ENTREVISTA | ALEIDA GUEVARA, METGESSA PEDIATRA A CUBA

“L’únic requisit per a una bona sanitat és el desig de tenir-la: simplement és voluntat política i voluntat social”

La sanitat cubana s'autodefineix com a pública, universal, gratuïta i internacionalista. Els diferents resultats que dóna malgrat el bloqueig quant a mortalitat infantil, reducció o eradicació de malalties o avanços tecnològics són reconeguts per les mateixes Nacions Unides. Així i tot, segueixen vivint una situació de bloqueig que els impedeix desenvolupar-se plenament. Parlem amb Aleida Guevara, pediatra alergòloga a l'Hospital pediàtric William Soler en l'Havana.

Carla Benito
 
 
 
Aleida Guevara a les escales del Centre Cultural La Marineta a Mollet del Vallés abans d'una xerrada / Carla Benito

Aleida Guevara a les escales del Centre Cultural La Marineta a Mollet del Vallés abans d'una xerrada / Carla Benito

Aleida Guevara és una dona amb determinació que porta amb si la marca del cognom del seu pare. Més enllà d’això, se la coneix per la seva feina dins del Sistema de Salut Nacional de Cuba a l’illa i fora d’aquesta. Guevara trepitja Catalunya més d’una vegada a l’any convidada per diverses organitzacions. Aquesta vegada ha acudit a diferents xerrades però quedem amb ella en el Centre Cultural la Marineta a Mollet del Vallès on el Casal popular la República al costat de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès, Mollet amb Cuba i Comunistes de Catalunya va organitzar un debat. El tema? Models sanitaris a Cuba i Catalunya. L’acte també va comptar amb la presència d’Antonio López, portaveu de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública del Baix Vallès.

Guevara treballa a l’Hospital per a nens William Soler de l’Havana però també ha exercit en múltiples brigades de metges. Algunes d’elles a Angola, Equador o Nicaragua. Parlem amb ella dels avanços en medicina, tecnologia i farmacologia a Cuba, sobre el valor de l’educació i la prevenció en salut i sobre el paper dels metges cubans. Guevara defineix la sanitat cubana com a pública, universal, gratuïta i internacionalista.

Quins serien els requisits mínims que hauria de tenir una societat per tenir una bona sanitat?

El desig de tenir-la és l’únic requisit. Cuba és un país bloquejat pels Estats Units, un país anomenat del tercer món que té molts pocs recursos naturals. Així i tot, la majoria del seu pressupost va per a educació i sanitat i aquesta és una decisió d’un poble que pensa que el més important és l’ésser humà.

Tu no pots demanar a un ésser humà que li posi preu a la vida d’un ser estimat. No hi ha diners per pagar la vida d’un fill, d’un germà o d’un pare… Per tant no pot ser una mercaderia, no té valor. Així que és un dret.

Com està ara la situació d’embargament dels Estats Units o bloqueig?

Nosaltres ho anomenem bloqueig perquè si fos embargament, els Estats Units ens impediria comercialitzar amb ells, i estan en el seu dret, però el que fan és impedir que altres pobles del món comerciïn lliurement amb nosaltres.

A nivell de sanitat, de medicaments, tecnologia… com afecta?

És duríssim… Perquè de cada 10 medicaments nous que surten al mercat internacional, 8 pertanyen a patents dels Estats Units de Nord Amèrica. Ningú ens ofereix medicaments encara que tinguem diners per comprar-los perquè si una empresa comercialitza amb Cuba, Estats Units té el dret de si aquesta empresa té capital d’ells, retirar aquest capital. Si no en tenen, el què fan és impedir que els productes d’aquesta empresa es puguin vendre al mercat dels EUA.

Mirant un mapa dels EUA i de Cuba i la capacitat per càpita t’adones que sempre perdem. Aquesta empresa no s’arriscarà a tenir el comerç amb nosaltres llavors. Per sort fa més de 25 anys sorgeix a Europa, primer a Suïssa una organització que es diu MediCuba Suïssa que després s’estén a MediCuba Europa. Amb aquesta associació de solidaritat ells han trencat el bloqueig. Compren material a Europa per fer medicaments i els porten a Cuba. Gràcies a això hem pogut seguir desenvolupant la indústria farmacèutica cubana i donar després medicaments creats per nosaltres a gran part del planeta.

Hi ha hagut un increment en el nombre de metges, com s’ha gestionat l’obrir més places d’estudis i alhora aconseguir que la població hagi volgut fer medicina?

Nosaltres som un país eminentment agrícola i la majoria de la població cubana durant la revolució era camperola. Ells volien que els seus fills fóssin metges, enginyers, advocats… La revolució va dir que podien ser-ho perquè l’educació seria gratuïta però que hi hauria un compromís: retornar el que es rep al poble. Si tu et formes com a metge després hauràs de treballar d’això.

