La universitat es planteja com millorar la formació dels futurs metges i metgesses

Una de les propostes és introduir un examen d'accés als estudis que valori aptituds personals, més enllà de la nota de tall, així com també replantejar el format de l'examen MIR, que "condiciona massa" els estudis

Blanca Blay
 
 
 
Imatge de les PAU 2017 / © Sandra Lázaro

Imatge de les PAU 2017 / © Sandra Lázaro

Els propers deu anys es jubilaran prop de 7.000 metges i cada any prop d’un miler d’estudiants de medicina es graduen a les universitats públiques catalanes. El relleu generacional arribarà i el paper dels metges joves serà clau. Davant d’aquesta perspectiva el món universitari es planteja com millorar la formació dels futurs metges i metgesses. Precisament aquest ha estat el motiu de celebració de la jornada “Com millorar la formació dels metges i les metgesses”, una sessió organitzada per l’Agència de Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) que ha tingut lloc aquest dimecres a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona.

“L’examen MIR és del 1981”, ha apuntat Marc Soler Fàbregas, director corporatiu del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) per emfasitzar el fet que els estudis de medicina han restat pràcticament iguals des del seu disseny inicial, dècades enrere. “Nosaltres plantegem un examen que promogui la igualtat d’oportunitats i avaluï que el metge del futur té coneixement però també que és humanista i creatiu”, ha dit Soler. Segons ell, en els pròxims anys el metge tindrà facilitats tecnològiques i eines tècniques encara més a l’abast i en aquest context “l’àmbit humanista serà el més difícil d’assolir i també el més valorat”.

El MIR condiciona els estudis

“A partir de tercer la formació ‘està manipulada’ perquè està marcada per la pressió de l’examen MIR (per convertir-se en Metge Intern Resident) i les acadèmies per les que han de passar els alumnes”, ha expressat Joan Ribera Calvet, membre de la comissió específica de Ciències de la Salut d’AQU Catalunya i catedràtic de la Universitat de Lleida. De fet, tant Ribera com Soler han coincidit a plantejar que l’examen condiciona els estudis.

“Durant l’últim any els alumnes gairebé no veuen un malalt i competeixen amb el veí per la nota”, ha dit Soler. Segons ha explicat, l’examen no facilita “en absolut” la resolució de les mancances actuals. Les mancances a les que s’ha referit són les recollides en un estudi d’opinió fet el 2015 a 90 caps de servei dels centres de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP) i de l’Institut Català de la Salut (ICS). Segons l’estudi, les principals mancances tenen a veure habilitats i competències com ara com comunicar millor al pacient o tenir més empatia o gestionar conflictes.

“Les mancances dels plans d’estudis, que han de respondre a les necessitats que la societat demana, tenen més a veure amb el professionalisme que amb la metodologia dels plans formatius”, ha afegit Francesc Cardellach, degà Facultat de Medicina i de Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona.

N’hi ha prou amb superar la nota de tall?

Una altra reflexió present en la jornada d’aquest dimecres ha estat l’accés als estudis, un dels graus universitaris amb més demanda de Catalunya i on arriben estudiants de batxillerat amb les notes més altes. Joan Ribera ha suggerit que a més de les proves d’accés a la universitat existents “hi hauria d’haver altres exàmens de tipus psicotècnic” que ja permeti fer una primera preselecció en funció no només del coneixement sinó també de les competències dels futurs universitaris.

També sobre aquest punt s’ha referit Josep Pallarès Marzal, director general d’Universitats. Segons ha dit una opció seria la possibilitat d’avaluar els futurs estudiants de medicina amb proves d’aptitud personal (PAP). “Seria interessant introduir aquesta cerca de la motivació i l’interès personal més enllà de la nota”, ha dit amb prudència.

Per la seva banda, Cardellach ha afegit que si bé “la nota de tall demostra que tenim uns alumnes excel·lents i magnífics” no permet saber si són els mes vocacionals. “Necessitem una altra eina per buscar aquests professionals”, ha llançat tot i que no ha concretat cap proposta. Segons ell, “no sempre les millors notes de MIR són aquelles amb més vocació”.

Algunes d’aquestes reflexions van ser recollides també durant el tercer Congrés de la professió mèdica, en el qual les conclusions apunten també que cal plantejar si seria adient establir proves d’accés a les facultats de Medicina que, més enllà de l’expedient acadèmic, valorin habilitats necessàries per al nou perfil de metge així com també millores a la Universitat. Per exemple, els participants al Congrés van concloure introduir modificacions al currículum de Medicina per tal que prioritzi les habilitats i coneixements que realment necessita el metge del futur i es focalitzi menys en la preparació de la prova MIR. També es va proposar la conveniència d’introduir formació en matèries com ara comunicació, bioètica, coneixements humanístics o gestió clínica.