Sanitat reconeix grans diferències entre comunitats autònomes a l’hora de tractar els malalts d’hepatitis C

L'estadística oficial reflecteix variacions de fins al 300% entre regions però no especifica quines: només les numera de l'1 al 18. La comunitat autònoma amb més pacients atesos per milió d'habitants arriba a 2.492 mentre que la que menys es queda en 692

Raúl Rejón
 
 
 
Membres de la Plataforma d'Afectats per l'Hepatitis C protesten contra les dificultats per accedir al tractament. / ©SANDRA LÁZARO

Membres de la Plataforma d'Afectats per l'Hepatitis C protesten contra les dificultats per accedir al tractament. / ©SANDRA LÁZARO

Aquest és un article de eldiario.es

El Ministeri de Sanitat reconeix que hi ha grans diferències pel que fa al nombre de pacients tractats pel Pla Nacional per a l’Hepatitis C, segons la comunitat autònoma. Les dades presentades pel Ministeri reflecteixen que entre la regió amb més pacients atesos per milió habitants i la que menys hi ha un 360% de variació.

“El pla encara està en marxa. En 22 mesos ha arribat a 65.000 pacients” [estava previst per més de 50.000], ha dit aquest dimarts el secretari general de Sanitat, José Javier Castroleza en una compareixença parlamentària. No obstant això, la distribució d’aquests tractaments ha estat molt dispar. La comunitat autònoma amb més pacients atesos ha arribat a una taxa ponderada de 2.492 persones per milió d’habitants. La que menys, s’ha quedat a 692. No es pot saber quin és quin, ja que les dades ofertes pel ministeri, encara que dividides i presentades “per CCAA” no indiquen els noms sinó que es limiten a numerar de l’1 al 18.

“No sabem com s’han distribuït per comunitats. No sabem qui tracta més i qui menys”, es queixa el portaveu del PSOE, Jesús Maria Fernández, a la comissió de Sanitat. “Hi ha manca de transparència del pla que tant [diners] els costa als espanyols”, ha rematat.

El Govern s’escuda en el fet que les xifres concretes han de ser aportades, en tot cas, pels Executius autonòmics que tenen les competències en l’assistència sanitària directa als infectats. La mitjana nacional és de 1.353 per milió d’habitants.

“Accés massiu i prioritzat”

El secretari general ha volgut subratllar que “cada mes 3.000 persones comencen el tractament. 100 al dia es veuen lliures del virus de l’hepatitis C. En cap altre país del món hauria estat possible aquest pla a cost zero per als pacients”.

Un dels membres del comitè que va redactar el pla, el doctor Albilla, ha assegurat que el “major assoliment ha estat l’accés massiu i prioritzat de la població als tractaments lliures d’interferó”.

El pla estratègic per a l’hepatitis C es va crear al maig del 2015 després de mesos de reclamacions per part dels malalts que veien com es racionaven els nous fàrmacs -sense aquest interferó- contra el virus. Fàrmacs de gran eficàcia (en la pràctica curen una malaltia fins ara considerada crònica i moltes vegades mortal), però amb un alt cost econòmic.

Població penitenciària

A més de la població en general, una de les crítiques més repetida ha estat l’atenció als reclusos, un grup molt afectat per aquesta patologia del fetge. La qüestió és que les institucions es passen la pilota sobre qui ha de pagar els medicaments: comunitats autònomes o administració general.

Així, dels oficialment reconeguts 5.000 infectats a les presons, els tractaments han arribat a 1.215 persones, segons ha especificat Sanitat. “Són un objectiu principal per la seva alta transmissió. Tenen una pena de privació de llibertat. Cap més”, li han criticat des de l’oposició al secretari Castroleza.