Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència

“Perquè una nena comenci una carrera científica ha de superar moltes barreres culturals”

El número de científiques continua augmentant, però ho fa de forma desigual, i la proporció de dones en algunes àrees continua estancada en xifres molt baixes. "Ens ho han posat sempre molt difícil, però ara que està més fàcil sembla que tampoc ens ho creiem", afirma la investigadora Concepción Monje

Teguayco Pinto
 
 
 
D'esquerra a dreta, les investigadores Jordina Torrents, Concepción Monje i Carme Torras OLMO CALVO i XABIER JUBIERRE (eldiario.es)

D'esquerra a dreta, les investigadores Jordina Torrents, Concepción Monje i Carme Torras OLMO CALVO i XABIER JUBIERRE (eldiario.es)

El 1927 va tenir lloc una de les reunions científiques de més renom de tots els temps. Es tractava del Congrés de Solvay, al qual van acudir 29 assistents, dels quals 17 acabarien rebent el Premi Nobel. Entre aquelles ments brillants només hi havia una dona, Maria Salomea Skłodowska, més coneguda com a Marie Curie. Més de 90 anys després d’aquella reunió, alguns camps de la ciència continuen mantenint una proporció enormement desigual entre homes i dones. Amb motiu de la celebració del Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència parlem amb investigadores de diferents generacions que ens ofereixen la seva visió de com ha evolucionat la situació a Espanya i el camí que encara queda per recórrer per a aconseguir una millor proporció en tots els àmbits de la ciència.

“Recordo els primers congressos de robòtica als quals vaig assistir, en els quals podia haver-hi 100 o 200 persones i jo era l’única dona, així que alguna vegada vaig arribar a pensar que potser aquest no era el meu lloc”, explica la professora de Recerca del CSIC Carme Torras, de 62 anys, i que treballa en l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial, on desenvolupa, entre altres, un projecte per a ensenyar a robots a manipular teles, de manera que puguin ajudar les persones majors i discapacitades a vestir-se.

Segons aquesta matemàtica, especialista en intel·ligència artificial i escriptora, la cosa ha canviat molt des que va començar a treballar com a investigadora, ja que la comunitat científica s’esforça cada vegada més per millorar la visibilitat de les científiques. “El 2015, l’esdeveniment més important de robòtica a nivell mundial va ser organitzat enterament per dones i va ser un èxit”, assegura.

Però la realitat és que, malgrat els esforços realitzats, continua havent-hi una bretxa que, avui dia, encara és gran. Jordina Torrents, investigadora predoctoral en biocomputació de la Universitat Pompeu Fabra, és 35 anys més jove que Torras, però assegura que era l’única dona del seu curs en la carrera d’enginyeria informàtica. “En el meu col·legi hi havia moltes noies que estudiaven ciència”, recorda, “però, amb el temps, la majoria va optar per medicina o biologia i pràcticament cap va fer una enginyeria”.

Ella sí que va mantenir la seva motivació i el 2017 va ser guardonada amb la prestigiosa beca Google Women Techmakers. Les seves recerques s’han centrat en el processament d’imatges i la cirurgia assistida per computador i ha centrat la seva tesi en el desenvolupament d’un sistema de planificació i navegació per a realitzar cirurgia fetal.

Carme Torras, en el seu despatx de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (UPC-CSIC) XAVIER JUBIERRE (eldiario.es)

Un estancament en física i enginyeria

Segons el Gender in the Global Research Landscape, als EUA i la Unió Europea les científiques suposen més del 40% dels investigadors. No obstant això, la representació de les dones en ciències de la salut és relativament elevada, mentre que en física, matemàtiques o enginyeries els percentatges a penes superen el 25%. A Espanya, només un 28% de l’alumnat universitari en aquestes carreres són dones.

“Històricament la dona ha tingut moltes més traves per a accedir a aquest tipus de carreres, però ara que no existeixen aquestes barreres directes continuen entrant menys”, afirma Concepción Monje, de 40 anys i professora de robòtica en la Universitat Carles III de Madrid, les recerques de la qual s’han centrat en el desenvolupament de robots humanoides. “Ens ho han posat sempre molt difícil, però ara que està més fàcil, sembla que tampoc ens ho creiem”, assegura.

Aquestes tres investigadores recorden que des de molt nenes ja mostraven interès en aparells electrònics o en jocs que els permetessin construir coses. “Veia que la majoria de les meves amigues jugaven amb barbies i jo amb mecano, llavors ja comences a intuir que alguna cosa no és igual”, assegura Torrents. “Jo era conscient que no m’atreien les joguines típiques de nenes, però a la meva casa sempre vaig jugar amb nois, així que al final ho veia com una cosa normal”, afirma Monje.

