No hi ha cèntims? O el que no hi ha és voluntat política?

Ara es tracta un cop més de no intentar “gestionar” un model sanitari del segle passat i anar cap un nou model del segle XXI, de serveis de Salut i no només d’atenció a la malaltia

Josep Martí
 
 

L’altre dia, endreçant papers antics, vaig trobar un interessant article que havia guardat, publicat el 2011 a la Gaseta Sanitària i signat per Peiró S, Artells JJ i Meneu R.

El contingut de l’article era fruit de les sessions de debat d’un “panell” de 13 expertes en serveis de salut dels àmbits de gestió, economia, salut pública, clínics (d’hospitals i Primària) i Indústria farmacèutica. Els mateixos autors de l’article resumeixen les propostes així en el resum de l’article:

“Las propuestas (del panel) se centraron en el buen gobierno y la transparencia, la concentración de servicios y equipamientos de atención especializada, la reducción de actividades asistenciales y preventivas de escaso valor, la gestión de la demanda, la gestión de la incorporación de nuevas tecnologías y medicamentos, el refuerzo del papel de la Atención Primaria, la reforma de las políticas de personal y una serie de actuaciones reguladoras y de gestión”.

Algunes de les primeres mesures en prioritat global i en eficiència/ major impacte pressupostari de les 112 mesures proposades eren:

  1. Estar convençuts que no es pot millorar la gestió sanitària pública sense controlar la corrupció i la partitocràcia.
  2. Contundent reorganització del terciarisme (hospitalari) basada en evidències sobre la relació entre volum, resultats i costos.
  3. Replantejar les activitats preventives que no aporten valor afegit (revisions mèdiques i altres).
  4. Gestió de la demanda, priorització segons necessitats, priorització de llistes d’espera.
  5. Implicació dels pacients (sobretot crònics, hàbits poc saludables) en auto cura.
  6. Definir la cartera de serveis basada en l’evidència científica.
  7. Reforçar el paper de l’Atenció Primària com filtre de l’especialitzada.
  8. No obrir més hospitals (sobretot petits).
  9. Financiar els nous fàrmacs només en les indicacions aprovades i reduir els marges dels més cars.
  10. Transferir funcions assistencials (de forma pactada i explícita) a altres professionals de l’equip assistencial.

Avui, han passat 8 anys de les reunions d’aquest equip d’experts, i també 8 anys de crisi i retallades pressupostàries brutals en el Sistema sanitari, retallades lineals, sobretot en els temes fàcils pels qui manen: laborals, manteniment i inversions i ha seguit el procés creixent d’externalitzacions de diners públics cap a empreses privades amb lucre (amb l’excusa de les llistes d’espera creixents per la manca de recursos, els col·lapses a urgències pels tancaments de llits i altres causes), que han significat l’aprimament de Sistema Públic de Salut i la situació actual de descontentament generalitzat dels professionals. S’han perdut 8 anys per portar a terme el que proposaven els experts i molta altra gent (professionals i ciutadania empoderada) per fer canvis més radicals en allò que era més prioritari en el model Sanitari, fent-ho més eficient, de més qualitat i més sostenible.

Els autors diuen al final de l’article:

“Desde los responsables políticos de las diferentes administraciones sanitarias parece visualizarse la «crisis» como algo ajeno al sector, que implica problemas de sostenibilidad financiera, pero que no requiere a corto plazo un cambio sustancial de las políticas y la gestión sanitarias. Se trata de aguardar, lo menos mojados posible, a que deje de llover para seguir por el mismo camino. La relevancia de las aportaciones del panel estriba en señalar que, más allá de las medidas «anticrisis» (sobre el sector sanitario, antes que del sector sanitario), puede haber una hoja de ruta con numerosas oportunidades para mejorar la eficiencia interna del SNS y dirigir los recursos disponibles hacia aquellas áreas en que puedan generar mayores beneficios en términos de salud y bienestar. Se trata de reformas estructurales factibles y que, en todo caso, requieren el desarrollo de componentes de buen gobierno y transparencia”.

I tenien tota la raó, en definitiva es tracta un cop més de no intentar “gestionar” un model sanitari del segle passat i anar cap a un nou model del segle XXI, de serveis de Salut i no només d’atenció a la malaltia, model que està fent el joc als interessos de la medicalització i al mercat per contes de servir a la promoció i protecció de la salut col·lectiva i a uns serveis públics assistencials de qualitat, universals, equitatius, primaristes, integrals, més accessibles, més eficients i sostenibles i amb professionals ben pagats i ben considerats. I això, segons el pensament encara hegemònic, ja serà una revolució radical del sistema i és urgent.

Josep Martí
Sobre Josep Martí

Josep Martí Valls va néixer a Barcelona l’any 1943. Es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona l'any 1969. El 1980 va esdevenir doctor en Medicina i Cirurgia, per la UAB. Ha estat metge assistencial de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Del 80 al 86 va ser el Delegat de Serveis de Sanitat i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona. Del 2000 al 2006 va ser el director assitencial de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron. A més és soci fundador del CAPS i membre fundador de la Marea Blanca de Catalunya. Més articles

1 Comentari en No hi ha cèntims? O el que no hi ha és voluntat política?

  1. Àngel Guevara // 12/11/2018 en 16:08 // Respon

    D’acord amb el què es diu. Cal però complementar-ho.La nomenclatura és molt important. Frases com “la primària com a filtre”,”gestionar llistes d’espera” fan sospitar que cal una nova mentalitat per aquest nou projecte. Els equips de professionals del CAPs no són ni poden actuar de filtres. El que cal és que cada conjunt de professionals tracti els temes que li són propis. Igualment el concepte llistes d’espera, caldria anomenar-lo, com a mínim llistes de demora. Finalment, temes bàsics de la gestió de centres de treball en els quals la parella professionals-instal▪lacions són molt costosos, com les arees quirúrgiques, paradoxalment a la sanitat pública fan activitat bàsicament de matí quan a la sanitat privada la fan matí i tarda. Com deia el títol de la pel•lícula “The World in His Hands”, és a les nostres mans el fer-ho realitat. Gràcies Josep.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*