Dins de l’illa o fora, mitjançant una brigada de metges.

En una societat com la nostra on aprens a ser solidari amb altres pobles el metge ha de ser un personatge al qual se li ha de donar importància. Des que inicien la carrera, als alumnes els ensenyem que la medicina és un dret del poble però que també té un caràcter internacionalista, has d’estar disposat a anar a ajudar a qualsevol país del món.

Evidentment teniu experts en totes les branques però el vostre sistema nacional de salut li dóna molta importància a l’Atenció Primària.

Sí. Una de les característiques més importants del Sistema Nacional de Salut Cubà és que és preventiu. Ens vam adonar que és més fàcil prevenir una malaltia que guarir-la i això es pot fer millor des de la Primària. S’ha de fer des de baix i també mitjançant l’educació del poble que ha de tenir un nivell cultural per rebre aquesta informació i entendre-la. Si parles sobre fer campanyes de vacunació han de saber perquè i és gràcies a això que la gent té una àmplia confiança en el SNS cubà. Ningú dubta que les vacunes vagin a fer mal a un nen perquè estan ben segures.

El traspàs d’informació de campanyes o novetats a part des dels centres de salut ho feu a través dels Comitès en Defensa de la Revolució?

Els CDR són importantíssims per a la prevenció de malalties. Així hem tractat per exemple el càncer de coll uterí: s’ha anat preguntant a totes les dones quant feia de l’última prova citològica i se’ls informa quan poden anar a fer-se’n una de nova amb un ginecòleg.

La relació amb els nens es fa a través de les escoles?

Sempre. CDR i escoles estan units en això. Tenim per exemple una campanya de vacunació contra la poliomielitis i es fa en diferents etapes. A la població se la informa per la televisió nacional que de tal dia a tal dia tenim campanya de vacunació per a nens de tal data a tal altra. I la gent acudeix al policlínic. Els nens que estan en edat escolar la reben a la mateixa escola, on va el metge.

Per fer un símil, aquí la porta d’entrada al sistema de salut també és l’Atenció Primària, on t’atén el metge de família o ell mateix et deriva a l’especialista. Funcionaria igual a Cuba?

El metge de família a Cuba és part d’un equip de treball on hi ha també un treballador social, un psicòleg, infermer… Estan també els especialistes que una vegada cada poc temps passen visita amb el metge de família i també ho formen.

La formació completa d’un metge en quants anys es completaria?

Sis és el bàsic per ser mèdic. A partir d’aquí ets Mèdic General Integral que són tres anys d’especialitat i després pots optar per una altra especialitat. Els que volen fer cirurgia van directament a aquesta especialitat. S’ho guanyen pel seu expedient acadèmic.

Aleida Guevara a les escales del Centre Cultural La Marineta a Mollet del Vallés abans d’una xerrada / Carla Benito

Les vostres xifres sobre mortalitat infantil estan entre les millors amb 40 estats. Com aconseguiu anar millorant cada any?

El 2017 acabem amb 4 morts per cada 1.000 nens nascuts vius. Una de les millors de tot el món. Ho aconseguim treballant molt i amb tota la població. Segons UNICEF i Nacions Unides, el 2045 Cuba serà un dels països més vells del planeta. Estem perllongant el període de vida i alhora estem augmentant la natalitat.

Això ho estem aconseguint perquè la dona cubana té dret des d’un mes abans de parir fins a l’any d’edat del nen per quedar-se a la casa. Els primers 9 mesos té el 100% del salari i els tres restants té el 75%. Ara tindrem el debat a l’Assemblea Nacional Cubana de si s’ha d’allargar el 100% del salari fins a l’any. També parlarem que si després dels sis mesos la mare vol tornar a treballar perquè és més socialment útil, el pare pot quedar-se amb el bebè a casa pagant-li també el salari complet. La nova llei també ho contemplarà amb els avis si àdhuc no s’han retirat i són socialment útils però potser la seva filla està just començant una carrera o està desenvolupant alguna cosa científica i vol incorporar-se abans.

Quina importància li doneu a la recerca?

Fidel Castro sempre ens va dir que Cuba havia de ser un poble d’homes de ciència. Homes des d’un punt de vista genèric perquè el 72% dels professionals de la salut som dones. Hem de ser un poble de ciència perquè com tenim el bloqueig damunt, d’alguna manera hem d’aconseguir avançar: millorar o perllongar la vida, fer-la més sana… Tenim un gran pol científic. Estem treballant en vacunes contra el càncer de colon, de pulmó, de mama, de coll d’úter… Les dues primeres ja les estem comercialitzant i les altres dues estan en període de prova humana.