No obstant això, Monje creu que pot haver-hi “un missatge subliminal de la societat que fa que quan som més adolescents descartem aquest tipus de carreres perquè se les vincula amb alguna cosa més masculina”. A més, “l’educació masclista que hem tingut ens fa pensar que som menys intel·ligents i com també existeix la creença que aquest tipus de carreres és només per a gent molt intel·ligent, cosa que tampoc és certa, al final acaben entrant menys dones”.

Monjo, en el laboratori RoboticsLab de la Universitat Carles III de Madrid OLMO CALVO (eldiario.es)

Segons un recent estudi publicat a Espanya, la proporció de noies que volen estudiar ciències als 15 anys és tres vegades menor que la de nois i entre les causes els autors apunten al dèficit de confiança que assenyalava Monjo. En aquest sentit, també un informe publicat per l’OCDE assegura que les nenes afronten amb major ansietat que els nens les matèries relacionades amb ciències i, en general, se senten més pressionades i pitjor dotades per a assignatures com a matemàtiques o física, malgrat que les seves qualificacions solen ser similars o fins i tot superiors a les dels nois.

“Hem avançat moltíssim”, explica Joaquina Álvarez, presidenta de l’Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT), “però hi ha moltes inèrcies que es continuen mantenint i el primer problema que cal afrontar són aquests estereotips”, sentència. “Perquè una nena es decideixi a afrontar una carrera científica ha de superar moltes barreres culturals i per a fer-ho es requereix un suport exprés de la família o una motivació especial”.

Això va ser el que va succeir a totes aquestes investigadores. Torrents reconeix que quan va dir a la seva casa que volia fer informàtica, al seu pare “li va impactar molt”, però també que la seva mare és científica (química) i que això li va facilitar les coses. També Álvarez i Torras recorden amb especial afecte el suport que van rebre a casa, especialment del seu pare. “En la meva família eren super oberts i la figura del meu pare va ser molt important, perquè em va donar suport en tot”, afirma Torras.

Discriminació en àmbit acadèmic

Però no totes les nenes tenen aquest suport familiar, amb el que, al final, assegura Monje, “les dones que arriben són les que han hagut de trencar la baralla i això suposa un repte, per la qual cosa s’ho prenen molt més de debò que altres companys que han arribat per altres motius”. Això sí, una vegada arribades al món acadèmic no totes tenen la mateixa percepció sobre com els tracta un entorn tan masculinitzat.

Monje assegura no haver sofert “cap discriminació directa” en la seva carrera i afirma que sempre s’ha sentit en condicions d’igualtat respecte als seus companys, alguna cosa que comparteix Torras. No obstant això, aquesta investigadora recorda que abans d’entrar en el món acadèmic va estar un any treballant en una empresa en la qual sí que va notar certa discriminació. “Quan em reunia amb els clients sempre es dirigien al meu becari, en lloc de mi tot i que els hi explicava que jo era la responsable, li continuaven explicant tot a ell”.

Torrents pertany al grup de Simulació, Imatge i Modelatge de Sistemes Biomèdics de la UPF XAVIER JUBIERRE (eldiario.es)

L’opinió de la més jove d’aquestes científiques és més crítica amb el seu entorn. Malgrat reconèixer que sempre ha estat “ben tractada”, Torrents assegura que “a l’hora d’expressar una idea, aquesta ha de ser molt millor que la dels nois perquè em parin esment”. Encara que considera que és “una cosa inconscient, que està implícita en aquesta societat”, destaca el fet que és alguna cosa que en enginyeria “està una mica més acusat”.

Reivindicar la necessitat del talent femení

Respecte a l’evolució dels seus respectius camps, totes les investigadores es mostren confiades que la situació anirà millorant i que augmentarà la representació de dones, arribant a una proporció més racional. “Arribarem a un punt d’equilibri, que no significa necessàriament un 50% de dones, però sí que cadascun faci el que vulgui sense traves ni pressions externes”, afirma Monje.

Torras, per part seva, assegura que “anem a millor” i posa èmfasi a recordar que “a poc a poc la societat es va conscienciant que el talent femení és necessari per a progressar”. Álvarez insisteix també en la necessitat d’incorporar a les dones a tots els camps de la ciència per a tenir diversos punts de vista. “Els éssers humans investiguem tots aquells temes que ens vénen al capdavant, però tot el que se’ns ocorre està influenciat per la cultura i hi ha visions i enfocaments que si no hi ha una dona no es tindran en compte”.

No obstant això, malgrat el relatiu optimisme i de reconèixer els avanços que s’han donat en el món científic, la presidenta de l’AMIT adverteix que “estem en un període d’involució política en el qual s’està plantejant la pèrdua d’alguns drets aconseguits per les dones”. Torrents, per part seva, envia un missatge clar i rotund: “les que estem dins continuarem lluitant”.

Aquest és un article de eldiario.es

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*