Les llistes d’espera per ser visitat, operat o diagnosticat al sistema públic fan estralls

"Això no és suportable", denuncien des de la Marea Blanca de Catalunya en relació als múltiples casos en què s'incompleixen els terminis de referència fixats

Blanca Blay
 
 
 
Imatge de la roda de premsa d'aquest dijous. / BLANCA BLAY

Imatge de la roda de premsa d'aquest dijous. / BLANCA BLAY

Els estralls i els costos en salut que suposen el retard i l’incompliment dels terminis de referència en les llistes d’espera per una prova diagnòstica o una intervenció quirúrgica tenen cada vegada més rostres. “Els casos que avui presentem són només la punta de l’iceberg, podríem omplir tota la sala”, ha assegurat en roda de premsa Toni Barbarà, membre de la Comissió permanent de la Marea Blanca de Catalunya i de la Plataforma en Defensa del dret a la Salut.

Barbarà estava acompanyat entre d’altres de persones que han patit en pròpia carn el viacrucis que suposa a vegades arribar a sotmetre’s a una operació o aconseguir fer-se una prova que pot ser determinant. “L’agreujament de les diferents esperes [també aquelles per una primera visita a l’Atenció Primària] suposa més dolor i un empitjorament de la malaltia”, ha afegit. Un exemple és el cas de la Lluïsa Villar. El 2007 va començar a tenir dolors lumbars i fins al 2009 no li diagnostiquen una hèrnia lumbar. Llavors va iniciar rehabilitació i a prendre’s medicació pel dolor i no ha estat fins al març d’aquest any que l’han posat en llista d’espera.

Durant aquest temps i a causa de la medicació la Lluïsa se sentia desorientada i un dia va caure per les escales i es va fracturar una vèrtebra. També durant aquest temps es va fer una hèrnia sobre l’hèrnia existent i des de fa dos anys que segueix un tractament antidepressius i ha hagut de posar-se pegats de morfina pel dolor, al que inicialment es resistia a posar-se. “Fa set anys del diagnòstic i encara segueixo esperant”, ha denunciat aquesta afectada.

Qui també ha hagut de recórrer a la morfina per alleugerir el dolor i en aquest cas a medicació per dormir és Mari Cruz Ríos. Li van diagnosticar la desviació d’una vèrtebra i l’esquena contracturada entre altres i fa un any que és en llista d’espera per operar-se. Sap que com a mínim li caurà un any més d’espera i veu perillar el seu lloc de treball -de moment està de baixa- així com també reconeix que se sent limitada pel dolor, que sovint l’obliga a quedar-se a casa.”Els terminis de garantia s’incompleixen sistemàticament”, ha denunciat l’advocat José Aznar, de Dempeus per la Salut Pública i Que no pase más.

Les esperes poden arribar a tenir conseqüències irreversibles. La Sònia López ha volgut compartir el cas del seu pare, que després de sotmetre’s a una operació el 2009 per extirpar-li la part danyada del fetge a causa d’un càncer, va tenir una hèrnia com a conseqüència. “Des del 2013 era en llista d’espera a l’Hospital de Bellvitge per l’hèrnia, que havia anat creixent d’una pilota de ping pong a una de bàsquet i havia d’anar cada dia al CAP perquè li fessin cures”, ha explicat. “El 2014 però l’hèrnia li va rebentar i el van haver d’operar d’urgència a Vall d’Hebron. Després de tres mesos i mig a l’UCI va morir”, ha afegit.

“Des de fa anys que l’assistència sanitària s’ha anat degradant. Ens neguem a canviar la nostra visió sobre l’assistència sanitària, que veiem com un dret. Seguirem revindicant els nostres drets perquè totes les persones puguin ser ateses amb igualtat de condicions”, ha afirmat Marta Carreras, de la Federació d’Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona (FAVB). Des de la Marea Blanca han animat a aquelles persones que es trobin en situació similar a presentar reclamacions, bé sigui individuals o col·lectives, als centres hospitalaris ja que “l’experiència és que funciona”.