No s’ha de confondre Empresa Pública amb privatització

En el complex Sistema Sanitari de Catalunya cal aclarir els termes per no fer-los servir malament

Josep Martí
 
 

A Catalunya hi ha 8 empreses públiques adscrites al Departament de Salut i tres més anunciades pel conseller Comín i ara per la nova consellera Vergés:

Empreses públiques assistencials (“ens” propis de l’administració 100% públiques):

  • Gestió de Serveis Sanitaris (Lleida): serveis hospitalaris, sociosanitaris, Primària Salut Mental i treball social.
  • Gestió i Prestació de Serveis de Salut (Tarragona) sociosanitari.
  • Institut d’Assistència Sanitària (Girona) hospitals, Primària, Sociosanitària, Salut Mental.
  • Institut Català de la Salut (ICS).
  • Institut Català d’Oncologia (ICO).
  • Institut de Diagnòstic per la Imatge (IDI).
  • Banc de Sang i Teixits (BSTC).
  • Parc Sanitari Pere Virgili (PSPV) Barcelona, sociosanitari

Noves anunciades:

  • Salut Terres de l’Ebre.
  • Salut Alt Penedès.
  • Salut Catalunya Central.

Els que confonen Empreses públiques amb privatitzacions per negoci, o no coneixen la diferència o estan enredant la troca per defensar uns interessos (que poden ser legítims o no). La defensa dels drets laborals sempre és legítima, però no la podem confondre amb la informació esbiaixada.

A Catalunya en sanitat a més de l’Institut Català de la Salut (ICS) que té la majoria d’Atenció Primària i alguns hospitals, tenim els Consorcis Sanitaris Públics (o les Fundacions sanitàries) com el Parc Sanitari Mar, Fundació sanitària Hospital de Sant Pau, Hospital Clínic… En total 16 i les 8 Empreses públiques citades.

Totes aquestes entitats són “ens” de l’administració pública i, segons la directiva europea de contractació dels sistemes públics, no van a concurs per ser concertades i han de ser controlades directament per l’administració. Les altres entitats sanitàries del nomenat “model català” són privades (en la seva propietat i gestió): unes són considerades sense ànim de lucre (en teoria no poden tenir repartiment de beneficis) i en general són fundacions o ordes religiosos, altres són privades de negoci.

Aquest model de concertació de serveis amb diners públics a empreses privades de negoci que a Catalunya ha anat proliferant des de la reforma de la Llei d’Ordenació Sanitària (la LOSC) als anys 90, ha estat defensada (interessadament) amb raonaments no demostrats, com que allò privat era més eficient o de millor qualitat. Sí que és veritat que allò privat té més autonomia de gestió al no estar subjecte a les normatives públiques de control (de pressupostos, contractació laboral i altres), el que ha donat peu també a tota mena de corrupcions, dèficits, males condicions laborals, menors qualitats, etc.

En aquest sentit tenim l’exemple recent de l’anomenat model Alzira al País Valencià. A Alzira, l’any 1999, el govern del PP van seguir el model, per evitar el dèficit públic en inversions (entre altres motius), d’encarregar la construcció i dotació d’utillatge i personal de l’hospital de la Ribera Alta (35 municipis) i de 14 CAP i donar la concessió d’inversió i de gestió a una empresa privada. Una empresa que avui el 100% de les seves accions són propietat de Centene Corporation després de passar per múltiples copropietaris com la CAM, Banc de Sabadell i altres. A més, cobrava amb el concert públic les despeses de funcionament i l’amortització de la inversió. Al cap de 4 anys, l’empresa privada va haver de ser “rescatada” per dèficit, el nou concurs va ser donat a la mateixa empresa amb un contracte per 15 anys del 68% més elevat. La tarifa per càpita ha anat passant de 225 euros als 798 euros el 2018. Finalment el nou govern valencià ha rescindit el contracte i ha internalitzat el servei al sistema públic.

Atenció doncs amb els concerts de pagar amb diners públic a negocis privats que el principal objectiu del capital serà l’obtenció de beneficis (si no, no hi ha negoci i plega). Per aconseguir qualitat cal un Sistema Sanitari Públic, Integral i integrat, Primarista, transparent i controlat democràticament, que l’objectiu sigui la salut dels ciutadans i la cura. Cal tornar els cèntims, donats ara al negoci, per millorar les condicions d’allò públic. Cal donar més autonomia de gestió a allò públic (a l’ICS també és possible) i les empreses públiques poden ajudar.

Per això estem impulsant el tema de passar entitats públiques ara disperses en el territori de Barcelona cap a una nova empresa pública que les integri amb suficient autonomia de gestió “Salut Barcelona”. Hem començat a integrar l’Atenció primària del PAMEM i més rehabilitació al sociosanitari Pere Virgili i podem en el futur integrar-hi el projecte Magoria i altres.

Per saber-ne més:

  • https://www.nuevatribuna.es/articulo/sanidad/modelo-alzira-cronica-fracaso-anunciado/20180331084325150297.html
  • https://elpais.com/politica/2018/03/12/actualidad/1520873923_638479.html
  • https://www.eldiario.es/cv/Hospital-Alzira-privatizacion-sanidad-PP_0_755224644.html
  • https://valenciaplaza.com/el-modelo-alzira-auge-y-caida-de-una-gestion-sanitaria-privada-20-anos-envuelta-en-polemica
  • https://www.publico.es/tremending/2018/03/31/el-video-de-el-intermedio-que-explica-el-fracasado-modelo-alzira-o-la-sanidad-como-negocio/
  • https://www.lasexta.com/noticias/sociedad/llega-el-fin-del-modelo-alzira-criticado-por-concebir-la-sanidad-como-un-negocio-tras-casi-20 anos_201803305abe36c30cf271a8effb0753.html

Josep Martí
Sobre Josep Martí

Josep Martí Valls va néixer a Barcelona l’any 1943. Es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona l'any 1969. El 1980 va esdevenir doctor en Medicina i Cirurgia, per la UAB. Ha estat metge assistencial de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Del 80 al 86 va ser el Delegat de Serveis de Sanitat i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona. Del 2000 al 2006 va ser el director assitencial de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron. A més és soci fundador del CAPS i membre fundador de la Marea Blanca de Catalunya. Més articles

3 Comments en No s’ha de confondre Empresa Pública amb privatització

  1. Les normatives públiques de control,ben establertes,per definició,llevat que el que les façi vulgi ensorrar el país,no poden ser argument per fugir d’elles.El tema en aquest país és que quan senten parlar d”accountability” donar comptes a la població del que es fa amb els seus diners, molts fan un “story telling”.

  2. lluis cipres paltre // 09/10/2018 en 11:59 // Respon

    No es podria obligar a totes les empreses púbiques o privades (amb més d’un 50% de inversió Pública) a estar sota l’Estatut Bàsic del Empleat Públic i progresivament igualar le condicions laborals a le Meses de Negociació a on estarien tots representats (estatutaris, laborals)?

  3. No sé en nom de quí parla… De l’Ajuntament, del Consorci….
    qui es aquests senyor, en nom de qui parla?
    que dona lliçons per justificar el que fa l’ajuntament?

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*