Trenta organitzacions s’uneixen per revocar el monopoli del fàrmac de l’hepatitis C

Pretenen que es revoqui la patent del laboratori Gilead i accelerar l'entrada de medicaments genèrics a Europa per l'hepatitis C

Teguayco Pinto
 
 
 
Envasos de Sovaldi, medicament contra Hepatits C

Envasos de Sovaldi, medicament contra Hepatits C

Aquest és un article de eldiario.es

Un grup de més de 30 organitzacions –entre les que hi ha Metges Sense Fronteres (MSF), Metges del Món, Salut per Dret o l’Aliança Europea per a la Salut Pública– s’han unit per intentar que l’Oficina Europea de Patents revoqui la llicència que permet a l’empresa farmacèutica Gilead mantenir el monopoli sobre el medicament per a l’hepatitis C, Sofosbuvir. El tractament té un preu que ronda els 25.000 euros a Espanya.

En cas d’aconseguir-ho, es “podria accelerar l’entrada de medicaments genèrics a Europa, a més de generar arguments legals per ajudar els Estats a empoderar a les negociacions amb Gilead“, asseguren les ONG.

El Sofosbuvir –la marca comercial és Sovaldi és un fàrmac que va ser patentat el 2014 per la farmacèutica Gilead Sciences. Aquest medicament s’ha demostrat enormement eficaç per tractar l’hepatitis C, una malaltia del fetge que pot conduir a la mort si no es tracta de forma adequada i que afecta entre 130 i 150 milions de persones a tot el món, provocant més de 500.000 morts cada any, segons l’Organització Mundial de la Salut.

“Per primera vegada hi ha un medicament amb una capacitat curativa enorme, fins i tot perquè en el llarg termini la malaltia pugui ser eradicada, però l’accés està absolutament limitat pel preu que Gilead ha posat al medicament”, explica Vanessa López, directora de la plataforma Salut per Dret, que forma part del grup de 30 organitzacions civils que van presentar una oposició a la patent fa una setmana.

Una batalla de dos anys

El procediment per revocar aquesta patent segueix el rastre del que va iniciar Metges del Món el febrer del 2015, després d’oposar-se a la patent de Gilead per considerar que el medicament no complia amb els criteris definits per la Convenció Europea sobre Patents. “L’única manera de combatre el preu que està marcant l’empresa era anar contra la patent”, explica Elena Urdaneta, coordinadora general de Metges del Món.

El procés va trigar pràcticament un any i mig a resoldre, però a l’octubre del 2016 l’Oficina Europea de Patents va decidir revocar parcialment la llicència i exigir alguns canvis a l’empresa, que tot i això i va mantenir el monopoli.

Aquesta ONG basa la seva oposició fonamentalment en tres punts. El primer és sobre el propi procés d’invenció de la patent, “que creiem que no és prou innovador”, explica Urdaneta. En segon lloc, consideren que “el registre de la patent no descriu de manera prou clara quin ha estat el procés d’invenció del producte”. I, finalment, “la molècula de l’Sofosbuvir no està correctament descrita en l’aplicació”.

Manca de transparència en el sector

El Sofosbuvir va rebre l’aprovació de l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units el 5 de desembre del 2013. El preu inicial decidit per la companyia va ser de 84.000 dòlars per tractament, fet que suposa aproximadament uns 1.000 dòlars per pastilla. Poques setmanes després, va ser l’Agència Europea de Medicaments qui va concedir una autorització de comercialització en el vell continent.

Encara que no existeixen dades públiques sobre el preu que els estats estan pagant per aquest medicament, s’ha estimat que Espanya desemborsa uns 25.000 euros per pacient i tractament, un preu que va portar a les autoritats sanitàries a establir criteris que restringien la seva administració.

En altres països europeus com França, Regne Unit o Alemanya els tractaments es paguen a aproximadament el doble que a Espanya, encara que la prevalença de la malaltia al nostre país és més gran. En total, “hi ha aproximadament uns 3.300.000 europeus que tenen hepatitis C”, assegura Urdaneta, “i molts dels que podrien beneficiar-se d’aquest fàrmac no tindran accés perquè els estats no ho poden pagar”.

Un fàrmac sense nova ciència

Un dels principals problemes a l’hora d’establir un preu davant d’una patent com la de Gilead és que es desconeixen els procediments que s’han dut a terme per la invenció del fàrmac. “És molt difícil controlar quina ha estat la metodologia utilitzada per una empresa farmacèutica per desenvolupar un producte o quant s’ha invertit en el seu desenvolupament. Falta molta transparència en aquest sentit”, explica Urdaneta.

No obstant això, afegeix la coordinadora de Metges del Món, “en aquest cas, gràcies a un informe del Senat dels EUA, sabem que la patent va ser comprada a una start up“. Segons assenyala un informe realitzat per un equip d’investigadors de l’Institut de Salut Global l’any passat, el medicament “va ser desenvolupat originalment a partir de molècules creades gràcies una investigació finançada amb diners públics”.

És més, segons asseguren els investigadors, “el 2014 les vendes mundials de Sofosbuvir van superar els 10.000 milions de dòlars, més de 2.000 milions més del que la companyia va pagar pel medicament”. A més, esmenten diversos estudis que demostren que “un tractament de 12 setmanes pot produir-se per tan sols 101 dòlars”.

Els autors d’aquest informe asseguren que Gilead ha aprofitat “la seva avantatjosa posició de mercat amb total menyspreu per les conseqüències per als pacients amb la malaltia” i conclouen que “si bé aquesta estratègia pot ser comprensible des del punt de vista dels accionistes de l’empresa, està totalment en desacord amb la regulació justa d’un bé públic com la salut”.

Un problema que va més enllà del Sofosbuvir

La batalla del Sofosbuvir és tan sols una mostra dels problemes que genera l’actual sistema de patents. “El que estem veient de manera constant és que la indústria farmacèutica aplica diferents estratègies per estendre els monopolis“, explica López. “Fer noves patents de compostos que ja existien o patentar petits canvis en un medicament no són més que perversions legals del sistema”, assegura aquesta activista.

Urdaneta també mostra preocupació per la deriva d’alguns preus dels medicaments i recorda que aquesta situació “no es dóna només en aquest cas, sinó que també s’està començant a veure amb els nous tractaments del càncer“. Per a aquesta activista, “el preu d’un medicament que pot resoldre un problema de salut públic no hauria d’estar regit per normes de mercat, sinó que hauria d’anar dirigit a solucionar aquest problema sanitari”.

Si no és així, conclou Urdaneta, “no tots els estats podran permetre pagar aquests medicaments, el que limitarà l’accés a alguna cosa que nosaltres considerem un dret de totes les persones, el dret a la salut”.