Preservem la confiança en l’atenció sanitària

L'atenció mèdica es basa en la confiança mútua dins d'una relació igualitària amb el pacient. Aquesta situació no s'aconsegueix quan el pacient sospita que el metge el fiscalitza o quan pensa que es pot vulnerar la seva intimitat o la privacitat de la seva informació clínica.

Joan Gené
 
 
 

Les notícies publicades sobre l’anomenat cas Garganté donen una imatge sòrdida del Centre d’Urgències de Peracamps que espero no s’ajustin a la realitat. El mostren com un lloc hostil. Els metges visiten acompanyats de policies per por a ser agredits. Tothom sembla coaccionat: els pacients per la presència dels policies i els metges per les pressions dels dirigents polítics. Seria frívol voler jutjar els fets per la seva complexitat i politització però si que m’agradaria comentar alguns aspectes relacionats: el respecte a la persona, la confidencialitat de la informació sanitària i el dret a la intimitat del pacient. Uns drets essencials de l’atenció sanitària que malauradament estan sovint en risc de ser vulnerats. El fàcil accés a les dades personals que permeten les històries clíniques electròniques animen a què alguns vulguin emprar-les per a finalitats diferents de l’atenció sanitària, sempre al·ludint al benefici del conjunt de la ciutadania, és clar. Només cal recordar la polèmica sorgida quan el conseller Ruiz volia vendre aquesta informació mitjançant el projecte VISC + o les recents declaracions de la Directora General de Trànsit que desitja saber quins medicaments prenen els conductors per retira-los el carnet.

L’acte mèdic està encaminat a ajudar, consolar, cuidar o tractar el problema de salut que presenta un pacient. Quan es produeix genera una informació molt sensible que el metge no pot revelar. Aquest secret professional també obliga a totes les persones que per alguna raó i amb el consentiment del pacient estan dins la consulta o accedeixen a la informació personal durant la seva pràctica professional. Tant si són metges com si no ho són. És una informació absolutament privada. Recordem que sense el consentiment explícit del pacient no es pot facilitar informació a ningú, ni tan sols a la policia o als seus propis familiars. El comunicat de lesions, els requeriments judicials i la declaració de determinades malalties d’alt risc epidemiològic són les úniques excepcions. La Llei d’Enjudiciament Criminal obliga als metges a comunicar al jutge les lesions possiblement relacionades amb un delicte públic. En aquest document el metge no jutja uns fets, només posa en coneixement unes lesions coherents amb les declaracions del pacient. El facultatiu no comprova la veracitat del relat, ja que la pressuposa. Els pacients no acostumen a enganyar al metge. En tot cas, la llei obliga al pacient a ser lleial amb el seu metge. Em costa entendre perquè es voldria manipular una comunitat de lesions. La seva pròpia existència ja suposa la sospita d’un delicte públic que s’ha d’investigar. No es fan comunicats de lesions molt més greus produïdes en accidents domèstics o fent esport.

Potser la pressió prové de la idea tan estesa i tan errònia que els metges som els notaris de la vida dels nostres pacients o pitjor, que en som els seus pares. Cada dia fem certificats dels nens que aquell dia no han anat a escola per cagarrines o justifiquem els adults indisposats per anar a treballar. Trànsit vol que vigilem els conductors i suposadament el regidor també desitja que certifiquem uns fets que no vam presenciar. Aquesta mentalitat burocràtica promoguda per una actitud de desconfiança a les persones disminueixen el capital social dels països. Segurament és el residu d’un passat que volem superar. També hem d’abandonar el paternalisme mèdic sobre el pacient. Tothom ha de ser responsable de les seves decisions: els pares que no porten el nen a l’escola, el que es queda al llit covant la grip, el que condueix obnubilat pels fàrmacs, la víctima que denuncia i el metge que signa un comunicat. Respectem les persones, la seva privacitat i les seves decisions. L’atenció mèdica es basa en la confiança mútua dins d’una relació igualitària amb el pacient. Aquesta situació no s’aconsegueix quan el pacient sospita que el metge el fiscalitza o quan pensa que es pot vulnerar la seva intimitat o la privacitat de la seva informació clínica. Preservar els valors essencials que asseguren la confiança del pacient amb el professional que l’atén per a poder seguir gaudint d’una atenció sanitària de qualitat.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*