Els superbacteris resistents a les medicines s’estenen cada vegada més per Espanya

Els casos d'infeccions resistents causades pels dos patògens més preocupants van créixer el 2016, segons el Centre de Control de Malalties

Raúl Rejón
 
 
 
Bacteria Blebsiella pneumoniae / Pixabay: skeeze

Bacteria Blebsiella pneumoniae / Pixabay: skeeze

Aquest és un article de eldiario.es

Els superbacteris es fan cada vegada més forts a Espanya. Els casos detectats amb els dos patògens més preocupants, l’Escherichia coli i la Klebsiella pneumoniae, resistents als antibiòtics, han crescut un 4,7 i un 11.25% respectivament l’any passat, segons l’últim informe del Centre Europeu de Control de Malalties (ECDC per les seves sigles en anglès) revelat aquest dimecres. Ambdós bacteris són responsables de múltiples infeccions.

La resistència antimicrobiana és una de les majors preocupacions de les autoritats sanitàries a tot el món. “S’està registrant un increment en el nombre de brots causats per bacteris resistents als antibiòtics d’última generació”, adverteix l’ECDC. La tendència és que cada vegada apareguin més casos d’infeccions amb patògens que no es veuen afectats per les medicines utilitzades contra ells. A Espanya, aquests patògens estan a la zona d’alerta taronja i vermella per a la majoria d’antibiòtics.

La E. coli és un inquilí habitual de la microbiota intestinal humana però també deriva en infeccions serioses. És la causa més habitual de les infeccions en la sang i el sistema urinari. És el principal patogen de les malalties que s’adquireixen per la ingesta d’aliments. Més de la meitat de tots els casos d’E. coli detectats a Europa són resistents, almenys, a un antibiòtic, explica l’ECDC.

A Espanya, aquest bacteri ha desenvolupat major resistència durant 2016 en cinc dels sis medicaments analitzats. En alguns, com les aminopenicil·lines, s’ha arribat a un 64% de casos resistents.

La Klebsiella colonitza especialment en individus hospitalitzats. És un maldecap, ja que la majoria d’infeccions es dóna en pacients dins del sistema sanitari. “Pot estendre’s ràpidament entre pacients i mitjançant el contacte amb les mans del personal sanitari”, explica el centre. S’allotja en el sistema urinari, les vies respiratòries i zona abdominal i la sang.

Els laboratoris espanyols han aïllat un major percentatge de klebsiella resistent en tres de cinc varietats d’antibiòtics. Encara que l’increment general de casos ha estat d’aquest 11%, la taxa general està encara per sota de la mitjana europea, el contrari que amb l’E.coli que està per damunt.

Les autoritats europees adverteixen que aquest bacteri ha aconseguit sobreviure al colistina, un dels pocs tractaments que quedaven per als pacients infectats amb patògens resistents a la majoria de l’arsenal antibiòtic. “És una gran preocupació”, expliquen.

Amenaça de primer ordre

Els super bacteris són una amenaça de primer ordre. L’ONU va llançar fa poc més d’un any una resolució alertant del perill. Cada any moren unes 700.000 persones per aquestes infeccions, però, per a mitjan segle XXI es tem que el preu siguin 10 milions de vides.

El comissari europeu de Salut, Vytenis Andriukaitis, ha aprofitat aquest últim informe de l’ECDC per traslladar a la població de la UE que “amb l’increment de la resistència fins i tot als antibiòtics d’última generació, ens enfrontem a un futur amenaçador on les cirurgies rutinàries, els naixements, la pneumònia i fins i tot les infeccions de la pell podrien tornar-se de nou una amenaça per a la vida”.

El sobre ús de medicaments i l’abús d’antibiòtics en els animals per al consum humà estan darrere dels patògens resistents. A força d’aplicar fàrmacs quan no és necessari, les colònies evolucionen. Les que sobreviuen estenen la seva resistència fent inútil l’ús d’aquestes medicines. Les següents infeccions es fan cada vegada més difícils de controlar i guarir.

El cap del servei de malalties infeccioses a l’Hospital del Mar de Barcelona, Juan Pablo Horcajada, comentava a eldiario.es en una entrevista que “ens estem quedant sense antibiòtics” per aquest motiu. L’OMS va demanar la setmana passada als criadors que deixessin d’usar químics per afavorir el creixement de la seva producció i com a ús preventiu davant eventuals infeccions (atipar als animals d’antibiòtics per si poguessin emmalaltir, no perquè han emmalaltit).

En aquest sentit, la directora de l’ECDC, Andrea Ammon, ha volgut recordar que “encara que s’han vist alguns progressos, causa una gran preocupació l’increment de casos d’E.coli multiresistent perquè deixa a aquests pacients amb opcions molt limitades de tractament”.

Amb tot, recentment el laboratori del Centre Nacional de Biotecnologia va llançar certa llum per afrontar aquest problema en estar treballant en un mètode perquè aquests patògens, que s’han convertit en gairebé invulnerables als antibiòtics coneguts, tornin a ser diana de les medicines. El responsable del projecte, Daniel López, va resumir així la seva importància: “Obre una possibilitat per reprendre els antibiòtics que estaven desnonats i ficats en un calaix, perquè tots els bacteris ja són resistents a ells”.