Més enllà d’un cartell i dues portades

Podem barallar-nos pels malalts als passadissos, pel col·lapse assistencial i les llistes d'espera però, a part que aquest combat fa dècades que es lliura amb un empat crònic, no és el camí cap al progrés i cap a un canvi que beneficiï els pacients.

Antoni Sitges
 
 

Gran espectacle el que ens han brindat des de la facció gabrielista de la CUP i el conseller Comín aquesta setmana. L’estètica dels pòsters propagandístics de les cupaires, digna del modernisme heteropatriarcal dels cartellistes dels 30. De la seva ètica ja ni en parlem. A part de la incitació a la violència, això de recórrer a la bufetada en públic recorda certs tics suposadament masclistes que ara veiem reproduir-se a passos de gegant entre el gremi de les feministes radicals i homomatriarcals. I és que si viatges massa cap a l’Est pots aparèixer a l’Oest.

Per la seva banda, el conseller Comín s’ha donat de cara amb un marró de proporcions descomunals. Alguna cosa devia intuir quan va rebre l’enverinada invitació a entrar al Govern, però va carregar amb el mort de les retallades com a peatge que li va imposar Esquerra Republicana a l’incentivar el seu transfuguisme amb un càrrec de força. Aquest saltimbanqui de la política al que se li suposa una gairebé total ignorància de la sanitat catalana (almenys en el moment de la seva designació) potser va creure que amb una mica de postureo i alguna desprivatització es ficaria a les cupaires i les marees a les butxaques. Res més lluny de la realitat. Ja sabem que el friquisme polític és insaciable per principi: qualsevol concessió que se li fa queda sempre lluny de les seves exigències. I així li va al Govern i als seus consellers que viuen amb un ai al cor! que no els dóna un minut de respir.

La demagògia d’unes contra el desconcert de l’altre. I entre les unes i l’altre, la casa sense escombrar. El Vallès és una àrea geogràfica privilegiada per començar a ordenar el sector sanitari. Disposa de quatre hospitals (Taulí, Mútua Terrassa, Terrassa i General de Catalunya) que podrien i haurien de treballar de forma sinèrgica, repartint-se racionalment les càrregues laborals. Ni aquí ni en cap altre lloc funcionaran els pegats. Desprivatizar part de les derivacions del Taulí i enfrontar-se als propietaris i treballadors de l’Hospital General poden proporcionar un parell de portades gratificants, però a mig termini no condueixen a res. En canvi, sí que es faria un salt endavant en la reforma sanitària si es desenvolupés un pla de racionalització de l’assistència especialitzada i superespecialitzada i de les urgències al Vallès, encara que això requereixi més feina, més temps i menys prejudicis ideològics.

Podem barallar-nos pels malalts als passadissos, pel col·lapse assistencial i les llistes d’espera però, a part que aquest combat fa dècades que es lliura amb un empat crònic, no és el camí cap al progrés i cap a un canvi que beneficiï els pacients. Òbviament cal fer tot el possible per pal·liar aquestes deficiències però amb o sense retallades aquestes seran difícils de solucionar al marge d’una reorganització i d’una racionalització del sector.

Conseller Comín, té vostè al Vallès Occidental una oportunitat d’or per demostrar que encara hi ha capacitat de propostes dirigides al nucli dels problemes i no a la mera superfície. Té vostè bons professionals que segur col·laborarien en una planificació raonable d’una àrea geogràfica de vital importància. Utilitzi els recursos que té amb cap, reparteixi joc, tanqui serveis amb poc volum de pacients, ampliï els més capacitats, centralitzi els procediments d’alta complexitat, redirigeixi les urgències. Uns milions d’euros més són sempre benvinguts però hi ha vida més enllà dels pressupostos.




Antoni Sitges
Sobre Antoni Sitges

És Doctor en Medicina (UAB 1979), Cap de Departament de Cirurgia de l’Hospital del Mar i Catedràtic de Cirurgia (UAB). És autor de més de 400 articles i capítols de llibres fruit de la seva recerca clínica. Ha estat distingit per l’Académie Française de Cirurgia, la Association of Surgeons of Britain and Ireland i és Honorary Fellow del Royal College of Surgeons. Ha rebut el premi de poesia UAB 1998 (Amor Roig), i és autor d’un llibre de relats al voltant dels congressos mèdics (El perímetro del congreso, Ed. MIlenio). Col.labora assiduament en premsa amb articles sobre crítica cultural de la medicina i d’opinió. Més articles