El mal ús de les paraules en relació als fets de l’1 d’octubre

Recomano a les senyores i senyors de certes formacions polítiques que procurin llegir i documentar-se abans de pronunciar certes paraules

Josep Moya
 
 

És ja habitual en la nostra època escoltar cada dia i de manera recurrent un conjunt de paraules i de sintagmes amb els quals es pretén desacreditar i menysprear els oponents. Això es pot comprovar llegint els diaris, escoltant la ràdio, veient la televisió o navegant per internet. En alguns casos, la paraula, el sintagma o la frase són enunciats de manera aïllada, com si fossin eslògans; en d’altres, van seguits del desenvolupament d’un text que pretén ser un discurs. Aquest fenomen està assolint nivells excepcionalment elevats arran dels greus i inacceptables fets esdevinguts el passat diumenge, dia 1 d’octubre, a Catalunya i de les massives manifestacions populars del dimarts dia 3.

Les paraules i sintagmes als quals em refereixo són: nazisme, democràcia, llibertat, drets, radicals, extrema dreta, víctimes, i, finalment, la frase: “estan pisoteando los derechos de muchos ciudadanos catalanes”, recentment pronunciada per la vicepresidenta del Gobierno Espanyol.

Per una qüestió d’espai no em puc detenir en cadascuna de les paraules, em referiré únicament a la paraula “nazisme” i a la frase. La primera és enunciada sovint com la representació del mal, com allò que ha de ser rebutjat i allunyat per sempre més. Totalment d’acord. El nazisme va provocar l’Holocaust i el desencadenament de la Segona Guerra Mundial, amb el resultat de milions de morts, ferits, desapareguts i del naixement d’un món marcat per l’anomenada Guerra Freda, que també va destrossar milions de vides humanes. Però, és crucial saber què s’està significant amb aquesta paraula, què vol dir “nazisme”.

El nazisme és una ideologia totalitària, de caràcter feixista en tant es caracteritza per atorgar una importància central i absoluta a l’Estat, representat o encarnat i sota la direcció o lideratge d’un comandament suprem. El seu propòsit són el racisme, el nacionalisme i l’imperialisme visceral que ha de portar a conquerir aquells pobles que són considerats inferiors. Cal recordar que un dels ideòlegs del nazisme alemany, el biòleg Alfred Ploetz (1860-1940), va escriure un llibre: L’eficiència de la nostra raça i la protecció del dèbil, publicat l’any 1895, en el qual defensava que havien de ser eliminats els nens minusvàlids, els malalts o dèbils i aquells que tinguessin uns pares massa vells o massa joves. Un altre personatge nefast va ser Oswald Spengler, nascut l’any 1880, que va afirmar que la dominació racial no solament era desitjable sinó que era una necessitat absoluta: conquerir o morir.

No cal seguir, la història és prou coneguda per tothom i és precisament per això, perquè tothom la coneix que cal ser molt prudents i no emprar la paraula “nazisme” de manera irreflexiva o amb la ignorància del seu significat. I és aquí on vull posar el focus: s’ha afirmat per part d’alguns polítics que el que està passant a Catalunya és una manifestació nazi, com si el dret a decidir per part d’un col·lectiu tingués alguna similitud o relació amb l’esmentada ideologia. Perquè, també és necessari advertir-ho, l’afer no va de senyals identitaris sinó de com resoldre els problemes quotidians com per exemple, l’atur, l’educació, la sanitat, el benestar de les persones, les infraestructures – sobretot les ferroviàries – o la pobresa energètica, que ja ha provocat morts. Més encara, el dia 1 d’octubre i també el dimarts dia 3 s’han pogut veure escenes que es situen en les antípodes del nazisme. Em refereixo a l’escena d’un home que acut a un col·legi electoral portant la bandera espanyola i dipositant el seu vot en l’urna. O, també, un grup d’estudiants – amics- que portaven banderes espanyoles i estelades. Sí, s’han vist banderes espanyoles en les manifestacions d’aquest dimarts, al costat d’estelades i també de banderes republicanes. Alerta! Això és absolutament incompatible amb el nazisme. A Nuremberg només es varen veure esvàstiques, no hi havia cap jueu portant l’estrella de David! Per tant, senyores i senyors de certes formacions polítiques, procurin llegir i documentar-se abans de pronunciar certes paraules!

I ara vaig per la frase: “Estan pisoteando los derechos de muchos catalanes”, pronunciada per la Sra. Soraya Saenz de Santamaría (a partir del minut 1:24). No es pot saber a què es referia al dir aquestes paraules però veient les imatges, nombroses, que ens ofereix la televisió i escoltant els testimonis dels ferits, quasi nou-cents, hem de pensar que es refereix a les agressions, en ocasions extremadament violentes, que han sofert les persones que volien expressar lliurement i pacíficament la seva opinió. O potser es referia a una altra cosa? Estaria bé que ho aclarís i aportés proves – evidències – del que va afirmar. Les imatges i els testimonis no enganyen: dones, homes, gent gran, colpejats, bastonejats, ferits, vexats. Tristes i aterridores escenes que alguns, els que vàrem viure i patir la dictadura franquista, recordem amb indignació. Caldrà recordar-li que la ciutadania ha sortit a votar perquè vol manifestar la seva opinió – sigui pel sí o pel no – i ho ha fet de manera pacífica i fins i tot festiva, quan li han deixat. Una darrera imatge: la policia i la guàrdia civil arriben a un petit poble cercant les urnes i el que es troben és unes àvies que estaven dinant a la placeta del poble i els saluden amb un “Bon dia”.

Josep Moya
Sobre Josep Moya

És psiquiatre i psicoanalista, doctor en Medicina. És el psiquiatre del Centre de Salut Mental del Parc Taulí, i previament havia estat el director executiu del Servei de Salut Mental d'aquest mateix centre. També és el responsable de l'Àrea Social i Comunitària de l'Observatori de Salut Mental de Catalunya. Coordinador de l'equip clínic del Centre l'Alba (Unitat Mèdic-Educativa i Centre de Dia per Autistes). A més és un dels psiquiatres de l'equip CIPAIS Més articles