Pugen un 4% les consultes per al·lèrgia alimentària a Catalunya en deu anys

Les al·lèrgies alimentàries complexes estan augment així com també els casos amb manifestacions clíniques poc habituals. Experts de l'atenció primària i l'especialitzada s'han trobat en una jornada de l'Hospital Universitari de Bellvitge per parlar sobre aquest problema de salut

Redacció
 
 
 
Imatge de

Imatge de"menjar ràpid" / CC flickr Ebru

L’al·lèrgia alimentària és un problema de prevalença creixent a Catalunya. En només 10 anys, les consultes per aquest motiu han passat del 8,7% (any 2005) al 12,6% (any 2015). Un dels àmbits en què es detecta un increment són les al·lèrgies alimentàries complexes per fenòmens de reactivitat encreuada entre proteïnes al·lergèniques presents a diverses especies, els anomenats “panal·lèrgens” (reactivitat entre diversos aliments, entre aliments i pòl·lens o entre aliments i altres al·lèrgens ambientals). També es detecta un increment de casos amb manifestacions clíniques menys clàssiques on el paper de l’al·lèrgia alimentària pot ser rellevant.

Sobre l’augment i les al·lèrgies com a problema de salut s’ha parlat a l’Hospital Universitari de Bellvitge durant el ‘III Matí Al·lèrgia Bellvitge: al·lèrgia alimentària’ amb la presència també de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) i la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica han organitzat aquest 19 de setembre la jornada “III Matí . Al llarg d’aquesta jornada, s’ha abordat la problemàtica de l’al·lèrgia a aliments tant des de la perspectiva de l’atenció primària com de l’especialitzada, fent especial èmfasi en els aspectes clínics, els factors de risc, el diagnòstic diferencial i els criteris de derivació.

Segons ha destacat Maria Teresa Dordal, al·lergòloga de l’Hospital Universitari de Bellvitge i presidenta de la Societat Catalana d’Al·lèrgia i Immunologia Clínica, “és necessari instruir els professionals de l’atenció primària en competències sobre com identificar els pacients amb al·lèrgia a aliments, entendre els mecanismes responsables, millorar el maneig de possibles reaccions al·lèrgiques, saber donar resposta al dubtes que els pacients plantegen en relació a aquesta patologia i conèixer els criteris de derivació a l’al·lergòleg”.

Com s’ha fet palès, els metges de família, com a porta d’entrada al sistema sanitari, són els primers responsables del diagnòstic inicial i el tractament dels pacients amb al·lèrgies a aliments. Segons explica el Dr. Ionuc Chiriac, coordinador del grup d’al·lèrgies de la CAMFiC, “la valoració inicial no és fàcil donada la gran variabilitat dels símptomes que poden presentar els pacients, diferenciant entre diverses patologies amb presenta­cions de vegades similars com les al·lèrgies, les intoleràncies o les toxiinfeccions alimentàries. La majoria d’aquests pacients es queden en atenció primària per a control i seguiment, i només els casos severs o dubtosos els derivem a l’al·lergòleg”.

Al·lèrgies alimentàries a les escoles

Segons dades de la Comissió Europea, 7 de cada 10 reaccions al·lèrgiques greus es produeixen menjant fora de casa, i, concretament, un 20% tenen lloc a les escoles.  L’ou i la llet són els aliments més sovint implicats en el cas dels nens, mentre que en majors de 14 anys ho són la fruita (especialment el préssec) i els fruits secs. Gairebé la meitat dels pacients presenten erupcions cutànies (urticària), però en un de cada quatre casos l’al·lèrgia es manifesta en forma d’anafilaxi, una reacció al·lèrgica generalitzada greu potencialment mortal.

Teresa Dordal ha recordat que “en el cas de les reaccions al·lèrgiques greus, la identificació i el tractament precoços són fonamentals per evitar desenllaços fatals”. Un altre aspecte que ha destacat és “la importància de diferenciar adequadament les reaccions pròpiament al·lèrgiques d’altres reaccions sense cap mecanisme immunològic subjacent, com ara les intoleràncies alimentàries”.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*