La meitat dels casos de VIH a Europa es detecten massa tard

Un informe del Centre Europeu de Control de Malalties alerta dels problemes de diagnòstic tardà a tot Europa i del repunt de nous casos en els països de l'est

Teguayco Pinto
 
 
 
ARXIU: Taller contre l'estigma al voltant VIH. SANDRA LÁZARO

ARXIU: Taller contre l'estigma al voltant VIH. SANDRA LÁZARO

Aquest és un article de eldiario.es

Europa és l’única regió del món on està augmentant la taxa de noves infeccions pel VIH, amb més de 160.000 nous casos cada any, la majoria en els països d’Europa de l’est. El motiu, segons el Centre Europeu de Control de Malalties (ECDC, per les sigles en anglès), és que més de la meitat dels nous infectats de VIH són diagnosticats en una etapa tardana de la infecció, 1 tendència que aquesta institució considera “preocupant”.

Aquest divendres se celebra a tot el món el dia mundial de la lluita contra la SIDA, que es va establir fa 29 anys. Molt ha canviat a Europa des de llavors, quan la malaltia matava al 100% dels infectats. “Recordo passar per sala, on teníem a més de 30 pacients ingressats, i veure com tots morien”, explica a eldiario.es el doctor Javier de la Torre, portaveu del Grup d’Estudi de la Sida (Gesida) de la Societat Espanyola de Malalties infeccioses i Microbiologia Clínica.

Un dels primers infectats en el vell continent va morir a Portugal el 1978. Tres anys després, un equip mèdic de l’Hospital Vall d’Hebron descrivia a la revista mèdica The Lancet el primer cas detectat a Espanya. Després un cas al Regne Unit, un altre a França, Dinamarca … I al cap de pocs anys els morts es comptaven per milers.

Encara amb la por a flor de pell, el 1990 naixia la campanya que marcaria a tota una generació de joves espanyols: ‘póntelo, pónselo‘. Però a mitjans dels noranta van aparèixer els primers antiretrovirals. Els fàrmacs van reduir pràcticament a zero la càrrega viral a la sang i, a poc a poc, el famós eslògan va passar a ser una relíquia del passat. “A partir de l’any 2000 comença a haver-hi una relaxació i les campanyes de prevenció comencen a baixar brutalment”, afirma de la Torre. La SIDA, semblava controlada.

No obstant això, la relaxació social i institucional ha acabat provocant que a Europa tornin a saltar algunes alarmes. La meitat dels nous diagnòstics són de persones que porten almenys 3 anys infectades i resulta especialment preocupant el repunt que s’està donant en els països de l’est. En cas de seguir així, adverteix la directora regional de l’OMS a Europa, Zsuzsanna Jakabno, “no podrem assolir l’objectiu de l’objectiu de Desenvolupament Sostenible de posar fi a l’epidèmia de VIH per 2030”.

Segons de la Torre, fins ara “s’ha fet un gran esforç en la resta de regions del món, però és a l’est d’Europa on estan augmentant els casos de forma més preocupant” i l’ECDC estima que en aquesta regió es donen el 80% dels nous casos d’infecció per VIH.

A Espanya, 10 casos nous cada dia

Aquestes dades contrasten amb l’estabilització que s’ha donat a la UE, on es produeixen uns 29.000 casos nous cada any. “A Europa occidental la incidència de nous casos està més o menys estabilitzada”, explica de la Torre, i a Espanya el nombre de nous infectats oscil·la entre els 3.300 i els 3.500 cada any, “pràcticament 10 nous casos al dia”.

No obstant això, a Europa occidental el diagnòstic tardà segueix sent una de les grans assignatures pendents, ja que dos terços dels nous casos de sida a la UE es van donar dins dels tres mesos posteriors al diagnòstic de VIH, el que significa que les persones afectades han tingut el virus sense saber-ho durant almenys tres anys.

“El diagnòstic tardà es dóna quan el recompte de defenses baixa de 350 limfòcits per mil·límetre cúbic o quan el pacient ja ha presentat alguna complicació que sigui catalogada com a malaltia definitòria de SIDA”, explica de la Torre. “Quan això es produeix vol dir que hem arribat entre tres i vuit anys després que s’hagi produït la infecció”.

A Espanya, la taxa de diagnòstic tardà és del 46%, cinc punts per sota de la mitjana de la regió europea. Així i tot, gairebé una quarta part dels infectats acaben patint alguna malaltia relacionada amb la de SIDA. “Hem avançat moltíssim, però encara és un percentatge molt important”, afirma de la Torre.

Disminueixen les ajudes internacionals

Però l’empitjorament de la situació en els països de l’est no es deu només a una relaxació social i institucional, segons denuncien algunes organitzacions. “Cal posar de manifest l’abandó que pateixen les poblacions més vulnerables al VIH per part dels seus governs i també per part de l’ajuda internacional”, assegura a eldiario.es Vanessa López, directora de Salut per Dret.

Segons López, “s’ha vist que en certs països, com Sèrbia i Romania, la incidència de VIH ha crescut més d’un 50% al cap de tres anys de tallar el finançament internacional”. Unes ajudes que estan “en el nivell més baix des de 2010” i la retirada està afectant especialment als països de rendes mitjanes, on viu el 60% dels infectats per VIH de tot el món.

Des d’aquesta associació també recorden que “quan desapareix l’ajuda internacional, els programes queden en mans de governs, que en molts casos són els que discriminen als col·lectius més vulnerables”, explica López, per la qual cosa demana que “els processos de sortida dels donants vagin acompanyats de polítiques que garanteixin que el govern es fa càrrec de tots els programes d’ajuda”.

Espanya també ha contribuït a la disminució de l’ajuda internacional contra la SIDA en els últims anys. “Des de 2011 no fa aportacions al fons mundial de la lluita contra la SIDA”, assegura López, tot i que l’any passat tots els grups parlamentaris van acordar que Espanya aportaria 100 milions d’euros a aquest fons, “una aportació que encara no s’ha fet efectiva”.

Espanya segueix sense aprovar el Truvada

Per mirar de posar límit a la propagació de la malaltia, els especialistes assenyalen la necessitat de millorar el diagnòstic precoç. “Cal normalitzar la realització de proves de VIH, cal insistir a la població en què es revisa i conscienciar tots els treballadors sanitaris”, explica de la Torre.

L’ECDC també posa especial èmfasi és en els programes de prevenció i conscienciació social i recomana especialment la implementació de programes de profilaxi preexposició, una de les pràctiques més demandades pels especialistes per evitar nous contagis entre persones que tenen conductes de risc.

Aquest mètode implica la presa controlada d’un antiretroviral anomenat Truvada, un fàrmac que encara no ha estat aprovat a Espanya, tot i la petició de nombrosos especialistes. “És una mesura que ha aconseguit un descens molt important en aquells països en què s’està aplicant”, explica de la Torre, “ara mateix ho tenim tot per poder implementar-la i sabem que funciona, només cal que el Ministeri ho autoritzi”.