Entrevista | Gustavo Tolchinsky

“Suggerir en un congrés que el metge actua de forma deslleial davant el pacient és molt llastimós”

El responsable del Col·legi de Metges de Barcelona per supervisar la mala praxi professional alerta contra la proliferació de les pseudociències

Pau Rodríguez
 
 
 
Gustavo Tolchinsky / COL·LEGI DE METGES DE BARCELONA

Gustavo Tolchinsky / COL·LEGI DE METGES DE BARCELONA

Aquesta entrevista ha estat publicada a eldiario.es

El Col·legi Oficial de Metges de Barcelona ha denunciat la celebració aquest dissabte a la capital catalana d’un congrés que consideren que promou la pseudociència i les teràpies alternatives contra el càncer. El doctor Gustavo Tolchinsky, secretari d’aquest organisme i responsable d’avaluar els casos de mala praxi mèdica, considera que qüestionar la relació de confiança entre facultatius i pacients (el que promou aquest simposi sol amb el seu nom: “el que el teu metge no t’està explicant”) significa erosionar un dels pilars de l’aplicació de la medicina.

Què veuen en aquest congrés que els ha portat a qualificar-ho de “pseudocientífic” i per què consideren perillosa la seva celebració?

És evident que el seu títol, Un món sense càncer. El que el teu metge no t’està explicant, suggereix que els metges actuem de forma ocultista i que traïm la confiança del pacient. I sense confiança, la relació metge-pacient no té sentit. Suggerir en un congrés que el metge actua de forma deslleial davant el pacient, de forma deliberada, és molt llastimós, perquè ataca alguna cosa bàsica per a la societat: la confiança en els seus metges.

Per què han optat per la via de demanar a la Generalitat que obri un expedient?

És un deure del Col·legi regular la professió, i si ho fem és per protegir a la població, per això avaluem l’actuació dels metges. Però la nostra competència només la tenim sobre la població mèdica, no tenim capacitat sobre uns altres, per això ens hem personat en una altra instància, que és Salut. Entenem que en aquest congrés es difondrà informació molt probablement enganyosa, i amb la que es vol fer veure a la població una realitat que no es basa en fets científics, sinó en elements ideològics respecte a com un col·lectiu creu que és la vida dels pacients amb càncer. Hem de protegir a la població d’informacions que els indueixen a error, o que poden portar a pacients a abandonar tractaments, a no confiar en el seu equip mèdic o a generar-los patiment i angoixa en un moment tan difícil per prendre decisions.

Malgrat que vostès ho considerin informació perillosa, és la prohibició una solució idònia? No els empara la llibertat d’expressió?

En qüestions de risc per a la salut és desitjable que actuï l’organisme competent, que és Salut, i per això els hem traslladat la nostra preocupació. La informació que es difon no és que vagi en contra d’una opinió, sinó de fets científics constatables, i si això no danya a ningú, no passa res, però si provoca dany en les persones, llavors podríem dir que la llibertat d’un acaba on comença la de l’altre. Quan un pacient rep informació esbiaixada, sigui per ideologia o per ànim de lucre, implica un element de coacció. Al pacient se li ha d’oferir sempre el tractament amb major evidència científica disponible.

Més enllà del títol del simposi, què més els indueix a pensar que es puguin difondre teràpies fraudulentes?

Un dels ponents és Josep Pàmies, i això ja ens suggereix una línia ideològica i argumental del simposi que no anirà d’acord amb defensar evidències científiques. Els seus antecedents, informacions i actes a les xarxes són ben coneguts.

Vostè és responsable de recopilar les denúncies de mala praxi mèdica. Han sancionat a facultatius per propagar tractaments pseudocientífics?

Hem sancionat a un metge a un any i sis mesos d’inhabilitació per practicar teràpies que no estaven per res reglades. En la seva actuació no es reconeixien actes mèdics, sinó venda i aplicació de teràpies no reglades, amb el que el seu pacient va estar en mans d’una persona que deia ser metge però no actuava com a tal.

I fora de la professió, com veu la proliferació d’aquestes teràpies?

Hi ha una major activitat informativa a causa de les xarxes socials i pacients que pregunten més per diferents teràpies perquè són més sensibles a aquesta informació que està al seu abast. Però no puc parlar molt pel que hi ha fora de la professió. Sí que hem augmentat l’activitat d’expedients per indagar sobre actuació mèdica relacionada amb teràpies no reglades. Quan s’apliquen de manera alternativa, apartant al pacient del tractament que indicarien els procediments científics i les guies clíniques, és una actuació contrària al que hauria de ser un acte mèdic. No sancionem a qualsevol persona que faci un tractament alternatiu, sinó al metge que en l’acte assistencial exerceixi una activitat que no tingui res a veure amb el coneixement mèdic.

De què parlem quan parlem de pseudociències?

Pel que fa al càncer, aquest any publiquem a la web del Col·legi un document per als pacients, sigui d’Oncologia o de cures pal·liatives, remarcant sobretot la importància de donar informació correcta. Les persones que se sotmeten a tractaments han de saber què és el que se li està aplicant. No tots els tractaments tenen el mateix nivell d’evidència.

Posi’m un exemple de quins tractaments no tenen evidències.

Són aquells que no s’han sotmès a estudis científics ni s’han publicat ni contrastat amb altres grups de recerca. Un pot publicar un cas en el qual diu que aplicant un producte aconsegueix fer caminar a un pacient paraplègic, i un altre sotmet a pacients a un tractament, fa dos grups, els compara sense que l’investigador què s’ha aplicat a cada pacient, es publica amb tota la informació disponible perquè la comunitat científica la pugui posar a prova… Sobre el reiki, en el seu moment va haver-hi una publicació científica que va publicar un experiment amb gent que sabia fer reiki i una altra que no, i el resultat va ser el mateix per a tots dos grups a l’hora de detectar l’energia que se suposa que buscaven. Això és un exemple d’alguna cosa que no té evidències.