“El suport psicològic va ser la meva salvació per tornar a la normalitat després del càncer”

Un 36% dels pacients oncològics afirma no haver rebut ajuda per gestionar les seves emocions ni orientació en aspectes pràctics, com la reincorporació laboral, després d'un càncer, segons un estudi impulsat per l'Associació Espanyola contra el Càncer-Catalunya

Blanca Blay
 
 
 
L'Eva López a la presentació de l'estudi impulsat per l'Associació Espanyola Contra el Càncer-Catalunya / © SANDRA LÁZARO

L'Eva López a la presentació de l'estudi impulsat per l'Associació Espanyola Contra el Càncer-Catalunya / © SANDRA LÁZARO

Quatre de cada deu pacients que superen un càncer consideren que després de finalitzar el tractament no van rebre l’ajuda necessària per a gestionar les emocions davant el que suposa una nova etapa. Així ho indica un estudi liderat per l’Associació Espanyola contra el Càncer-Catalunya (AECC) que ha fet entrevistes a 389 pacients tractats en diversos hospitals catalans i en diferents fases de la malaltia.

Una d’aquestes pacients és l’Eva López. Als 36 anys, ara en fa gairebé cinc i mig, li van diagnosticar un càncer de mama. La van operar del pit i al cap d’un mes va fer set mesos de quimioteràpia, després van venir 37 sessions de radioteràpia i 7 de braquiteràpia. “És un moment que vas seguint ordres”, explica. Té dos fills petits, un encara no havia fet els 3 anys quan li van diagnosticar el càncer. El ginecòleg, recorda, li ho va comunicar el dia que el gran feia sis anys.

Les ordres, però, van deixar d’arribar quan va acabar el tractament, el 31 d’agost. “De cop et sents desprotegida i no saps viure”, assegura. Passar un càncer, explica, fa que t’acostumis a viure d’una manera determinada i el tractament marca la rutina, l’agenda. Quan li van dir que ja no calia que tornés fins al cap de tres mesos per una revisió, explica, va pensar “ni estic bé ni vull marxar ara”.

Per a l’Eva López, la seva “salvació” un cop acabat el tractament va ser acudir a l’AECC. A través de l’associació va poder anar al psicòleg i va començar amb una dinàmica que la va ajudar a aixecar-se emocionalment. Abans ho havia intentat a través de la sanitat pública; “El protocol és molt llarg i quan t’arriba el torn estàs molt tocat ja. No podia esperar”, explica.

L’Eva López durant l’entrevista. / © SANDRA LÁZARO

“Tornar a la normalitat, a un món nou, és difícil”, diu l’Eva. Matisa que “cada persona ho viu diferent i no tothom té perquè necessitar anar al psicòleg”. Quan passes un càncer, explica, ja no vols tenir els mateixos amics i res és igual. “De vegades penso que potser és una postura molt egoista però clar, se me n’anava la vida”, diu.

Noves demandes davant d’una nova realitat

Factors com la rapidesa del diagnòstic i l’eficàcia de nous tractaments han fet que hi hagi més persones que convisquin amb el càncer durant més temps i amb determinades mancances o seqüeles. Davant d’aquesta nova realitat i atès que hi ha una major prevalença de la malaltia però també un pacient més informat, també hi ha necessitats que es fan més evidents.

Segons les conclusions de l’estudi de l’AECC-Catalunya, presentat aquest dijous, un 20% dels enquestats no ha rebut informació suficient sobre seqüeles ni s’ha sentit acompanyat en el procés de transició a la vida quotidiana. A més, un 36% afirma no haver rebut ajuda per gestionar les seves emocions ni orientació en aspectes pràctics, com la reincorporació laboral.

Una de les demandes que ha tingut més acollida entre els enquestats ha estat la de més informació per part dels metges o els infermeres que els tracten sobre teràpies o serveis complementaris al tractament clínic, com ara teràpies per millorar el seu benestar físic: serveis de nutrició o oncoestètica són alguns exemples.

Acte de presentació de l’estudi. / © SANDRA LÁZARO

Altres necessitats que recull l’estudi apunten a un abordatge més holístic de la malaltia que també tingui en compte aspectes com ara l’afectació en l’entorn laboral o en la sexualitat. Així mateix també reivindiquen més coordinació entre professionals.

Des de l’AECC-Catalunya destaquen que l’estudi dibuixa una realitat que cal treballar: el desconeixement dels rols que tenen les diferents entitats i associacions de pacients oncològics i la necessitat de segmentar la cartera de serveis en funció de l’edat, el gènere o la fase de la malaltia.