Parts violentats i la majoria silenciosa feminista

Una dona embarassada de 42 setmanes ha estat criminalitzada per decidir per un part domiciliari assistit per una llevadora. El suport del moviment feminista davant casos de violència obstètrica brilla per la seva absència; què hi ha de "el meu cos, la meva decisió"?

Marta Busquets Gallego
 
 

Una dona embarassada de 42 setmanes, malgrat haver estat corroborat un perfecte benestar fetal, ha estat duta per la policia prèvia ordre judicial a parir a l’hospital (més informació aquí).

El seu crim? Haver-se cregut una persona adulta i capaç i haver exercit els seus drets d’autonomia i consentiment informat, decidint-se per realitzar un maneig expectant en lloc d’una inducció tal com proposava l’hospital i per optar per un part domiciliari assistit per una llevadora, avalat per l’evidència científica en dones de baix risc.

Aquesta dona, que quan va ser arrabassada del seu domicili ja estava de part i dilatant, en arribar a l’hospital a causa de la tensió i la situació no només va deixar de dilatar, sinó que el seu cèrvix es va anar tancant, com succeeix en totes les mamíferes quan sentim una amenaça o no ens sentim prou còmodes per a parir.

El part va acabar en cesària per falta de dilatació. L’hospital, que va aplicar tota la violència institucional al seu abast en forma de policia i ordre judicial cap a una dona suposadament per a evitar un risc per al bebè, va acabar practicant una intervenció de cirurgia abdominal major que multiplica els riscos de mortalitat en mares i bebès (més informació aquí). Déu n’hi do.

Les respostes institucionals no s’han fet esperar i una vegada més, han posat de manifest el desconeixement científic i la falta de cultura de drets humans imperant a Espanya. La ministra de Sanitat Maria Luisa Carcedo compara part a casa amb moviment antivacunes, obviant tota l’evidència científica que demostra que parir a casa és una opció segura i en conseqüència directament promoguda per països del nostre entorn europeu.

Per part seva, fan el propi les associacions de jutges tancant files a favor de vulnerar els drets humans, malgrat els mandats expressos de l’OMS o de l’Alt Comissionat de Drets Humans del Consell Europeu.

Traslladant ara el focus cap al moviment feminista, aquest s’omple la boca amb el famós “no és no”, “només sí és sí”, “el meu cos la meva decisió”… però quan arriba el moment de defensar a les dones víctimes de violència obstètrica, notícies que haurien de fer-se virals no apareixen per cap costat, els suports brillen per la seva absència i el silenci feminista és aclaparador.

No només això, sinó que es posen de manifest les gastades fòbies cap a tot “allò maternal” i associacions de renom l’activitat de les quals es basa pràcticament íntegrament a criticar el fer judicial patriarcal, a protestar les sentències de Juana Rivas, del ramat, etcètera, en ser interpel·lades en casos com aquest a Oviedo, ofereixen per penosa resposta que “si hi ha una ordre judicial, per alguna cosa serà”.

Una vegada més aquests fets posen de manifest la maternofòbia que permea el moviment feminista i la poca consciència en el mateix que la salut no és només sexual, també és reproductiva, i que a les dones no només se’ns impedeix no ser mares en llibertat (d’aquí la importància d’un avortament lliure, segur i gratuït) sinó que també se’ns impedeix ser mares en llibertat (en el cas que ens ocupa, mitjançant la violència obstètrica).

Faig una crida a una revisió profunda des del moviment feminista per a no deixar tirades a les dones que han triat ser mares de forma adulta i conscient i han decidit exercir els seus drets fonamentals humans a l’autonomia i al consentiment informat.

“No és no”, “Si és sí”, “El meu cos, la meva decisió” i “El meu part, la meva decisió”.

Aquest article es va publicar originalment a eldiario.es

Marta Busquets Gallego
Sobre Marta Busquets Gallego

Marta Busquets Gallego és Llicenciada en Dret i Màster en Gènere, Dones i Ciutadania. En l'actualitat està cursant doctorat en Gènere, Dones i Ciutadania. Presidenta de Dona Llum Associació Catalana per un Part Respectat. Membre de la Xarxa de Dones per la Salut i del Grup de Coordinació Permanent de l'Observatori d'Igualtat de Gènere. Activista pels drets sexuals i reproductius de les dones. Contacte: Página web | Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*