L’ús d’antibiòtics contra la desnutrició recomanat per l’OMS no garanteix resultats

Un estudi de Metges sense Fronteres (MSF) dut a terme al Níger demostra que l'ús rutinari d'antibiòtics per tractar la desnutrició aguda severa té un impacte mínim en la probabilitat de recuperació

Caralp Mariné
 
 
 
19 milions de nens menors de 5 anys pateixen desnutrició aguda severa a tot el món / CC by-sa European Comission (Flickr)

19 milions de nens menors de 5 anys pateixen desnutrició aguda severa a tot el món / CC by-sa European Comission (Flickr)

Al voltant de 19 milions de nens menors de 5 anys pateixen desnutrició aguda severa a tot el món. En la majoria de països on aquest problema assetja les autoritats i organitzacions sanitàries internacionals segueixen els protocols de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per fer-li front. D’aquesta manera i des de 1999 els nens amb desnutrició aguda severa són tractats amb l’ús d’antibiòtics. Ara, per primera vegada, un estudi realitzat per Epicentre, el centre d’investigacions de Metges Sense Fronteres (MSF), demostra que l’ús rutinari d’antibiòtics per tractar la desnutrició aguda severa té un impacte mínim en la probabilitat de recuperació.

La investigació es va dur a terme al Níger entre octubre de 2012 i novembre de 2013. L’objectiu era veure quin era l’efecte de l’ús de l’antibiòtic en comparació amb l’ús de placebo per a la recuperació nutricional. Un total de 2.399 nens, tots ells afectats per desnutrició aguda severa sense complicacions, van participar en aquest estudi. El tractament va durar set dies i a la meitat d’ells se’ls va administrar amoxicil·lina, un tipus d’antibiòtic, i a la resta placebo. Al final, es van recuperar de la desnutrició un 65,9% dels nens que van rebre amoxicil·lina, i un 62,7% dels que van ingerir placebo. Aquest resultat, segons MSF, posa en dubte la teoria generalitzada que els antibiòtics són la forma més efectiva de tractar aquesta problemàtica.

Els antibiòtics per tractar la desnutrició severa greu van començar a utilitzar-se el 1999 després que l’OMS ho recomanés per tractar a tots aquells nens que eren hospitalitzats per aquesta causa. Els antibiòtics podien funcionar per tractar els casos de desnutrició que en molts casos desencadenaven en infeccions bacterianes. Amb l’evolució dels anys la forma de fer front als casos de desnutrició ha anat evolucionant. Nacions Unides i l’OMS donen suport des de 2007 a una model que aposta pel tractament a casa a través d’aliments terapèutics però que segueix potenciant l’ús d’antibiòtics.

Tot i l’evolució, explica Rebecca Grais, directora d’investigació de Epicentre, a Catalunya Plural, el protocol mèdic amb el qual es tracta als nens no ha canviat tant. “No s’han realitzat estudis per comprovar si el protocol mèdic a seguir segueix sent acurat”, diu.

Grais creu que això no ha evolucionat perquè “desafortunadament la desnutrició afecta només als nens més pobres del món i per tant no és un tema que entri a les agendes d’investigadors i polítics”.

Els resultats d’aquesta investigació, segons Grais, són aplicables a altres països que tenen un tipus de desnutrició amb les mateixes característiques. No serveixen en països com Malawi, on hi ha també una alta incidència de VIH entre els menors i on els nens pateixen un tipus de desnutrició concreta coneguda amb el nom de kwashiorkor.

Les conseqüències de l’ús d’antibiòtics

Segons les conclusions de l’estudi, fer servir antibiòtics de forma rutinària pot tenir uns costos i conseqüències importants per a la salut pública. Sobretot pel fet que l’ús rutinari pot provocar resistència als antibiòtics, i això a la llarga pot dificultar el tractament d’infeccions difícils i cares de tractar.

“Els costos i conseqüències per a la salut pública en relació a la resistència als antibiòtics associada a l’ús dels antibiòtics com a rutina requereix més proves que permetin recolzar la seva pràctica continuada”, conclou la investigació.

L’estudi, publicat a la revista The New England Journal of Medicine, aconsella eliminar l’ús d’antibiòtics de forma rutinària. Afegeix a més que això suposaria un estalvi substancial de medicaments, de personal i de sistema de distribució. Els investigadors volen fomentar un subministrament d’antibiòtics més responsable.

Grais espera que amb aquests resultats sobre la taula els ministres de sanitat, ONG i la resta de persones que tracten amb aquest problema “pensin una mica més sobre si els antibiòtics són necessaris en els programes en què treballen”.