Obesitat i càncer: amistats perilloses

Un grup de treball creat per l'OMS-IARC de 21 experts internacionals independents valora que l'obesitat augmenta el risc de patir fins a 13 tipus de càncer

Carlos A. González
 
 

L’epidèmia d’obesitat existent en la nostra societat s’ha convertit en un dels principals problemes de salut pública al món. Un ampli estudi internacional publicat l’any passat a The Lancet va avaluar la tendència d’augment de pes entre 1975 i 2014 en 186 països amb gairebé 20 milions de participants majors de 18 anys. Conclou que l’epidèmia d’obesitat creix de forma imparable en gairebé totes les regions del món. En aquests 40 anys, la xifra de persones que pateixen sobrepès s’ha multiplicat per sis i ha passat de 105 milions el 1975 a 641 milions d’adults el 2014. Hi havia 110 milions de nens i adolescents obesos el 2013. La prevalença d’obesitat a Catalunya, no aconsegueix globalment els nivells alarmants d’altres països del món, però en el 2014, segons el pes declarat, gairebé la meitat (48,5%) de la població catalana de 18 a 74 anys presentava sobrepès, i el 15,1% obesitat.

El sobrepès i l’obesitat és l’acumulació de greix en l’organisme que es produeix quan les calories que s’ingereixen són superiors a les calories que es cremen per l’activitat física. L’excés de begudes ensucrades (com la coca-cola i els sucs), d’hidrats de carbonis refinats, de menjars de baixa qualitat i el sedentarisme són les causes principals. Les classes baixes i amb menor nivell cultural són les més afectades per aquesta pandèmia d’obesitat. Les classes altes escapen en part per la seva alimentació de major qualitat i l’exercici d’activitat física. D’acord a l’Enquesta de Salut de Catalunya, l’any 2014, les dones amb estudis primaris o sense estudis tenien 4 vegades més probabilitat de presentar obesitat que les dones amb estudis universitaris.

Mentre augmenta l’obesitat, la FAO estima que hi ha 842 milions de persones amb desnutrició crònica i que hi ha encara 10.000 nens al món que moren cada dia per desnutrició. Això indica les enormes desigualtats socials existents.

L’impacte sobre la salut és brutal, atès que l’obesitat és un factor reconegut de risc per a malalties cardiovasculars, càncer, diabetis i malalties musculoesquelètiques, que afecta ja a la major part de la població mundial. El 2013 es van estimar 4,5 milions de morts al món atribuïbles a l’obesitat.

En els últims anys, la identificació de noves associacions de l’obesitat amb diferents tipus de càncer no deixa de créixer. El 2007, la comunitat científica internacional reconeixia que hi havia evidències suficients de l’associació de l’obesitat amb 7 tipus de càncer. El 2016, ja es reconeix que hi ha evidències suficients d’associació amb 13 tipus de càncer. Aquesta última valoració és el resultat d’un grup de treball creat per l’OMS-IARC, de 21 experts internacionals independents, que van revisar l’any passat els resultats de més de mil estudis en humans i d’experimentació animal i que va ser publicada en la més prestigiosa revista mèdica: el New England Journal of Medicine.

Es considera que existeix una evidència suficient d’associació de l’obesitat amb tumors comuns com el càncer de còlon i recte, i amb el de mama en dones postmenopàusiques, i amb tumors menys comuns com l’adenocarcinoma d’esòfag, el càrdies gàstric, fetge, vesícula biliar, pàncrees, endometri, ovari, ronyó, tiroide, i fins i tot de tumors cerebrals com el meningioma i de la sang com el mieloma múltiple.

Sabem que la gran majoria dels tumors són conseqüència de múltiples causes, principalment de factors associats amb l’estil de vida, com el tabac, dieta, alcohol, obesitat, activitat física i infeccions. És a dir, l’obesitat no és l’únic factor causal de càncer. En els estudis que han valorat el pes individual de l’obesitat, es troba que és responsable d’aproximadament un 45% dels tumors d’endometri (una dona obesa té un risc 7 vegades superior a una de pes normal) i un 43% dels d’esòfag (gairebé 5 vegades més risc d’un obès a un amb pes normal), a un 20% dels de còlon i recte, i un 17% dels de mama. Globalment es considera que un 15% del càncer podria associar-se a l’obesitat.

Els mecanismes pels quals l’obesitat augmenta el risc de càncer són múltiples i no estan identificats íntegrament. Es considera que estan relacionats amb factors hormonals, processos metabòlics per l’augment de la resistència a la insulina i processos inflamatoris crònics.

Aquestes noves evidències emfatitzen la importància de l’obesitat i de la urgent necessitat d’establir mesures efectives a nivell individual i social per reduir els danys ocasionats en el risc de càncer i altres malalties cròniques. Recordem que el càncer a Catalunya és la principal causa de mortalitat en els homes i la segona en les dones.

És dramàtic constatar que la pandèmia d’obesitat al món avança fora de control i mostra el fracàs de les mesures que s’han implementat fins ara. És indubtable que les autoritats sanitàries han d’establir noves i més radicals estratègies. L’Oficina Europea de l’OMS reconeix en un document de 2014 que “la majoria de les persones de baixos ingressos a Europa saben el que constitueix una dieta saludable. En lloc de falta de coneixement, la prioritat és fer front a l’assequibilitat, accessibilitat i disponibilitat pràctica d’una alimentació saludable”. Si una de les causes d’obesitat és l’excés de consum de begudes ensucrades, és positiu haver establert un impost al seu consum, encara que per ser efectiu s’ha d’incrementar la quantia de l’impost i passar-ho del 10 al 20%. Enfront de la baixa qualitat dels aliments consumits (l’anomenat “menjar ràpid” o “menjar porqueria”) cal subvencionar per a la població de menors ingressos el consum d’aliments de qualitat i amb baix poder calòric (fruites, verdures i cereals integrals) i promoure hàbits saludables en nens i adolescents a tots els col·legis. Cal promoure gimnasos gratuïts als barris, perquè la població pugui realitzar activitat física organitzada i mantenir una vida saludable. Aquest enfocament social per reduir l’obesitat, requereix la participació activa dels moviments socials i veïnals. Em temo que les autoritats sanitàries no prenguin mesures efectives fins que existeixi una gran pressió social que ho reclami.

Carlos A. González
Sobre Carlos A. González

Metge epidemiòleg, Màster en Salut Pública i Doctor en Medicina. Ha estat cap de la Unitat de Nutrició, Ambient i Càncer de l’Institut d’Oncologia. Va ser president de la Societat Catalana de Salut Pública de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Co-autor de més de 300 publicacions científiques en revistes internacionals i autor del llibre 'Nutrició i Càncer. El que la ciència ens ensenya' (Editorial Médica Panamericana, 2016). Va ser el coordinador a Espanya del Projecte Prospectiu Europeu sobre Nutrició i Càncer (EPIC) promogut per l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer (OMS). Professor d’Epidemiologia del Càncer del Màster en Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra i professor de Nutrició i Càncer del Màster de Nutrició i Metabolisme de la Universitat Rovira i Virgili de Reus. Més articles