“Poderoso caballero es don dinero”

No és bo sacralitzar el que creiem que és científic (perquè al cap del temps es pot demostrar que no teníem raó) i sobretot atenció allà on hi hagi grans interessos econòmics per fer negoci amb la salut (tant en els camins alternatius com els "oficials") perquè els professionals i els científics poden caure en el poderós poder dels diners

Josep Martí
 
 

La campanya actual contra les anomenades medicines alternatives sembla els temps en què les trementinaires i remeieres eren perseguides i castigades perquè posaven en qüestió els “poders establerts” amb la seva independència i els seus coneixements (poders de l’església, patriarcals, econòmics i dels senyors feudals).

Primer de tot cal afirmar, com va dir Muir Gray prestigiós metge salubrista anglès, que “el coneixement és el gran enemic de les malalties”. És ben veritat.

Però una cosa és “el coneixement”, fruit d’una bona recerca per trobar la millor evidència científica disponible sobre un tema (malaltia, tractaments, etc.) i una altra cosa és una opinió sobre aquest tema.
Una cosa és la medicina basada en “l’evidència” científica (quan és coneguda) i una altra la basada amb “l’eminència”. És a dir, amb l’opinió d’un suposat expert. Per això en medicina molts cops hem d’actuar amb incertesa, per experiència personal o col·lectiva (consens, sessions clíniques, protocols) perquè encara no tenim evidències científiques.

Aquí té molta importància el codi ètic dels professionals, que diu, entre altres moltes coses: “el primer és no fer més mal” (el segon és fer el bé, almenys el que creiem que és el millor pels pacients). I a part del codi ètic està el sentit comú.

Tot això ho podem aplicar a l’actual moda de demonitzar totes aquelles pràctiques sanitàries que, buscant curar o ajudar a les persones en els seus problemes de salut, no són considerades pels “poders” de la medicina “oficial”. Medicina que creiem totalment científica quan la majoria de les actuacions no tenen encara una evidència científica demostrada perquè cal més recerca o, el que és pitjor, quan determinats interessos econòmics o d’hegemonia cultural utilitzen determinats estudis esbiaixats o directament pagats per aquests interessos, utilitzen els mitjans de comunicació (molt variats) per defensar les bondats (no demostrades) dels seus productes o procediments o ignoren i amaguen els seus efectes adversos. En tenim molts exemples, alguns recents, de prestigiosos professionals i empreses.

Segur que hi ha força procediments i productes que històricament s’han utilitzat per millorar la salut o les molèsties. Aquesta història ha demostrat els seus efectes beneficiosos i, a més, que no han fet mal, ja que de fet molts fàrmacs són derivats de productes naturals. El mal és quan això es converteix en un negoci, amb una ambició de guanyar cada cop més cèntims, oblidant el segon principi ètic, que l’important és fer el bé a la salut.

Si prohibim tot el que no té acreditat seriosament la seva evidència científica, haurem de prohibir també molts dels procediments i tractament “oficials”. Les autoritats sanitàries, que són responsables de la qualitat i seguretat del Sistema de Salut i els mitjans de comunicació, han d’entendre que actuem en moltes ocasions en aquesta incertesa (científica) i que hem d’actuar per les experiències col·lectives i per l’ètica.

S’han de prohibir “tots” els procediments (oficial o alternatius) que tinguin presumpció ferma que poden fer més mal que bé. Els poders públics han de vetllar per la protecció de la salut col·lectiva i informar també que camins alternatius que són innocus poden excloure camins científicament provats d’efectivitat i deixar la resta en mans dels mateixos pacients i els consells dels professionals (que aconsellaran els que tinguin evidència científica en el seu cas). Potser alguns procediments no curen, o actuen com a placebo, o no sabem com exactament, però no fan mal i els pacients milloren les seves molèsties (com ara: exercici físic (en moltes de les seves formes), dieta, quiropràxia, massatges, acupuntura, herbes, homeopatia, etc). Per això també els professionals de la Salut, a més de coneixements i ètica, necessiten més temps per escoltar, parlar (la paraula és el primer mitjà de tractament) i poder prendre les decisions compartides amb els seus pacients.

No és bo sacralitzar el que creiem que és científic (perquè al cap del temps es pot demostrar que no teníem raó) i sobretot atenció allà on hi hagi grans interessos econòmics per fer negoci amb la salut (tant en els camins alternatius com els “oficials”) perquè els professionals i els científics poden caure en el poderós poder dels diners.

Per saber-ne més sobre l’evidència científica es pot llegir: Els Tractaments, a prova. Pensament crític sobre els pretesos efectes dels tractaments

Josep Martí
Sobre Josep Martí

Josep Martí Valls va néixer a Barcelona l’any 1943. Es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona l'any 1969. El 1980 va esdevenir doctor en Medicina i Cirurgia, per la UAB. Ha estat metge assistencial de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Del 80 al 86 va ser el Delegat de Serveis de Sanitat i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona. Del 2000 al 2006 va ser el director assitencial de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron. A més és soci fundador del CAPS i membre fundador de la Marea Blanca de Catalunya. Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*