Millorar la qualitat de vida dels pacients, un repte per al sector tecnològic

Entre els reptes que apunten els experts hi ha el d’aconseguir que les aplicacions mòbils comptin amb un aval científic per poder prescriure-les o utilitzar-les

Blanca Blay
 
 
 
Un metge fa servir una tablet / CC by NEC Corporation of America

Un metge fa servir una tablet / CC by NEC Corporation of America

L’àmbit de la salut compta actualment amb milers d’aplicacions pensades per satisfer les necessitats de ciutadans, pacients i professionals sanitaris. “El món de la salut no és una excepció en la introducció de la tecnologia, la salut ja és digital i és un component important però encara hi ha algunes barreres”, ha assegurat aquest dimarts Montserrat Vendrell, d’Alta Life Sciences, en la taula rodona “Qualitat de vida, revolució digital en salut”, que ha tingut lloc a l’Hospital Vall d’Hebron.

En aquesta taula, que s’ha celebrat en el marc de la Mobile Week Barcelona, professionals sanitaris i del sector tecnològic han compartit experiències i visions al voltant d’una qüestió central: com fer que la tecnologia – per exemple aplicacions mòbils (APPS)- ajudi a millorar la qualitat de vida de les persones.

Alguns dels reptes que afronta el sector els ha apuntat Barbara Vallespín, del programa d-LAB al Mobile World Capital Barcelona. “Les tecnologies han de ser part integrada en els processos clínics, cal trobar models de negoci orientats als resultats i els professionals han d’estar formats en tecnologies digitals”, ha dit Vallespín. Amb tot també ha llençat un altre repte de vital importància per millorar la qualitat de vida: demostrar l’eficiència d’aquestes tecnologies, generar evidències clíniques i científiques. Segons informació del Departament de Salut, calen estudis que aportin evidència científica sobre l’impacte real d’aquest tipus d’aplicatius.

El valor afegit de les tecnologies passa per l’evidència científica

“Les TIC han de donar resposta a necessitats, no crear-ne de noves. Han d’aportar molt valor i estar al servei dels professionals”, ha apuntat el metge Francesc García, director de la Fundació TicSalut. Sobre aquest punt el doctor Ramos Quiroga, de la Comissió d’Innovació de Vall d’Hebron, ha compartit una experiència positiva que funciona en aquest centre sanitari.

Segons ha explicat, l’aplicació Scan Kids, que permet als infants saber en què consistirà el TAC que els han de fer, ha permès reduir en un 75% les anestèsies als petits. Un altre exemple és la telemedicina. Gràcies a això professionals d’unitats especialitzades, com la Unitat de Cremats de Vall d’Hebron, han pogut compartir coneixement amb altres centres catalans.

La dificultat d’introduir algunes aplicacions, ha dit Marta Sanchez, Clúster Manager de Salut Mental Catalunya, és com un metge pot tenir la certesa en prescriure a un pacient que utilitzi una aplicació mòbil concreta. Segons ha explicat Sanchez, hi ha centenars d’aplicacions enfocades a millorar la salut mental o el benestar de les persones  com ara aplicacions basades en qüestionaris avalats per professionals de la psicologia per fer veure com evoluciona un tractament.

Amb tot, els milers d’aplicacions per a mòbils relacionades amb la salut no estan avaluades ni regulades per les autoritats sanitàries. El departament de Salut recomana en aquest sentit “tenir en compte l’estat de salut i l’objectiu de salut de l’aplicació abans de seguir-ne els consells de manera cega”. Francesc García ha explicat que des de fa dos anys estan treballant amb la Comissió Europea en un model d’acreditació d’aquest tipus d’aplicacions. El que sí que existeix actualment és el segell d’homologació per iSalut que atorga el Departament de Salut, mitjançant l’Oficina d’Estàndards i Interoperabilitat de la Fundació TicSalut. Alguns exemples d’aplicacions que compten amb aquest segell són DiabeTIC de Sanofi, Emminens Conecta de Roche Diagnostics i Medical Guard Diabetes de Medical Guard, que permeten controlar els nivells de glucosa i paràmatres d’altres malalties cròniques.

El Big Data i la necessitat de protegir les dades

Un altre repte compartit pels ponents és el de fer ús de la disponibilitat massiva de dades sobre salut i ús del sistema sanitari per fomentar la recerca i millorar la qualitat de vida de les persones. “Hem de prendre consciència sobre la importància de les dades que recollim. Tenim més dades en els últims 4 anys que en els últims 100”, ha dit Barbara Vallespín.

El Big Data en salut és una de les grans tendències dels pròxims anys, ha assenyalat Joana Sanchez, però també cal protegir els drets dels pacients i tenir-ne el consentiment.

Amb tot, segons ha explicat Francesc Garcia, la principal tendència en la introducció de la tecnologia en el sector salut no serà en el tractament de malalties sinó en la prevenció d’aquestes i la promoció d’hàbits saludables. En són exemples les aplicacions per deixar de fumar, perdre pes o estimular l’activitat física.