Les entitats de salut mental denuncien manca de coordinació i saturació en l’atenció infantil

Les entitats denuncien que el gruix de la inversió en salut mental per part de l'Administració es destina principalment a l'assistència, i no a la prevenció.

Pau Rodríguez
 
 
 
cc by-nd 2.0 Uchiuska (Flickr)

cc by-nd 2.0 Uchiuska (Flickr)

Prenem massa decisions soles, sense acompanyament, i això genera molta inseguretat”. Aquest és el testimoni de Lídia Garcia, mare d’un preadolescent amb autisme. El seu viacrucis pel sistema d’atenció a la salut mental –els primers anys per la detecció, després per al tractament– és un exemple de com la manca de coordinació entre els diferents actors deixa sovint a l’estacada moltes famílies. Escoles, centres d’atenció primària (CAP), pediatres, esplais… “Hem de fer un abordatge integral de la salut mental, d’una vegada per totes”, expressava aquest dijous el president de la Federació Salut Mental Catalunya Israel Molinero en la presentació de l’informe Atenció a la salut mental infantil i adolescent a Catalunya, elaborat juntament amb la Fundació Pere Tarrés.

La necessitat d’un abordatge integral és una de les principals conclusions de l’informe, que constata que falta més coordinació entre agents socials, a l’espera que es desplegui el Pla Integral d’atenció a les persones amb trastorns i addiccions, que depèn de la conselleria de Presidència i en coordina d’altres com Salut, Ensenyament, Empresa o Benestar. “Hi ha iniciatives disperses, però falta un coneixement general sobre què s’està fent”, expressava Rosa Coscolla, una de les autores de l’estudi, que afegia: “Ara mateix no se sap del cert quina incidència té el paper de les escoles, dels espais de lleure o dels centres socioeducatius en el treball sobre salut mental”.

Les entitats denunien que el gruix de la inversió en salut mental per part de l’Administració –menys d’un 4% del pressupost de la conselleria de Salut– es destina principalment a l’assistència, i no a la prevenció. “La salut mental no és una prioritat en l’Atenció Primària”, lamenten, malgrat que constitueix el 25% de la demanda (de la qual un 5,4% correspon a menors de 15 anys). La supervisió prematura dels casos de salut mental és especialment necessària tenint en compte que el 50% dels trastorns afloren abans dels 14 anys, segons l’OMS.

L’altra gran mancança del sistema, segons l’informe, és la saturació dels centres de salut mental, que han vist com augmentaven el volum de visites en els últims anys sense incrementar recursos. Els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) reben un 28% més de joves que fa cinc anys, una xifra que, portada al detall, equival a uns 35 casos més de mitjana per cada centre. Amb tot, però, Sandra Poll, també autora de l’estudi, matisa: “L’increment no es deu a un augment dels trastorns, sinó de la detecció i, per tant, de la derivació”.

Les visites anuals en els CSMIJ no han variat substancialment en els últims anys. Si el 2009 eren 7 consultes a l’any per cada nen,les últimes dades, de 2014, n’indiquen 6,2. El que sí que denuncien les autores de l’informe és que les llistes d’espera per accedir-hi són més llargues, també en els Centres de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP), pensat per detectar trastorns entre els infants de 0 a 6 anys.

“La manca de recursos públics per a la continuïtat assistencial provoca que moltes famílies acabin acudint a centres privats”, conclouen. És a dir, que si bé moltes famílies fan el recorregut públic fins a la detecció o el diagnòstic, i després han de pagar-se de la seva butxaca tot el que té a veure amb personal especialitzat, teràpies o recursos materials.