Un informe planteja la necessitat de repensar la interacció público-privada a la sanitat

La Fundació Víctor Grífols reivindica que és "indispensable" encetar una reflexió sobre quina hauria de ser la relació entre els elements públics i privats de la sanitat catalana

Blanca Blay
 
 
 
Vista de l'Hospital Clínic de Barcelona / EDU BAYER

Vista de l'Hospital Clínic de Barcelona / EDU BAYER

El cas de Barnaclínic (un centre privat dins d’un centre públic que comparteix espai físic i professionals), les retallades en sanitat (més de 1.300 milions des del 2010) o les derivacions d’hospitals públics a centres privats en els darrers anys, entre d’altres, han propiciat el qüestionament des de diferents sectors del model sanitari català. Per exemple, s’ha optat per descongestionar les llistes d’espera a través de les derivacions d’intervencions quirúrgiques a centres privats, com passa amb les derivacions del Parc Taulí de Sabadell (hospital de gestió pública) a la Clínica del Vallès o l’Hospital General de Catalunya (HGC), centres que són propietat del grup Quiron Salud però que formen part de la xarxa d’utilització pública i tenen concerts amb el Servei Català de la Salut per la prestació de serveis. O amb les derivacions de diversos centres públics a l’Hospital Sagrat Cor, també propietat de Quiron Salud.

El qüestionament o el debat sobre el sistema sanitari català que es comença a articular amb la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC) aprovada el 1990 ha perseguit l’exconseller Boi Ruiz fins l’últim dia en el càrrec i persegueix ara al seu successor Toni Comín, que va admetre en compareixença parlamentària la setmana passada que l a diversitat de proveïdors que integren el SISCAT -centres públics i privats amb ànim i sense ànim de lucre- “és un repte”.

Regenerar el sistema sanitari públic català

És la interacció público-privada en sanitat positiva per l’interès públic, dels ciutadans? Com s’ha d’abordar aquesta relació? Quines són les conseqüències que se’n deriven? Aquestes són algunes de les preguntes que planteja un informe de la Fundació Víctor Grífols i Lucas presentat aquest dimarts a Barcelona. L’informe, que es publica ara perquè des de la fundació consideren que en un context com l’actual les retallades dels darrers anys han reobert el debat públic-privat, és “indispensable” encetar una reflexió i quina hauria de ser la relació entre els elements públics i privats de la sanitat catalana.

“Hauríem d’aprofitar la crisi per revisar què és allò que necessita una reforma”, ha dit la presidenta de la Fundació, Victòria Camps, en l’acte de presentació. Segons ella, el debat està carregat d’ideologia i sovint es parla de privatització utilitzant el terme de manera confusa. “Cal trobar l’equilibri entre l’equitat en l’accés i l’eficiència dels diners públics”, ha remarcat Camps.

Per encetar aquest debat, però, l’informe avisa en les primeres pàgines de la necessitat de deixar de banda prejudicis com els que afirmen que “la gestió privada és eficient mentre la pública no ho és ni pot ser-ho” o, al contrari, el que diu que “la gestió privada no pot deixar anteposar l’afany de lucre i l’interès empresarial al servei públic”.

Més transparència, controls i millores en la concertació

Una de les realitats que sí que constata l’informe, més enllà de plantejar reflexions, és la necessitat de més transparència en el sistema sanitari i la seva gestió. “Tots els concerts haurien d’estar publicats al web”, ha assegurat Guillem López Casanovas, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra. A banda d’una manca de transparència, tant López Casanovas com Camps han coincidit a subratllar que el que més falla “a casa nostra són sobretot els controls interns i per això té lloc la corrupció”, ha dit Camps durant la seva intervenció, problema al que segons ella cal fer-hi front amb més autoregulació per part dels professionals però també amb controls externs, auditories.

També s’apunta que cal millorar les pràctiques de concertació i en aquest sentit López Casanovas ha reivindicat la necessitat d’adaptar urgentment la directiva europea 2014/24/UE sobre contractació de serveis sanitaris públics socials i sanitaris. Ja el passat 11 de setembre diverses persones, entre les quals el mateix López Casanovas o l’actual director del CatSalut David Elvira, van fer una crida perquè així sigui “ de manera que esdevingui garantia que totes les entitats dependents de la Generalitat, d’ajuntaments i/o del tercer sector, que treballin amb finançament públic, ho facin amb els nivells de cooperació i integració adequats per al benestar i cohesió social de la ciutadania de Catalunya”.