i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB) asseguren que “aquest estudi posa en evidència la urgència de canvis estructurals en polítiques d’habitatge i energia, que posin les persones al davant dels interessos financers de la banca, dels fons d’inversió i de l’oligopoli energètic. Només amb propostes valentes per combatre l’emergència habitacional crònica que patim des de fa anys, es podrà garantir que les famílies més vulnerables puguin portar una vida digna gràcies a un sostre a temperatura adequada garantit”.

Avui, després d’haver fet públic fa uns dies l’informe, presentaran l’estudi “La salut de les persones afectades per l’accés a l’habitatge i la pobresa energètica a les 18 hores a la Lleialtat Santsenca.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*