Més enllà de malalties genètiques, teniu en compte altres elements o determinants? Per exemple en termes d’habitatge i salut aquí s’està denunciant moltíssim la pobresa energètica. Com perjudiquen els habitatges a la salut a Cuba?

Com som un país encara anomenat del tercer món, l’habitatge és un dels problemes més greus que tenim. Tenim un o dos ciclons per any i són devastadors. L’últim ens va passar per tot el nord de l’illa i sí que ens hem recuperat en l’electricitat però en l’habitatge encara arrosseguem el problema. Hem d’aprendre a construir de manera més ferma però sempre per pal·liar el problema de la població fem habitatges senzills ràpidament.

Cuba com a país encara té moltes coses per resoldre. El primer que ens treguin el maleït bloqueig. Mentrestant, el que estem fent és, gràcies als nostres centres de recerca i amb els metges que tenim a moltes parts del món on es pot pagar aquesta missió, rebre uns bons diners que invertim en habitatges, en centres educatius o millorant hospitals que alguns sembla que els hi hagi caigut una bomba damunt per tants anys d’ús.

Al meu hospital, que és un hospital gran on tenim 425 llits, fins fa dos anys teníem un aparell de rajos X de 40 anys d’ús continu. Abans era de la RDA, l’antiga República Democràtica d’Alemanya. Ara hem pogut substituir-ho i fins i tot tenim un TAC. Anem millorant però a poc a poc perquè l’ús provoca desgast i aquí no li cobrem a ningú.

Com heu avançat tan ràpidament tenint aquest tipus de material?

És el desig. En ple període especial, quan desapareix el camp socialista europeu, cap metge va deixar de treballar. Jo conec dos pediatres que fora del seu horari feien pastissos d’aniversari per poder viure una mica millor però ningú va deixar de fer de metge.

I els sous?

Ara van pujar. L’estat cubà li ha apujat el sou als metges que es queden dins del país a resistir l’embat de tots els metges que no estan. Si teníem un metge de família que atenia a 190 famílies, ara hi ha un només per a dues àrees d’aquest tipus. El treball es reforça en aquesta persona i d’alguna manera has de recolzar-ho o estimular-ho.

Quina quantitat seria més o menys?

És difícil fer una comparació perquè jo pel meu apartament pago 30 pesos cubans mensuals…

El que seria 1.20€.

Clar. No és just comparar-ho.

També rebeu diners del que es diu turisme sanitari. Com ho gestioneu?

Nosaltres els hi demanem als pacients que enviïn abans les històries clíniques abans de enviar-se a ells mateixos. Hi ha hagut vegades que s’ha fet tot l’humanament possible per un ésser humà però fer que viatgi tants km de distància per dir-li que no podem fer res més per ell no val la pena. Amb la història clínica, si veiem que podem fer alguna cosa, que vinguin però no gratis.

Només ho fem gratis per als cubans o per a llocs que ja sabem que no poden pagar com per exemple Haití. Tenim una brigada de 400 professionals de la salut cubans i Haití no paga ni un centau. A Bolívia per exemple teníem 4.000 professionals, després els vam reduir a 2.000 i ara hi ha menys i els estem reemplaçant per estudiants que surten de l’Escuela Latino Americana de Medicina de Cuba (ELAM). Vam fer aquesta escola perquè nois de l’Amèrica Llatina, Àfrica, Àsia i fins a nois dels Estats Units puguin estudiar gratuïtament. Als EUA també hi ha un tercer món: els chicanos, els llatins, els afros… Ells tenen beques a Cuba i ja hem format a més de 500.

La idea és que després treballin a les seves comunitats d’origen en projectes.

Exacte. Ara quan torni aniré a Argentina a treballar a la Brigada Che Guevara on els metges han sortit de l’ELAM i estarem diagnosticant cataractes o pterigi, que provoca ceguesa i requereix cirurgia. És una tasca que Cuba estem realitzant amb els països de l’ALBA: Veneçuela, Bolívia, Equador, Nicaragua… Ja portem dos milions de persones operades al món. És un esforç extraordinari per a un país bloquejat, sense recursos… però retornem la vista a la gent.

Amb aquest sentiment de solidaritat, quin missatge donaries perquè pari el tracte indiscriminat en la sanitat i existeixi l’assistència universal?

Jo no puc dir-li a una altra gent el que ha de fer, sóc incapaç. Només dic que mirin l’exemple de Cuba: si nosaltres podem, per què vostès no? Simplement és voluntat política i voluntat social.

1 Comentari en “L’únic requisit per a una bona sanitat és el desig de tenir-la: simplement és voluntat política i voluntat social”

  1. Agustina Simon. // 17/07/2018 en 13:36 // Respon

    La política ho espatlla tot.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*