Què ha de ser l’Economia Social i Solidària en sanitat

Enfront de les propostes del govern d'una nova llei que vol regular la contractació pública en sanitat, que fa referència als termes d'Economia Social i Solidària d'una manera ambigua i que no estan ni definits ni caracteritzats jurídicament a Catalunya

Josep Martí
 
 

El Parlament Català va adoptar amb una àmplia majoria de 105 vots el dia 27 de setembre de 2013 una resolució per la qual es demanava al govern que elabores una nova llei sobre l’economia social i solidària. Existeixen lleis a Espanya sobre l’economia social, com per exemple la votada pel parlament espanyol l’any 2011 (Llei 5/2011 de 29 de març) modificada per la llei 31/2015 de 9 de setembre. Existeix també el Llibre Blanc de l’Economia Social de la Unió Europea del 2015. La llei demanada pel Parlament encara no està desenvolupada el 2017, tres anys i mig després de la resolució Parlamentària i ara el govern ens proposa una nova llei que vol regular la contractació pública en sanitat, en la qual fa referència a aquests termes d’Economia Social i Solidària que no estan ni definits ni caracteritzats jurídicament a Catalunya.

Es podria definir l’economia social i solidària com:

  1. El caràcter democràtic de les iniciatives associatives i cooperatives que abasten processos productius, d’intercanvi, de gestió, de consum, de serveis i de finançament de béns i serveis.
  2. La satisfacció de les necessitats sota criteris de solidaritat, cooperació, donació, reciprocitat i autogestió.
  3. Amb la finalitat de defensar els béns comuns naturals i culturals, la transformació igualitària de l’economia i la societat.

Es defineixen uns principis orientadors que no són unes exigències normatives (malament l’ambigüitat si es vol convertir en un text legislatiu). Diuen que es tracta de treballar per acostar-s’hi. Alguns d’aquests principis són: la recerca del bé comú i la distribució equitativa de la riquesa, la primacia del treball sobre el capital i dels interessos col·lectius per sobre dels individuals, la voluntat de transformació social, l’equitat de gènere i el repartiment de les tasques de cura, el respecte a la identitat cultural pròpia i el foment de la interculturalitat, l’arrelament territorial i l’economia de la proximitat, la creació del mercat social amb l’intercooperació, i el foment de l’autogestió, el treball col·laboratiu i l’ajuda mútua.

Criteris que haurien de regular-se jurídicament per ser considerada una entitat com d’Economia Social i Solidària en sanitat pública concertada:

Respecte als Drets Socials:

  • Establir mesures explícites per garantir la Igualtat de gènere.
  • Conciliació responsable del temps laboral, personal i familiar.
  • Accessibilitat universal, sense discriminacions de cap tipus.
  • Quota de treballadors amb discapacitat.

Respecte als Drets Laborals:

  • Mínim les condicions laborals del conveni sectorial.
  • Estabilitat de la plantilla (majoria de contractació indefinida).
  • Salaris justos i proporcionals a la dedicació, amb topalls de màxims i diferències entre estaments (qualificació, expertesa, temps de dedicació, qualitat, etc.).

Respecte al nou model d’economia:

  • Propietat col·lectiva al màxim, règim cooperatiu o almenys més del 50% de la plantilla, amb representació de tots els estaments i accessible econòmicament.
  • Cap soci pot tenir més el 10% de les participacions i no es permeten entitats mercantils com a socis en cap percentatge.
  • L’Entitat prioritza les persones per sobre del capital.
  • Valor de bé comú del seu producte o servei.
  • No repartiment de beneficis personals, si hi ha excedents que es reinverteixin en reserves, millores de l’entitat i laborals.
  • Compra ètica, de proximitat, solidària amb xarxes socials.
  • Finances ètiques.
  • Respectuosa amb el medi i la sostenibilitat.
  • Governança democràtica, decisions col·lectives amb àmplia representació de treballadors (socis i no socis de l’entitat) i amb participació activa de ciutadania del territori.
  • Codi ètic explícit i transparència d’informació pública i bon govern.

Què s’hauria de considerar sector Públic Social, i què caldria regular també:

Aquest sector serien les entitats d’Economia Social i Solidària que no són independents del sector públic, tot respectant la seva autonomia d’organització i gestió, no poden ser independents perquè reben els seus recursos majoritàriament per contractació del sector públic (de les diverses administracions), perquè els seus productes, serveis, objectius, nivells de qualitat i resultats són fixats per contractacions amb aquestes administracions públiques, amb la necessària transparència absoluta i control de gestió per part d’aquestes.

En aquest sector caldria diferenciar les entitats d’Economia Social i Solidària que tenen en propietat capital immobiliari i mobiliari (fundacions, societats laborals no mercantils, etc.) de les entitats que només fan la gestió dels serveis públics contractats per l’administració pública, aportant els seus socis només el capital social preceptiu i de reserves, però que els immobles, equipaments, manteniment i amortització, són aportats i propietat de l’administració pública (aquesta modalitat seria el cas de les EBAS).

En la primera modalitat d’entitats del sector Públic Social, els excedents econòmics, si hi han, després del pagament d’impostos i deute, s’haurien de repartir entre fons de reserva, inversions i millores de l’entitat, en amortització anual proporcional a les aportacions de capital de cada soci i en millores personals de tota la plantilla segons acords estatutaris de l’assemblea. A més l’entitat hauria de tenir:

  • Auditoria externa.
  • Pressupost validat per l’administració.
  • Control de les característiques i aplicació dels criteris d’ESS.
  • Avaluació anual dels resultats en salut i satisfacció dels usuaris.

En la segona modalitat d’entitats del sector Públic Social, com que l’aportació de capital inicial dels socis només és per fer front al capital fundacional de reserves, però no per inversions en estructura, tots els socis haurien d’aportar la mateixa quantitat econòmica (sigui en una sola aportació o a manera de quotes). El número de socis hauria de ser en aquest cas majoritari en la plantilla fixa de l’entitat (reserva màxim d’un 10% per eventualitats i períodes de proves de contractes indefinits). El percentatge de les aportacions de capital social serien proporcionals al número de socis. Els excedents anuals, si existeixen, no revertirien en amortitzacions proporcionals al capital aportat (com en el sector anterior). En aquest sector a més:

  • Els treballadors de l’entitat, siguin socis o no, rebran els seus emoluments econòmics segons la seva dedicació horària, els seus coneixements, expertesa i responsabilitats, per acords de l’assemblea.
  • Major control i transparència per part de l’assemblea de l’entitat i de l’administració pagadora. Avaluació de resultats en salut, econòmics, satisfacció, etc.
  • Participació de l’administració pública i la ciutadania en la governança.
  • Incompatibilitat d’altres treballs.
  • Prohibició de pràctica privada en l’entitat.

Josep Martí
Sobre Josep Martí

Josep Martí Valls va néixer a Barcelona l’any 1943. Es va llicenciar en Medicina i Cirurgia a la Universitat de Barcelona l'any 1969. El 1980 va esdevenir doctor en Medicina i Cirurgia, per la UAB. Ha estat metge assistencial de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron. Del 80 al 86 va ser el Delegat de Serveis de Sanitat i Medi Ambient de l'Ajuntament de Barcelona. Del 2000 al 2006 va ser el director assitencial de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron. A més és soci fundador del CAPS i membre fundador de la Marea Blanca de Catalunya. Més articles