Llarga vida al FoCAP i, sobretot, llarga vida a l’atenció primària

Una setmana després del desè aniversari del Fòrum Català de l'Atenció Primària, reproduïm el discurs de la seva presidenta en l'últim dia en el càrrec

Nani Vall-Llosera
 
 
 

Bona tarda a tothom!

Socis, amics, professionals d’atenció primària que avui ens acompanyeu: metgesses, infermeres, treballadores socials, administratives, activistes i representants de moviments socials i de partits polítics, diputades, representants del Departament de Salut i de la Consellera de Salut, Ma Josep López Dolcet i Carme Bertral, Josep Ma Argimon, director gerent de l’Institut Català de la Salut i altres representants de l’ICS i del Servei Català de la Salut, comissionada de salut de l’Ajuntament de Barcelona, president del COIB, presidents de CAMFiC i AIFiCC, degana del Col·legi de Treball Social de Catalunya, Presidenta de l’Associació Catalana de llevadores, moltes gràcies per ser avui aquí.

Estem molt contentes de poder celebrar aquests 10 anys amb vosaltres. Ens fa molta il·lusió tenir entre els assistents un bon nombre de residents de medicina i infermeria familiar i comunitària. Sou el futur i heu triat una especialitat preciosa i apassionant. Moltes gràcies també a les persones i col·lectius que ens han fet arribar les seves felicitacions i ens encoratgen a seguir. Volem fer un agraïment especial al Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona per la seva generositat a l’hora de facilitar-nos l’espai on avui ens reunim i l’organització d’aquest acte. Per al FoCAP és molt significatiu poder-nos trobar aquí, perquè creiem en el paper fonamental de les infermeres en l’atenció primària que defensem i en la cura i promoció de la salut de les persones.

10 anys són molts anys i ens felicitem per haver arribat fins aquí. 10 anys són molts en una societat on costa que les coses durin, que els compromisos siguin forts i que els esforços se sostinguin en el temps. 10 anys són molts per una entitat petita sostinguda en el seu temps lliure per la voluntat altruista de professionals que també tenen un alt compromís amb la seva feina. 10 anys són molts, en un temps en què el valor que més cotitza és l’èxit i la visibilitat.

La història del FoCAP no és una història d’èxit perquè no hem aconseguit que l’atenció primària estigui en el lloc que les persones, el sistema sanitari i la societat necessiten, ni en prestigi ni en pressupost necessari per fer bé tot el que sabem fer.

Diuen les companyes del CAP Raval Nord, un exemple de la primària que ja no calla, que existeixen perquè resisteixen. I això ha estat el FoCAP durant aquests 10 anys, un espai on resistir. Un espai on cuidar la nostra vocació i el sentit de les nostres professions d’administratives, treballadores socials, infermeres i metgesses de capçalera al servei de les persones i de la societat. Un espai on pensar i convèncer-nos de la importància de preservar els valors de l’atenció primària perquè segueixen sent bons per la salut de les persones. Un espai on somiar, on pensar l’ideal que voldríem assolir i on proposar maneres d’aconseguir més i millor atenció primària avui.

En els seus primers temps de vida el FoCAP va alertar que apostar per l’atenció primària era la millor estratègia per als temps de crisi que hem viscut. En aquests 10 anys hem anunciat i denunciat les conseqüències de la precarització de les professionals d’atenció primària, l’exclusió sanitària i la fragmentació de l’atenció. Hem intentat conscienciar sobre la necessitat de desmedicalitzar la vida quotidiana i de situar la medicina lluny de les forces del mercat. Hem explicat el nostre dia a dia, la riquesa de la nostra feina, les nostres alegries i sofriments i els dels nostres pacients, al bloc “Diaris de Trinxera”. I hem intentat apropar la gestió clínica als professionals i transmetre la seva importància amb un altre bloc, “Més enllà de la clínica”. Hem organitzat jornades sobre diferents temes d’interès professional.

Tot això ha quedat recollit en els 90 documents, més de 700 posts i els 4 llibrets que hem publicat.

Hem portat les nostres propostes a polítics i gestors i ens hem reunit amb dos consellers de Salut.

Hem acostat el nostre discurs primarista als barris i als moviments que defensen el dret a la salut a través de xerrades a places, centres cívics i associacions de veïns.

També hem contribuït a impulsar plataformes com la PASUCat (plataforma per una atenció sanitària universal a Catalunya), o la Marea Blanca de Catalunya. Hem confluït amb altres entitats en el moviment enfortir l’atenció primària i en la campanya “Donem vida a l’atenció primària”.

Que l’atenció primària és bona per la salut de les persones ho sabem perquè cada setmana es publiquen articles que confirmen que la longitudinalitat aporta més salut que molts fàrmacs i procediments que utilitzem cada dia als CAPs i als hospitals. La longitudinalitat és un valor fonamental de l’atenció primària, que es refereix a la relació de persona a persona entre els pacients i les professionals de referència. Nosaltres, fa temps que ho diem, defensem políticament l’atenció primària, perquè som científiques.

I també som especialistes en persones, en relacionar-nos i comunicar-nos. És aquesta característica nostra d’estar a prop i accessibles, de conèixer les persones i el seu context, la que ens fa afirmar que l’atenció primària és qui està millor posicionada per traslladar a cada individu una evidència científica que és bona per parlar de poblacions, però és molt maldestra quan és aplicada protocol·làriament a la persona concreta.

Durant aquests 10 anys hem resistit i hem mantingut encesa una flama que durant anys va estar molt sola en la defensa de l’atenció primària. El perill que s’apagués ha estat seriós. Encara no hem triomfat, però sí que hem col·laborat a posar el debat sobre l’atenció primària en l’agenda pública i a fer pedagogia sobre el valor que representa per a la salut de la ciutadania i per al sistema sanitari.

Avui veure aquesta sala plena de gent i trobar tantes cares de persones que participen en la defensa de l’atenció primària des d’altres espais: Rebel·lió d’Atenció Primària, La Capçalera, la Marea Blanca de Catalunya, CAMFiCAIFiCC, Col·legit de Treball Social de Catalunya i altres entitats, ens fa saber que hi ha esperança, que hi ha talent i força de sobres per aconseguir l’atenció primària que mereixem i necessitem. Això sí, cal lideratge polític i professional per poder posar tot aquest talent, coneixement i il·lusió a treballar amb aquest objectiu.

Vull recordar i agrair el servei de totes les persones que han contribuït amb el seu temps i el seu esforç a què el FoCAP arribés fins aquí. A la primera junta gestora, a les persones que han format part de les successives juntes directives, molt especialment a la seva primera presidenta, Cesca Zapater, i també a Manel Anoro, que la va succeir, i a tota la gent que col·labora amb el FoCAP avui.

Com que el FoCAP continua sent necessari, i desitgem que hi hagi FoCAP per molts anys, us convidem a participar-hi de la manera que us sigui més adient: venint a les nostres reunions mensuals que són obertes i que veureu anunciades al nostre blog, fent-vos socis de ple dret per tenir veu i vot i fer el FoCAP sostenible econòmicament, escrivint relats de la consulta al Diaris de Trinxera, participant en el Verkami per poder reeditar els 4 llibres del FoCAP, assistint a les jornades i actes que organitzem i difonent els nostres materials.

Així doncs, llarga vida al FoCAP i, sobretot, llarga vida a l’atenció primària!!

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*