Una base de dades mundial per a donar veu a les dones científiques

Llançada fa poc més d'un any per investigadores estatunidenques, la base de dades Request a Woman Scientist té ja registrades més de 8.500 dones de 174 disciplines científiques i 133 països, entre ells Espanya. La seva finalitat és donar visibilitat al treball de les científiques i acabar amb el predomini de les veus masculines en les notícies, els panells i les conferències relacionades amb la ciència

Ana Hernando
 
 
Una microbiòloga en el laboratori / Pixabay

Una microbiòloga en el laboratori / Pixabay

L’organització 500 Women Scientists, liderada per un grup d’investigadores dels EUA, va posar en marxa el gener de 2018 la base de dades Request a Woman Scientist, un registre públic que pretén incloure a dones científiques de tot el món, classificades per disciplina i regió geogràfica.

Segons comenta a Sinc Elizabeth A. McCullagh, investigadora del Departament de Fisiologia i Biofísica de la Universitat d’Acolorit-Anschutz i una de les impulsores del projecte, “el propòsit d’aquesta plataforma és augmentar la representació de les dones en els diferents camps científics. I també que serveixi com una eina perquè periodistes i organitzadors de conferències contactin amb científiques”.

“Volem assegurar-nos –diu– que la gent no té excuses per a no incloure a més dones com a portaveus i protagonistes de notícies i esdeveniments relacionats amb la ciència”.

McCullagh figura com a primera signant d’un article, publicat aquesta setmana a PLOS Biology, que fa un balanç del progrés de la base de dades des del seu llançament fa poc més d’un any.

En el moment de lliurament de l’article s’havien inscrit en la base de dades 7.500 dones de 174 disciplines científiques procedents de 133 països. Les últimes dades dels quals disposa McCullagh apunten al fet que aquest número s’ha incrementat fins a les 8.500 inscrites.

Segons es pot veure en el mapa interactiu, “a Espanya hi ha fins al moment 138 científiques en aquesta plataforma, la major part de Madrid i Barcelona”, que procedeixen de camps com la bioquímica, la bioinformàtica, la neurociència, la geologia, la intel·ligència artificial i la robòtica, entre altres, indica a Sinc la biòloga i primatòloga estatunidenca Katarzyna Nowak, una altra de les autores.

Millorar la representació de les científiques

Les organitzadores assenyalen que, a més d’inscriure’s, les participants han expressat la seva voluntat de compartir la seva ciència i manifestat interès a participar en panells, en esdeveniments de difusió pública de la ciència i en intervencions en mitjans de comunicació.

De moment, les ciències biològiques i els Estats Units són la disciplina i el país que tenen major representació en la base de dades, però s’han previst activitats de divulgació específiques per a millorar la representació de dones d’altres àrees de coneixement i regions.

Per a saber com s’està duent a terme el registre, les organitzadores van enviar una enquesta electrònica a les científiques inscrites en la base de dades el novembre de 2018. De les 1.278 enquestades, 150 (l’11%) havien estat contactades per diverses raons, entre les quals s’inclouen comentaris d’experts en mitjans de comunicació, participació en conferències i difusió educativa.

Les autores creuen que aquestes xifres suposen una subestimació de quantes dones estan sent contactades, ja que la base de dades ha estat consultada més de 100.000 vegades, asseguren.

Amb les aportacions de les usuàries, l’equip està ara treballant per a millorar la funcionalitat, en àmbits com l’experiència d’usuari i en les tecnologies que permetin que la plataforma pugui continuar creixent sense problemes, per a satisfer la demanda de les científiques. A més, s’ha previst ampliar l’abast de la base de dades per a incloure també a les ciències mèdiques.

La finalitat del projecte és “acabar amb el predomini de les veus masculines en les notícies, panells i conferències relacionades amb la ciència. Nosaltres li ho posarem fàcil perquè tinguin a dones científiques interlocutores a les quals puguin recórrer com a fonts o com a protagonistes”, conclou Nowak.

Aquest és un article de l’Agència SINC

Deixa un comentari

No publicarem la teva adreça de correu.


*