Menys metges i millors llocs de treball

Espanya està entre els països del món amb més metges per 1.000 habitants. I Catalunya no és cap excepció.

Antoni Sitges
 
 

La setmana passada dedicava aquesta columna a comentar l’excés de graduats en Medicina que es presentaran en els propers anys a l’examen MIR. Assenyalava que de seguir el ritme d’increment de candidats que s’ha donat en anys recents podríem reeditar les tristes circumstàncies de l’atur mèdic i la precarietat laboral que ja experimentem fa un parell de dècades i que fa uns anys ha tornat a repuntar.

Paradoxalment, el Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, ​​presentava recentment un informe alarmant, denunciant una propera penúria de metges donades les nombroses jubilacions que es preveuen en els propers anys. De veritat, no ho entenc.

Espanya està entre els països del món amb més metges per 1.000 habitants. I Catalunya no és cap excepció. D’acord amb les estadístiques de l’INE de Maig 2015, Catalunya tindria l’ordre de 39.000 metges col·legiats en actiu i una ràtio de 5,25 metges / 1.000 habitants, una mica per sobre de la ràtio mitjana espanyola de 5,1 / 1.000 que, dit sigui de passada, s’ha duplicat en els últims 20 anys. Llavors, per què tanta alarma? La jubilació gradual de 8.000 facultatius que exerceixen a Catalunya al llarg dels propers deu anys no hauria de ser motiu d’alarma. La reposició està més que assegurada amb les promocions de prop de 1.000 graduats que produeix Catalunya anualment en les seves set facultats de Medicina (de fet dotze, si considerem les diverses unitats docents de la UB i la UAB). Un luxe inexplicable.

La previsió de jubilacions a llarg termini que tant preocupa al COMB, s’hauria de veure com una oportunitat per racionalitzar el nostre sistema sanitari, almenys en allò que fa a la sanitat pública. Mirem les ràtios de metges per cada 1.000 habitants en països del nostre entorn, tant amb sanitat pública com mutual: França 3,2; Irlanda 2,7; Itàlia 3,8; Noruega 4,3; Regne Unit 2,8; Alemanya 3,9; totes elles molt per sota de la ràtio catalana. Llavors?

Ignoro els motius que puguin tenir els col·legis de metges catalans per donar la veu d’alarma. Pretenen aplanar el camí a la creació de més facultats (privades) de Medicina? Volen créixer econòmicament amb més col·legiats que sustentin les seves finances? Volen augmentar el seu ja voluminós aparell? Em sembla irresponsable proposar un augment del nombre de graduats en un entorn destrossat per les retallades i amb una gran reforma pendent que hauria de passar per una major concentració de recursos i una millora de les condicions laborals.

Un dels primers gestos de la Junta del COMB nascuda de les últimes eleccions, va ser convidar a l’Associació Nacional de Catalunya a què exposés en els seus locals del passeig de la Bonanova les seves idees sobre el futur de la sanitat catalana al país d’Alícia. Ignoro si en els seus plans està també el poblar el país de mai més amb un munt de metges que per força seguiran pluriocupats i tan mal pagats com en l’actualitat. A més, l’advertència que fa el propi COMB que es necessitaran més metges estrangers perquè cada vegada es col·legien menys graduats catalans ratlla la xenofòbia. La raó que només un terç de col·legiats a Catalunya durant 2015 foren autòctons no té res a veure amb el fet que es necessitin més metges amb vuit cognoms catalans sinó amb la realitat pura i dura que cada vegada menys catalans de l’elit de l’ensenyament secundari (especialment els homes) volen cursar medicina, la qual cosa ofereix més oportunitats a estudiants foranes amb bon expedient. El nostre sistema imita cada vegada més el de la Roma clàssica, en què l’ofici de metge era considerat de segona i va ser lliurat als immigrants grecs.

El panorama que els espera als futurs metges destinats a engrossir la voluminosa nòmina de col·legiats, sinó s’emprèn una reforma a fons del sistema, no és especialment afalagador: la majoria seran dones amb excel·lents notes de selectivitat que, acabada l’especialitat, treballaran a temps parcial mal pagades per aportar un segon (mal) sou a la seva llar. Tindran problemes per conciliar la vida familiar amb la laboral i probablement tindran menys de dos fills de mitjana. Més metges? No, gràcies.




Antoni Sitges
Sobre Antoni Sitges

És Doctor en Medicina (UAB 1979), Cap de Departament de Cirurgia de l’Hospital del Mar i Catedràtic de Cirurgia (UAB). És autor de més de 400 articles i capítols de llibres fruit de la seva recerca clínica. Ha estat distingit per l’Académie Française de Cirurgia, la Association of Surgeons of Britain and Ireland i és Honorary Fellow del Royal College of Surgeons. Ha rebut el premi de poesia UAB 1998 (Amor Roig), i és autor d’un llibre de relats al voltant dels congressos mèdics (El perímetro del congreso, Ed. MIlenio). Col.labora assiduament en premsa amb articles sobre crítica cultural de la medicina i d’opinió. Més articles