Un estudi científic identifica quaranta gens relacionats amb la conducta agressiva en humans i en ratolins

El nou article, publicat a la revista Molecular Psychiatry, aporta una perspectiva més integradora i global sobre les bases genètiques del comportament agressiu en l’espècie humana

Redacció
 
 
 
Un estudi científic identifica quaranta gens relacionats amb la conducta agressiva en humans i en ratolins

Un estudi científic identifica quaranta gens relacionats amb la conducta agressiva en humans i en ratolins

Un estudi internacional publicat a la revista Molecular Psychiatry ha identificat quaranta gens relacionats amb la conducta agressiva en humans i en ratolins. En la recerca, que podria contribuir a perfilar futures dianes farmacològiques, participen els investigadors Bru Cormand i Noèlia Fernàndez Castillo, de la Facultat de Biologia i l’Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i el Centre d’Investigació Biomèdica en Xarxa de Malalties Rares (CIBERER), que són experts en l’àmbit de l’anàlisi de dades genòmiques i de xarxes d’interacció gènica.

L’origen de la conducta violenta és multifactorial i respon a la interacció de diversos factors —biològics, culturals, socials, etc.— que poden modular l’expressió del comportament humà.  La nova recerca, dirigida per l’expert Stephen V. Faraone, de la Universitat Estatal de Nova York (Estats Units),  aporta una visió més profunda i integradora sobre la base genètica de l’agressivitat i les vies funcionals comunes que modulen el circuit cerebral de la conducta violenta en espècies diferents.

De ratolins i humans: gens, evolució i agressivitat

Tal com explica el professor Bru Cormand, cap del Grup de Recerca de Neurogenètica de la Facultat de Biologia de la UB, “l’agressivitat és un tret conservat al llarg de l’evolució biològica perquè té avantatges per a la supervivència de les espècies (accés a recursos,  aparellament, etc.). En aquesta línia, el nostre estudi se centra en les bases biològiques de l’agressivitat, és a dir, en aquells factors endògens que predisposen a manifestar determinats comportaments antisocials”, assenyala l’expert.

“Ara bé”, continua “l’agressivitat també té un component ambiental molt significatiu, que no ha estat considerat en aquest treball científic. Així doncs, seria interessant poder combinar dades genètiques i ambientals dels mateixos individus per tenir en compte les interaccions que es poden produir entre els diferents factors de risc que influeixen en aquest tipus de conducta”.

Humans i ratolins comparteixen una base genètica comuna per al comportament violent, apunten els autors. En concret, s’han identificat quaranta gens en humans i ratolins que poden conferir risc envers les conductes agressives “i que participen en processos biològics relacionats amb el desenvolupament i la funció del sistema nerviós central, la senyalització intercel·lular i el manteniment de les funcions cel·lulars”, detalla la investigadora Fernàndez Castillo (IBUB-CIBERER-IRSJD).

“És probable que alguns gens determinats funcionin com a nodes importants de les xarxes gèniques de predisposició al comportament violent, i probablement estarien molt relacionats amb altres gens amb un rol més secundari”, remarca la investigadora.

“Si algun d’aquests gens centrals està alterat, podria afectar la resta de gens i donar lloc al fenotip agressiu”, explica. Per exemple, el gen RBFOX1 regula l’expressió de quinze dels quaranta gens identificats en l’estudi. Un altre dels gens assenyalat està relacionat amb medicaments emprats per tractar diverses patologies psiquiàtriques, com els inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS).

Agressivitat: del TDAH a la depressió major

La recerca també revela una base genètica compartida entre l’agressivitat en nens i adults i el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), i entre l’agressivitat en adults i la depressió major (MDD). En canvi, no s’ha constatat cap correlació genètica amb altres trastorns psiquiàtrics (esquizofrènia, trastorn bipolar, autisme o estrès posttraumàtic), de manera que tot indica que aquestes patologies no compartirien factors genètics de risc amb l’agressivitat.

El protocol experimental del nou estudi combina diverses anàlisis que avaluen les bases genètiques de l’agressivitat des de perspectives diferents. En el cas dels humans, s’han analitzat diversos estudis d’associació —entre pacients i voluntaris sans— a escala genòmica (GWAS), per identificar variants genètiques de risc que són freqüents en la població general, i també dades transcriptòmiques que assenyalen alteracions de l’expressió gènica associades a determinats fenotips agressius. En els models murins s’han estudiat gens que s’expressen de manera diferencial en animals agressius i no agressius d’una mateixa soca, i també altres gens que, un cop inactivats —en ratolins transgènics—, donen lloc a un fenotip agressiu, a vegades associat a una simptomatologia més àmplia.

Abordar d’una manera global les vies funcionals implicades en la conducta violenta ha permès conèixer amb més detall els mecanismes moleculars que operen rere l’agressivitat. “La conclusió més rellevant de l’estudi és que molts gens es relacionen amb l’agressivitat d’acord amb els resultats de metodologies experimentals ben diferents, fet que reforça la seva participació en aquest perfil de comportament”, subratllen Cormand i Fernàndez Castillo.

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*