Les dones pateixen hemorràgies cerebrals sis anys més tard que els homes

Un estudi publicat a la revista 'Neurology' apunta diferències associades al gènere en l’ictus hemorràgic

Blanca Blay
 
 
 
L'estudi l'han dut a terme neuròlegs de l'Hospital del Mar i investigadors de l'IMIM. / SANDRA LÁZARO

L'estudi l'han dut a terme neuròlegs de l'Hospital del Mar i investigadors de l'IMIM. / SANDRA LÁZARO

Una investigació feta per neuròlegs de l’Hospital del Mar de Barcelona i investigadors de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) publicada a Neurology evidencia algunes diferències associades al gènere en les hemorràgies cerebrals. Dues de les diferències més destacables són, d’una banda, l’edat en què es produeix l’hemorràgia, i de l’altra, la localització de l’hematoma en el cervell.

Mentre que de mitjana els homes pateixen les hemorràgies cerebrals als 75 anys les dones ho fan sis anys més tard, als 81. L’estudi es basa en un total de 515 pacients (245 dones i 270 homes) tractats a l’Hospital del Mar durant els darrers deu anys després de patir una hemorràgia intracerebral primària, és a dir, quan la causa de l’hemorràgia és per l’afectació directa d’un vas intracerebral. “La diferència més important és sobretot l’edat de presentació, que és un fet que també havíem observat en l’ictus isquèmic [que representa al voltant del 80-85% del total dels ictus i es produeix per l’oclusió d’una artèria cerebral]”, explica a aquest diari el doctor Jaume Roquer, cap de servei de Neurologia de l’Hospital del Mar i coordinador del Grup de Recerca Neurovascular de l’IMIM.

Un fet més curiós que han pogut observar els investigadors té a veure amb la localització de l’hematoma que presentaven els pacients de l’estudi. Si bé en els homes és més freqüent l’hematoma profund, en les dones és més comú a la zona lobular del cervell, més superficial. “No tenim una explicació per a això però hem constatat que hi ha una tendència bastant important que les dones presentin més hematomes lobars”, declara Roquer, que apunta que seria interessant trobar-ne la causa.

Més diferències observades tenen a veure amb els factors de risc que presenten homes i dones. En el cas d’ells són més propensos a consumir alcohol o tabac -considerats dos factors de risc de patir una malaltia vascular- mentre que elles tenen menys hàbits no saludables però presenten una situació prèvia funcional més delicada, també associada al fet que estiguin en una edat més avançada en el moment de patir la malaltia. “Estem acostumats a tractar en fase aguda, amb dispositius sanitaris, pensant que homes i dones es comporten igual”, assenyala el doctor.

Per contra, amb la recerca s’ha constatat que en altres aspectes no hi ha diferències associades al gènere. Per exemple, la severitat de les hemorràgies, el volum dels hematomes (que és el factor més important de mal pronòstic) o la mortalitat després de tres mesos és molt similar en homes i dones. L’hemorràgia intracerebral provoca la defunció del 50% de les persones afectades als tres mesos de l’episodi i, únicament el 20-25% dels pacients sobreviu mantenint una bona capacitat funcional. Així mateix, la causa més freqüent de la malaltia és la hipertensió arterial o una anomalia arterial per a tots dos sexes. De fet, la hipertensió multiplica per 6 la probabilitat de patir un ictus i entre 2 i 6 vegades la possibilitat de patir malalties en altres òrgans. Tampoc no és diferent per a homes i dones el temps transcorregut entre els primers símptomes i l’admissió hospitalària, ni la teràpia i rehabilitació rebudes a l’hospital.