Què fer en la participació ciutadana en salut i sanitat

Tenim avui ja, a Catalunya, molts exemples d'aquesta lluita per la democràcia real arreu del territori en les plataformes, marees, entitats i persones, cal que ens hi apuntem, que establim aliances àmplies, que confluïm des de la reivindicació local i dels diferents àmbits socials

Josep Martí
 
 

Dèiem en el capítol anterior d’aquest tema què enteníem per participació ciutadana i dels professionals en Salut i en la governança del Sistema sanitari. Participar és prendre part, corresponsabilitzar-se en les polítiques, els processos i la qualitat dels béns comuns, en aquest cas de la salut personal i col·lectiva.

Però què fer quan els valors i els interessos de la part que ostenta oficialment el poder, la planificació i la gestió del Sistema (moltes vegades, a més, entregada a interessos privats), no coincideixen amb els interessos de la majoria de la població i dels professionals? La participació real serà molt difícil d’exercir, es converteix fàcilment, un cop més, en declaracions de bones intencions que amaguen la falta de voluntat. Les institucions (polítics), o el “poder” tècnic (els gestors) o el “poder” corporatiu, es resisteixen i tenen por a compartir-lo, generalment perquè defensen una altra visió (ideològica), altres valors o interessos.

En aquesta situació, que és la que actualment està generalitzada a quasi tot el nostre Sistema Sanitari, la participació ha esdevingut indignació, denuncia, resistència, protesta i propostes de millora. La participació en aquestes condicions s’ha convertit en lluita. Lluita de la ciutadania més conscienciada i empoderada (amb poder) i dels professionals més sensibilitzats.

Per guanyar el nostre espai en la participació, en la defensa dels drets i dels béns comuns, cal començar a lluitar. Els drets no es demanen ni es concedeixen, els drets s’han de conquerir. No esperem que les “institucions”, els polítics i sobretot els que realment ostenten el poder (amb la seva hegemonia global i el seu poder de capital) i que són invisibles, ens donin els espais oficials de participació, no volen (i no poden) compartir les decisions, no es poden permetre transparència ni funcionament democràtic, per això només fan “plans estratègics” de bones paraules i cap mitjà.

Tenim avui ja, a Catalunya, molts exemples d’aquesta lluita per la democràcia real arreu del territori en les plataformes, marees, entitats i persones, cal que ens hi apuntem, que establim aliances àmplies, que confluïm des de la reivindicació local i dels diferents àmbits socials, a la reivindicació i la proposta global, un nou procés constituent (un nou pacte social inclús a nivell supraestatal) és necessari. Cal recuperar l’esperança que això és possible. S’està ja experimentant en moltes iniciatives, plataformes i accions arreu del territori, estem aprenent i cada cop som més i en sabem més.

El camí de reconquesta dels drets i el canvi de model de societat és la lluita per la vida i la dignitat de la majoria de ciutadans i ciutadanes per un món millor en comú. La lluita per la participació real, per la democràcia, és un camí.

Josep Martí
Sobre Josep Martí

Josep Martí Valls va néixer a Barcelona l’any 1943. Es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona l'any 1969. El 1980 va esdevenir doctor en Medicina i Cirurgia, per la UAB. Ha estat metge assistencial de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Del 80 al 86 va ser el Delegat de Serveis de Sanitat i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona. Del 2000 al 2006 va ser el director assitencial de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron. A més és soci fundador del CAPS i membre fundador de la Marea Blanca de Catalunya. Més articles

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*