L’última envestida a l’escanyolit Sistema Sanitari Públic Català

L’actual i esgotat model sanitari català posa de nou el confusionisme entre el que és públic i allò que és privat per sobre de les necessitats reals de la població

Candy González
 
 
 

Aquestes setmanes ha tornat estar en boca de tothom la voluntat de l’actual Govern de Junts pel Sí de posar en marxa la Instrucció 5/2015 sobre la Regulació de l’activitat privada dintre del Sistema Sanitari Públic, voluntat compartida amb l’anterior govern de la Generalitat.

Aleshores, era pel març del 2015, el conseller Boi Ruiz tenia el problema de Barnaclínic a sobre de la taula, i com que l’alerta ciutadana s’havia disparat, calia regular l’activitat privada dintre dels centres públics abans que esclatessin més alarmes socials.

Malgrat la seva intenció de dur-la a terme, aquesta instrucció va quedar en suspens al maig perquè la majoria de l’arc parlamentari així ho va decidir, fins que hi hagués un debat profund sobre la qüestió.

Organitzacions en pro de la Sanitat Pública, així com sindicats alternatius i altres col·lectius organitzats d’usuàries i treballadors, vam veure bocabadats com aquesta instrucció es veia recollida de nou en el punt 31 del Pla de Xoc en matèria sanitària de l’actual govern. I és que malgrat que l’actual conseller es vol vestir fent titulars de que ell és l’autèntic defensor de la Pública, les seves no deixen de ser unes polítiques continuistes neoliberals.

David Elvira, actual director del CatSalut i membre del Consell Assessor per a la Sostenibilitat i el Progrés del Sistema Sanitari (Casost) escrivia, en un informe el juliol del 2015,  que tots els centres de la xarxa pública s’havien d’obrir a la sanitat privada per la “sostenibilitat econòmica del sistema” assenyalant que la falta “d’un augment del finançament públic del sistema sanitari” obliga a impulsar mesures com donar entrada a la sanitat privada als centres públics. Veiem com, darrere la falsa justificació de que s’ha de fer “sostenible” el Sistema Sanitari Públic, hi ha en realitat una voluntat activa d’introduir més i de noves polítiques de mercantilització de la Sanitat, i així després de les externalitzacions, les aliances estratègiques, les derivacions, etc.,  ara veiem com és  l’activitat privada dintre dels centres sanitaris públics l’última envestida en contra dels Serveis públics.

L’actual i esgotat model sanitari català, que tots els partits polítics catalans convencionals han defensat sense cap crítica, posa de nou el confusionisme entre el que és públic i allò que és privat per sobre de les necessitats reals de la població que ha d’atendre. Posa per sobre de tot la necessitat mercantilista en comptes de retre comptes assistencials als usuaris del sistema sanitari públic.

Després d’un ja tocat Sistema Sanitari Públic amb més de 5 anys de pressupost retallat, uns mil milions d’euros anuals, on les llistes d’espera s’han disparat per sobre de les possibilitats d’espera de les persones, on els professionals han vist degradades les seves condicions laborals per sobre de les seves possibilitats, arribant a la precarietat laboral d’un extens col·lectiu de professionals eventuals i interins que sembla que ha vingut per quedar-s’hi.

Després que la solució per alliberar aquestes llistes d’espera ha estat derivar més del 24% del pressupost de salut, en concret 2.450 milions d’euros, a la sanitat privada, tan concertada com a centres privats amb ànim de lucre, ara hem de suportar l’excusa de que s’ha de fer sostenible el sistema.

Que la Sanitat és un dret i no pot ser mai un negoci és el que hauríem de defensar sempre, els professionals, els usuaris i els governs que miren pel bé de la societat.

L’entrada d’aquesta activitat privada als centres sanitaris públics agreujarà la situació de precarietat dels professionals que hauran de donar serveis a la doble via d’entrada dels malalts al sistema, s’hauran de repartir els recursos personals, no hi ha dubte que hi haurà prestamisme laboral,  i materials dels centres sanitaris per assumir-ho tot. Aquesta doble via suposarà una doble velocitat d’entrada pels malalts depenent únicament de les seves possibilitats econòmiques, incrementant encara més les desigualtats ja existents d’accés de les persones al sistema de salut.

Per això hem de dir prou i hem de manifestar-nos contundentment en contra d’aquests intents de regulació, instruccions i lleis que vestides de vedell són la pell del llop. Informa’t, mobilitza’t i actua. https://lanostrasalut.wordpress.com/

Candy González
Sobre Candy González

Infermera de l'Hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, més conegut com a Can Ruti. Membre de la Plataforma Canrutidiuprou en lluita per una Sanitat 100% Pública, universal i de qualitat. Membre del Grup de Treball de Sanitat de la Cup. Delegada sindical del Catac-cts-iac de Can Ruti i membre de la comissió de comunicació del sindicat. Contacte: Twitter | Més articles