Pfizer admet que va acomiadar a 30 directius per pagaments irregulars a metges espanyols

La multinacional reconeix per primera vegada que va detectar conductes prohibides en el seu codi de bones pràctiques que van originar una crisi en la divisió espanyola l'octubre passat

José Precedo
 
 
Imatge de Pfizer a Estats Units / cc by-sa montgomery County Planning Comission (Flickr)

Imatge de Pfizer a Estats Units / cc by-sa montgomery County Planning Comission (Flickr)

Aquest és un article publicat a eldiario.es

El 19 d’octubre de 2015 un cataclisme va sacsejar la seu de Pfizer Espanya al parc empresarial de La Moraleja, 15 quilòmetres al nord de Madrid. El primer executiu de la farmacèutica al món, Ian Read, havia pres les regnes d’una crisi que fins a aquest moment no passava de rumors de passadís a les oficines espanyoles.

Aquell dia van rodar caps. Una trentena de directius i delegats comercials van començar a desfilar des dels seus despatxos amb les cartes d’acomiadament, entre l’esglai general dels seus companys i un absolut secretisme de la direcció. Trenta sortides sense un ERO, sense negociació amb els sindicats, sense una comunicació oficial. La selecció es va emportar per davant a diversos peixos grossos.

Va caure el director de la Unitat Legal i secretari del Consell d’Administració de Pfizer Espanya i Sud d’Europa, Vicente Morales, després de 17 anys en el càrrec. Va caure el cap de gestió hospitalària, Antonio Roig. Van caure 22 delegats de vendes. I tres directors regionals. I sobretot, va caure el director de Relacions Institucionals de la companyia, Juan José Polledo, un vell conegut de l’Administració pública. Director general de Salut Pública del Ministeri de Sanitat entre 1991 i 2000 amb els governs del PSOE i del PP de llavors, també ell apareixia associat a un escàndol de males praxis empresarials vinculades a pagaments a metges del sistema públic.

La història venia de lluny. D’un any enrere, aproximadament, quan un extreballador de la companyia implicat en alguns conflictes interns i amb mala fama entre part de la plantilla, va decidir estirar la manta i denunciar directament a la matriu als Estats Units a través de la seva línia confidencial presumptes pràctiques irregulars que van vulnerar l’exigent codi d’autoregulació de la companyia.

L’alerta, segons les fonts consultades, censurava les relacions de diversos delegats comercials de la multinacional amb metges i gestors d’hospitals públics. Al·ludia a pagaments suposadament camuflats com col·laboracions científiques i prohibits a Pfizer, que com a empresa associada a Farmaindustria està subjecta al codi de bones pràctiques que impedeix al seu personal oferir regals de més de 10 euros a metges o gestors sanitaris (60 euros, si es tracta de material formatiu, ja siguin llibres o en suport multimèdia). Malgrat que la denúncia era més o menys coneguda a les oficines espanyoles de Pfizer, durant mesos el personal parlava d’una venjança que es quedaria en res.

La notícia dels acomiadaments la va avançar la publicació Revista Médica el mateix 19 d’octubre i es va publicar sense molt desplegament en alguns mitjans econòmics.

Pfizer ni tan sols va emetre un comunicat. A l’escassa premsa que es va interessar per la crisi, la multinacional li va respondre que “uns companys havien deixat l’empresa”.

Una patent a punt de caducar

Dues fonts de Pfizer consultades per eldiario.es,, un que continua a la companyia i un dels empleats que ha sortit, han confirmat ara que les raons de les 30 sortides van tenir a veure amb aquesta denúncia sobre pràctiques no tolerades pel codi intern de la multinacional. Al·ludeixen a un escrit que alertava de pagaments i prevendes prohibides per la normativa de Pfizer a metges de la Seguretat Social per prescriure el medicament Enbrel, just durant els anys previs al fet que caduqués la patent -va expirar el 2015- d’aquest antirreumatoide.

La resposta des de la cúpula de Pfizer a Estats Units no va tenir miraments. Tot el que tenia pistes sobre aquestes pràctiques a l’empresa va ser depurat. N’hi va haver prou amb estar en còpia d’alguns dels correus electrònics que s’intercanviaven els delegats comercials amb metges o gestors hospitalaris. D’aquí els 30 acomiadaments.

A preguntes d’eldiario.es  Pfizer va confirmar divendres passat per primera vegada que va detectar irregularitats en la divisió espanyola que el van empènyer a establir “sancions” i acomiadaments. En una resposta escrita remesa a aquesta redacció pel seu departament de Comunicació, Pzifer explica: “Com a part del nostre programa intern d’Integritat, Pfizer va detectar certes accions a Espanya i la companyia va finalitzar els contractes amb alguns empleats i sancionar als altres. La companyia sempre manté la privacitat quan es tracta d’empleats, així que no comentarem res més sobre la situació d’aquests treballadors. Pfizer es pren el compliance [el codi de conducta] molt seriosament i el nostre objectiu és assegurar que cada empleat a tot el món ho fa també. És per això que la companyia té processos sòlids per ajudar a prevenir i detectar potencials infraccions de les nostres polítiques internes. Tots aquests processos es revisen regularment per assegurar que es mantenen actuals i que compleixen amb els objectius i requeriments dels països en els que tenim presència”.

Durant els mesos que va durar la investigació interna i que, segons fonts internes, va incloure la inspecció de diversos servidors informàtics, Pfizer estava preparant la seva fusió amb un altre mastodont del sector, Allergan, el fabricant de botox, per constituir la primera farmacèutica mundial valorada en 160.000 milions de dòlars. L’acord que finalment es va anunciar el 23 d’octubre (cinc dies després de l’escabetxada a la seu espanyola) es va desfer sorprenentment el 6 d’abril, arran de les últimes reformes fiscals dels Estats Units.

Multa anterior de 60 milions de dòlars per suborns

En aquest context previ al gran anunci de fusió, Pfizer no podia permetre l’escarni d’un altre plet, com el que va obligar el 2012 a pagar 60.200.000 de dòlars (uns 50 milions d’euros llavors) a la Comissió del Mercat de Valors d’Estats Units i al Departament de Justícia per eludir la condemna per suborn que amenaçava diverses de les seves filials precisament per subornar metges i institucions sanitàries d’Europa i Àsia.

En conversa amb eldiario.es, un dels empleats acomiadats, que ha demanat mantenir el seu anonimat i ni tan sols confirma si la seva sortida de Pfizer està blindada amb un contracte de confidencialitat, assegura que la denúncia per males pràctiques va existir però defensa que es va tractar d’ una “mera venjança que no té raó de ser i que s’ha portat massa lluny”.

En els tribunals tampoc consten denúncies pels acomiadaments de la multinacional. Fonts internes de la companyia asseguren que totes les sortides van ser pactades. El comitè d’empresa no atén periodistes i es remet a les explicacions de la direcció. El que passa a la farmacèutica es queda a la farmacèutica.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*