Tres de cada cinc euros retallats en la sanitat catalana han sortit de l’atenció primària

En els últims vuit anys la Generalitat ha perdut 920 metges de família i una xifra similar d'infermers, arrossegant la primària una retallada del 21%. Els professionals de l'atenció primària han començat una vaga de cinc dies contra la precarietat i sobrecàrrega en els ambulatoris. El Govern hauria de pressupostar uns 1.000 milions d'euros més per revertir la retallada acumulada en sanitat, gairebé 700 d'ells destinats als ambulatoris

Arturo Puente / Pablo J. Álvarez
 
 
Una persona és atesa al taulell d'un Centre d'Atenció Primària. / ROBERT BONET

Una persona és atesa al taulell d'un Centre d'Atenció Primària. / ROBERT BONET

Aquest és un article del diario.es/catalunya

La sanitat és una de les partides que més ha patit la retallada pressupostària a Catalunya des de 2010 que, vuit anys després, encara no s’ha acabat de revertir. I, dins del sistema de salut, la part més afectada ha estat l’atenció primària. Tres de cada cinc euros retallats en la sanitat han sortit dels ambulatoris, malgrat que la despesa a l’àrea que és la porta d’entrada al sistema sanitari suposa menys d’un terç de la despesa total en salut.

Les dades pressupostàries són eloqüents sobre l’estat de la sanitat primària a Catalunya. El 2010, any que té el rècord de despesa total, la Generalitat va destinar a la sanitat gairebé 9.883 milions d’euros. D’aquests, 3.192 es van pressupostar per a l’atenció de família i altres serveis de primària com a pediatria, ginecologia o odontologia. Set anys després, els pressupostos per 2017 injectaven al conjunt de la sanitat 8.850 milions, consolidant-se una retallada del 10,5%, mentre que la primària es quedava en 2.519 milions, arrossegant una retallada del 21% respecte a l’any rècord.

Cal tenir compte a més que en aquestes dades oficials sobre la despesa en sanitat primària s’incorpora una part important de la factura farmacèutica. Si traiem aquesta de l’equació, la inversió solament en atenció primària es redueix encara més, a causa que les despeses en medicines són més constants, d’entorn dels 1.000 milions anuals. La Generalitat reconeix que, des de 2018, l’atenció primària ha suposat sempre menys del 18% del seu pressupost en sanitat.

La primària va assumir la major retallada malgrat ser l’àrea que resol totes les consultes que no requereixen derivar al pacient a l’especialista ni hospitalització, és a dir, prop del 80% d’elles, segons el sindicat Metges de Catalunya. Per això la pronunciada retallada ha repercutit especialment en els ambulatoris a peu de carrer i en els professionals que treballen en aquests. L’evolució del nombre de facultatius de família així ho reflecteix. Segons les dades oficials de l’Institut Català de la Salut (ICS), en 2010 l’atenció primària comptava amb 6.645 metges, que es van reduir a 5.725 en 2017. El descens en infermeres és similar.

La pèrdua de 920 facultatius de família en vuit anys és una altra de les reivindicacions principals del sindicat Metges de Catalunya, els qui al costat de la CGT han convocat una vaga en l’atenció primària que ha començat aquest dilluns i preveu allargar-se fins al divendres. Els treballadors parlen d’una “precarització sostinguda” dels seus llocs de treball i una sobrecàrrega que repercuteix, entre altres coses, en els minuts que poden dedicar a cada pacient, que han caigut dràsticament.

Des de l’ICS admeten la falta de metges, però argumenten que la borsa d’ocupació per a aquestes especialitats està buida des de fa anys. Així i tot, en les últimes negociacions amb els sindicats s’han compromès a incorporar al sistema 201 efectius i a oferir contractes llargs i estables als residents perquè no optin per anar a hospitals o directament per anar-se a l’estranger. L’Administració també els ha ofert recuperar les retribucions variables al 100% en 2019 –els metges calculen que han perdut un 30% del seu poder adquisitiu durant la crisi– i que cap jornada ordinària finalitzi passades les 20 hores, però de moment les protestes es mantenen inalterades.

A més de les demandes laborals, els metges exigeixen per primera vegada en aquesta vaga que la inversió en l’atenció primària passada de representar el 18% del total del pressupost de Salut al 25%. Aconseguir aquest percentatge és una reivindicació històrica del sector no solament a Catalunya, també en altres autonomies.

“S’ha generat una situació tan desagradable que molts companys se’n van a la privada, a altres països i fins i tot a altres comunitats que estan millor”, explicava aquest dilluns durant la manifestació Montserrat García, metgessa en l’ambulatori del municipi de Gironella. Els professionals exigeixen a més una ràtio màxima d’un metge de família per cada 1.300 pacients, 1.000 en el cas dels pediatres. Amb aquest topall, asseguren els metges, tindrien garantit no fer més de 28 visites diàries, cinc d’elles no presencials, de manera que podrien dedicar a cada pacient uns 12 minuts.

Metges, infermers i altres professionals sanitaris reclamen una aposta decidida del Govern per la sanitat i, especialment, per la sanitat catalana, als propers pressupostos. Però, encara que el vicepresident econòmic Pere Aragonès ha manifestat la seva intenció de “revertir les retallades”, en el cas de l’assistència primària això no serà tan fàcil. Tornar a un nivell de despesa de 2010 en salut requeriria que el Govern injectés uns 1.000 milions més en aquesta partida. D’ells prop de 700 se li deuen a l’atenció primària.

Cal recordar que van ser els anteriors pressupostos, els de 2017, els primers que van augmentar la despesa sanitària en vuit anys. Però ho van fer de forma més tímida al que ara els reclamen els sindicats, ja que el compte total va augmentar 400 milions, dels quals ni tan sols la meitat es va destinar a la primària. La raó que la primària sigui sempre l’oblidada és que les mediàtiques llistes d’espera es redueixen (o s’allarguen) amb la inversió en sanitat hospitalària i d’especialista.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*