Els protectors d’estómac, entre la por i el risc

La intolerància del malestar i l’imaginari de què tot es pot prevenir i tractar ha esdevingut un camp adobat per a la venda massiva de productes que no necessitem.

Francesca Zapater
 
 
 

«Jo em prenc cada vespre un protector i vaig divinament». «Avui aniré de marxa i em prendré un o dos omeprazols». «Amb tantes pastilles, necessitaré un protector d’estómac». Aquestes frases se senten sovint en l’entorn d’amics o en les consultes. Hi ha moltes persones que prenen protectors d’estómac, tantes com el 57% dels majors de 65 anys i el 10% de la resta de la població de Catalunya. És un consum dels més alts del món. Tant a Espanya com a casa nostra s’ha incrementat en un 500% entre els anys 2000 i 2012, segons dades del Ministeri de Sanitat, i ha arribat a ser el subgrup terapèutic més prescrit.

Però, què són els protectors gàstrics?  Els medicaments coneguts popularment amb aquest nom són inhibidors de la bomba de protons (IBP) i formen part del grup farmacològic dels antiulcerosos. Tenen noms acabats amb «prazol» (omeprazol, pantoprazol, lansoprazol, esomeprazol, rabeprazol), són molt semblants i tots tenen la mateixa efectivitat. Actuen disminuint fins un 80-95% la secreció àcida de l’estómac. Tenen unes indicacions ben definides, com ara el tractament de l’úlcera gastroduodenal o de l’esofagitis, i la prevenció d’úlceres i sagnat digestiu en persones de risc tractades amb antiinflamatoris (AINE), entre les més importants.

El seu ús sobrepassa, però, aquestes indicacions i es prenen en moltes situacions, amb recepta mèdica o sense, perquè es poden adquirir lliurement a la farmàcia. És molt freqüent el seu consum tant per decisió de les persones com per indicació mèdica. S’utilitza en cas d’acidesa, digestions pesades, intolerància als greixos, transgressions dietètiques o quan es prenen altres medicaments, fins i tot antibiòtics. A les persones grans polimedicades se’ls acostuma a receptar també un protector. Existeix l’imaginari, afavorit per anuncis televisius, que formen una capa a les parets de l’estómac i així les pastilles no fan mal. Aquesta idea és totalment falsa i contrària a la biologia humana, per a la qual la secreció àcida de l’estómac és un primer pas fonamental de la digestió dels aliments que els transforma perquè puguin ser absorbits en el budell prim en forma de nutrients.

Però si no estan indicats, per què els receptem o els comprem de manera tan exagerada? Podem trobar diverses explicacions. La primera és la por excessiva, característica de la nostra societat, que influeix en la conducta de metges i no metges. Por de tenir alguna malaltia, o de què es presenti alguna complicació. La por, que hauria d’induir-nos a la prudència, ens porta a un consum excessiu de fàrmacs perquè els veiem com una solució fàcil i obviem els possibles aspectes nocius. Els departaments de màrqueting farmacèutic la van encertar a l’hora d’anomenar-los protectors gàstrics. La paraula protecció té un efecte quasi màgic en una societat poruga, que ofereix per a aquests fàrmacs un mercat potencial molt ampli.

L’expectativa de solucionar-ho tot amb una pastilla, sigui l’efecte d’una borratxera o una dispèpsia que es podria evitar amb canvis en els hàbits alimentaris, ens porta també a un consum inadequat d’aquests productes. La intolerància del malestar i l’imaginari de què tot es pot prevenir i tractar ha esdevingut un camp adobat per a la venda massiva de productes que no necessitem. El paper central del fàrmac en l’actual pràctica mèdica és causa de l’ús inadequat dels IBP i de molts altres medicaments.

En general, es considera que són segurs i ben tolerats, cosa que juntament amb el nom de protectors, fa que associem el seu consum amb efectes beneficiosos. De fet, però, són fàrmacs com els altres, amb els corresponents efectes adversos. Aquests, encara que poc freqüents, s’estan veient cada vegada més pel fet que gran nombre de persones els prenguin i ho facin de manera continuada durant llargs períodes de temps. Entre els efectes adversos destaquen el major risc de fractures, el dèficit de Vitamina B12, la hipomagnasèmia, la infecció per un germen rar anomenat Clostridium difficile, una major incidència de malaltia renal aguda i crònica o la pneumònia. També s’ha observat que interaccionen amb alguns medicaments, reduint el seu efecte. En concret, l’Institut Català de Farmacologia calcula que de les 9.300 fractures de fèmur que ocorren anualment a Catalunya, més de 1.000 poden ser atribuïbles al consum d’IBP.  En estudis recents s’han observat taxes de malaltia renal aguda entre 2 i 3 vegades més altes en usuaris d’IBP enfront dels no usuaris, o un risc de malaltia renal crònica un 50% més alt. També s’està estudiant una possible relació causal amb casos de demència.

Ens trobem, doncs, en una situació de sobretractament que cal revertir, tant des de les prescripcions mèdiques com des de l’ús per iniciativa pròpia. Diverses guies de pràctica clínica recorden emprar-los només per a les seves indicacions. Les recomanacions de l’Essencial aconsellen evitar-ne la prescripció sistemàtica en pacients polimedicats o recomanar-los únicament en persones amb tractament antiinflamatori quan tinguin risc elevat de patir complicacions gastrointestinals.

Fer servir el principi de prudència, prendre antiàcids de menor potència, i tenir bons hàbits alimentaris ens ajudarà a fer un ús més adequat dels medicaments i evitar els problemes que comporten.




Francesca Zapater
Sobre Francesca Zapater

Francesca Zapater Torras. Llicenciada en Medicina i Cirurgia l'any 1976 per la Universitat de Barcelona. Jubilada. Ha treballat com a metgessa d'atenció primària a Martorelles, Montmeló i Vilanova del Vallès. Ha estat tutora de Medicina Familiar i Comunitària, directora de l'Equip d'Atenció Primària Montornès-Montmeló, ha format part del Grup de Qualitat de la CAMFIC i ha estat presidenta del Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP) de 2011-2015. Actualment és membre de la junta directiva de FoCAP i membre del Comitè d'Ètica Assistencial del Vallès Oriental Centre. Contacte: Twitter | Més articles

  • Tirso

    Gracias por esta importante e interesante información.
    Salud