“Salud sin bulos”, una iniciativa per erradicar rumors falsos a la xarxa

Ni el pintallavis és potencialment cancerígen, ni els antigripals provoquen hemorràgia cerebral, ni els sucs de remolatxa o llimona amb bicarbonat són beneficiosos per a la salut. Aquests són alguns dels rumors que desmenteix i explica 'Salud sin bulos', una iniciativa de l'Associació d'Investigadors a eSalud que neix amb la intenció de millorar la qualitat de la informació sobre el benestar físic i mental a la xarxa

Laura García Merino
 
 
En molts casos, els rumors comencen amb cadenes de correus, WhatsApp o Twitter / IStock

En molts casos, els rumors comencen amb cadenes de correus, WhatsApp o Twitter / IStock

‘Salud sin bulos’ és una iniciativa de l’Associació d’Investigadors a eSalud (AIES) engegada per combatre els rumors de salut a internet i contribuir al fet que existeixi informació veraç i contrastada a la xarxa. Gràcies a la col·laboració de professionals sanitaris, periodistes, associacions de pacients i institucions, pretén identificar i desmuntar aquests rumors a través d’arguments científics i l’acció coordinada en xarxes socials.

Un rumor és una notícia falsa que es divulga intencionadament per fer creure a un grup de persones que alguna cosa falsa és real. “Gràcies a la instantaneïtat que el caracteritza, internet és un canal molt potent per a l’expansió de rumors i facilita una propagació, a més de ràpida, universal i sense control: és un món sense regles i hiperconnectat”, explica a Sinc Carlos Mateos, periodista coordinador de ‘Salud sin bulos’ i vicepresident d’AIES.

“En molts casos, aquestes dades falsejades comencen amb cadenes d’e-mail, WhatsApp o Twitter, destinades a estafar, danyar la reputació o crear alarma sense fonament”, diu el coordinador de la iniciativa.

El III Estudi sobre rumors i fraus a internet realitzat per l’Associació d’Internautes (AI) revela que el 90% dels usuaris d’internet afirmen haver llegit informació falsa o poc fonamentada a la xarxa. L’informe detalla que aquest tipus de dades falses tracten principalment temes relacionats amb la salut i l’alimentació (32,5%).

Segons Mateos, els rumors comencen a ser perillosos al moment en el qual algú els pren per veritables. Les conseqüències són des de persones que segueixen dietes perjudicials fins a pacients que deixen el seu tractament o fins i tot pares que no vacunen als seus fills perquè creuen que les vacunes produeixen autisme.

“La forma d’eliminar els rumors, en primer lloc, és identificar-los i desmuntar-los amb arguments científics. I, en segon lloc, s’ha d’actuar de manera coordinada en xarxes socials”, explica Mateos.

Els qui creen i difonen aquest tipus de rumors, segons Mateos, apel·len a les pors més íntimes de les persones. D’una banda, busquen elements amb aparença de veracitat, que distorsionen al seu gust i, per un altre, dades difícils de comprovar de manera immediata.

“A aquestes circumstàncies cal afegir que en el camp de la salut mancada molta cultura científica. Tenim un terreny propici per estafadores i ‘conspiranoics’ que creuen que la indústria farmacèutica i de l’alimentació treballen en la producció de malalties i que, en realitat, estan darrere de molts d’aquests rumors”, conclou el periodista.

A través de la seva pàgina web, la iniciativa ‘Salud sin bulos’ erradica les fake news d’internet i treballa amb la intenció de difondre una informació sanitària de qualitat. A més, els mateixos usuaris poden col·laborar en el cas de trobar algun rumor de salut a les xarxes socials a través de la secció ‘Denuncia un bulo!’. D’aquesta manera, un panell d’experts analitzarà la informació per comprovar si el contingut és un rumor sobre el que s’hagi d’alertar a la població.

“Qualsevol pot pujar un contingut i difondre-ho sense que ningú ho controli, excepte quan es tracta de delictes flagrants i, sovint, tarda i malament”, comenta Mateos.

Informació sanitària en els mitjans de comunicació

Al seu web destaca l’anàlisi de notícies relacionades amb la salut que han estat prèviament publicades en mitjans de comunicació. Es tracta de la secció ‘Darrere del titular’.

A imatge de ‘Behind the headlines’, del servei britànic de salut (NHS per les seves sigles en anglès), ‘Salud sin bulos’ s’encarregarà d’aclarir aquells titulars el tractament informatiu dels quals hagi estat alarmista, aportant arguments científics tant sobre el seu origen com sobre les seves implicacions per als lectors i pacients.

“El periodisme sovint se sent amenaçat per la immediatesa de les xarxes socials, que pugen textos, vídeos i fotos sense molestar-se a contrastar les fonts. Això afavoreix que es publiquin notícies sense comprovar o que s’editin titulars alarmistes per cridar l’atenció”, explica Mateos. “Per això és molt important l’especialització en salut i seguir mantenint el paper dels mitjans com a garants de la informació veraç i contrastada”, conclou el coordinador de la iniciativa.

Mateos explica que, davant un possible rumor, cal comprovar la font i cerciorar-se si ha estat difosa per un organisme oficial o un mitjà de comunicació de prestigi per no precipitar-se. Sovint les notícies canvien i són els canals oficials sanitaris els que poden i han d’orientar sobre les dades publicades. A més, segons Mateos, és imprescindible contrastar la informació amb un professional sanitari.

Aquest és un article de l’Agència Sinc

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*