La Marea Blanca exigeix una sanitat pública i de qualitat al nou Govern

Davant les mancances en polítiques sanitàries públiques als programes electorals, els moviments socials exigeixen als partits polítics revertir la situació de precarització, de les llistes d'espera i la saturació a urgències

Carla Benito
 
 
 
Arxiu. Manifestació a favor de la sanitat pública / © ENRIC CATALÀ

Arxiu. Manifestació a favor de la sanitat pública / © ENRIC CATALÀ

Davant la convocatòria d’eleccions al parlament de Catalunya el proper 21 de desembre, els moviments que reclamen una sanitat pública i de qualitat s’han concentrat a les portes de l’Hospital Vall d’Hebron. Marea Blanca, Marea pensionista, Rebel·lió Primària o la mateixa assemblea de treballadores de Vall d’Hebron han estat presents a la concentració.

Sota el lema I la nostra salut, què? han repassat un seguit de demandes i han emplaçat als partits polítics a assumir-les de cara a les eleccions i durant el mandat que les seguirà. Mitjançant diverses intervencions han exigit solucionar la situació de les urgències als hospitals de Catalunya: ho fan tant per la “dignitat dels pacients i les seves famílies com la dels treballadors”. A més a més, han denunciat les llistes d’espera i han reclamat posar l’Atenció Primària en el centre del sistema sanitari públic tant de manera estructural com pressupostària i que les visites tinguin un màxim de 48 hores. També han aprofitat per dir no a les noves fórmules de gestió de l’assistència sanitària i aturar la fugida contínua de recursos cap a la sanitat privada.

Així, la concentració ha servit per emplaçar que es parli i es debati sobre salut, sobre “les polítiques que es vulguin implementar a la sanitat pública catalana i les solucions a les  seves greus problemàtiques, i en el fons, del model sanitari del nostre país”.

Des de Rebel·lió Atenció Primària han demanat que s’incrementin els pressupostos destinats a la Primària: que siguin d’un 25% del total però “un 25% real, no repartit amb altres serveis”. Han aprofitat per denunciar la precarització del sector quan el seu portaveu ha acusat el Govern de deixar els Equips d’Atenció Primària amb “menys personal de l’exigit en serveis mínims un dia de vaga”.

En dades reals, aquesta precarització a l’Hospital Vall d’Hebron es tradueix en un increment del número de contractes. En Jordi, de l’assemblea de treballadors, ha explicat que de gener a octubre l’Hospital ha realitzat 22.141 contractes quan té en plantilla 5.926 treballadors. És a dir, la majoria de les persones reben contractes per dies o setmanes. “Quina qualitat de sanitat podem donar si tenim el personal sanitari amb condicions precàries?”, ha qüestionat el Jordi abans de donar pas a la Judit, també de l’assemblea. Han demanat que les urgències s’entenguin i es tractin com una qüestió global de tota la ciutat de Barcelona i no localitzar-les per hospitals. És necessari que la situació es reverteixi: tant pels pacients que es troben condicions “denigrants” com pels mateixos treballadors que viuen situacions d’estrès.

La concentració també ha servit per assenyalar les causes principals que envolten la concepció del sistema de salut. “Els factors que determinen la salut són socials i econòmics, estan als nostres carrers i en el dia i dia de les persones, no només dels hospitals”, han opinat alhora que han parlat de la complexitat i la col·lectivitat del problema: “la salut no és un assumpte individual ni exclusiu de cada persona”.

Per tancar l’acte, Toni Barbarà, membre de la Marea Blanca de Catalunya ha explicat la situació de l’avantprojecte de llei de gestió de la sanitat amb càrrec a fons públics i ha indicat que “en període electoral és un bon moment per plantejar aquestes exigències ja que no s’ha vist una voluntat real política per canviar aquesta dinàmica”, ja que “la defensa al dret a la salut no ha estat un tema estrella dels programes electorals dels partits”.