Per primera vegada al món hi ha més grassos que prims

Si la tendència continua, al 2025 la prevalença global d'obesitat sobrepassarà al 18% dels homes i al 21% de les dones

Carlos A. González
 
 

Un ampli estudi internacional publicat recentment al LANCET, que va avaluar la tendència d’augment de pes entre 1975 i 2014, en estudis realitzats en 186 països, amb gairebé 20 milions de participants, majors de 18 anys, conclou que l’epidèmia d’obesitat creix de manera imparable, en gairebé totes les regions del món. L’impacte sobre la salut és terrible, atès que l’obesitat és un factor reconegut de risc per a malalties cardiovasculars, diabetis, diversos tipus de càncer i malalties musculo-esquelètiques, que afecta ja a la major part de la població mundial.

El món ha evolucionat en els últims 40 anys, d’una època en la qual la prevalença de baix pes duplicava a la prevalença d’obesitat, a una en la qual la prevalença d’obesitat és més freqüent que el baix pes. A nivell mundial la prevalença de baix pes va decréixer del 13% al 8,8% en homes i del 14,6% al 9,7% en dones. La prevalença d’obesitat va créixer per contra del 3,2% al 10,8% en homes i del 6,4% al 14,9% en dones. La humanitat ha augmentat de mitjana 6 kg de pes en els últims 40 anys. En aquests 40 anys, la xifra de persones que pateixen sobrepès s’ha multiplicat per 500 i ha passat de 105 milions el 1975 a 641 milions el 2014.

La població dels EUA és la que més contribueix a aquesta pandèmia d’obesitat. La població de Xina, que el 1975 ocupava la posició 60 en homes i 41 en dones en el rànquing mundial d’obesitat, ha passat a ocupar el 2014 la segona posició per a homes i dones. Espanya ocupa el lloc 106 respecte a l’obesitat femenina i el 35 respecte a l’obesitat masculina, per sobre de la mitjana mundial. Les dones dels països del centre d’Amèrica Llatina, són una de les poblacions que més creixement de l’obesitat han patit. No hi ha dades en aquest estudi sobre la població catalana.

Però aquest creixement alarmant de l’obesitat en el món, no s’ha produït en totes les regions. Als països del centre i est d’Àfrica (com Eritrea, Etiòpia i països subsaharians) i del sud d’Àsia (com Bangla Desh i l’Índia), el baix pes continua sent un seriós problema. La FAO estimava el 2012, que encara hi ha 10.000 nens al món que moren al dia de desnutrició.

El sobrepès i l’obesitat és l’acumulació de greix en l’organisme, que es produeix quan les calories que s’ingereixen són superiors a les calories que es cremen per l’activitat física. L’excés de begudes ensucrades, d’hidrats de carbonis refinats i el sedentarisme per les migracions del camp a la ciutat, són una de les causes principals. Les classes baixes i amb menys nivell cultural són les més afectades per aquesta pandèmia d’obesitat. Les classes altes escapen en part per la seva alimentació de més qualitat i l’exercici d’activitat física. D’acord amb l’Enquesta de Salut de Catalunya, que recull l’excés de pes declarat (que sempre és menor que el pes mesurat, perquè els que presenten sobrepès tendeixen a declarar menys del que realment pesen) en l’any 2014, les dones amb estudi primaris o sense estudis tenien 4 vegades més probabilitat de presentar obesitat que les dones amb estudis universitaris.

Dins dels objectius de l’OMS per a la prevenció i control de malalties cròniques per al període 2013-2020, es troba el propòsit d’aturar la pandèmia d’obesitat i aconseguir pel 2025 els mateixos nivells que hi havia el 2010. L’estudi internacional mostra la impossibilitat de complir amb aquest objectiu, ja que estima que si aquesta tendència continua, al 2025 la prevalença global d’obesitat sobrepassarà al 18% dels homes i al 21% de les dones. La prevalença d’obesitat a Catalunya no arriba globalment als nivells alarmants d’altres països del món, però en el 2014, segons el pes declarat, gairebé la meitat (48,5%) de la població catalana de 18 a 74 anys presentava sobrepès, i el 15,1% obesitat.

La pandèmia d’obesitat al món avança fora de control i mostra el fracàs de les mesures que s’han implementat fins ara. És indubtable que les autoritats sanitàries han d’establir noves i més radicals estratègies. A part de promoure seriosament hàbits saludables en nens i adolescents en totes les escoles, cal forçar un canvi de polítiques establint impostos especials als aliments i begudes amb alt poder calòric (begudes gasoses i sucs ensucrats: una llauna de beguda gasosa de 350 ml conté 10 tarrons de sucre), subvencionar el consum d’aliments amb baix poder calòric (fruites, verdures i cereals integrals) i promoure gimnasos gratuïts als barris perquè la població pugui realitzar activitat física organitzada i mantenir una vida saludable. Aquest enfocament social pel problema de l’obesitat, requereix de la participació activa dels moviments socials. Em temo que les autoritats sanitàries no prendran mesures efectives fins que hi hagi una gran pressió social que ho reclami.

Carlos A. González
Sobre Carlos A. González

Metge epidemiòleg, Màster en Salut Pública i Doctor en Medicina. Ha estat cap de la Unitat de Nutrició, Ambient i Càncer de l’Institut d’Oncologia. Va ser president de la Societat Catalana de Salut Pública de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears. Co-autor de més de 300 publicacions científiques en revistes internacionals i autor del llibre 'Nutrició i Càncer. El que la ciència ens ensenya' (Editorial Médica Panamericana, 2016). Va ser el coordinador a Espanya del Projecte Prospectiu Europeu sobre Nutrició i Càncer (EPIC) promogut per l’Agència Internacional d’Investigació del Càncer (OMS). Professor d’Epidemiologia del Càncer del Màster en Salut Pública de la Universitat Pompeu Fabra i professor de Nutrició i Càncer del Màster de Nutrició i Metabolisme de la Universitat Rovira i Virgili de Reus. Més articles