Aquest és un article publicat per l’Agència Sinc
Els efectes de la crisi sobre les universitats espanyoles està sent devastador. A la gran pèrdua de recursos econòmics cal afegir-hi la paralització en la renovació de les plantilles, la congelació de la promoció del professorat i de tot el personal. Malgrat tot, en l’última dècada ha millorat la productivitat, la visibilitat, la col·laboració internacional i la competitivitat, segons el nou informe sobre l’R+D+I universitària elaborat per l’observatori IUNE (Actividad investigadora a la Universitat Espanyola). L’observatori de l’Aliança 4U, composta per les universitats Autònoma de Barcelona, Autònoma de Madrid, Carlos III de Madrid (UC3M) i Pompeu Fabra ha presentat l’últim informe sobre l’activitat investigadora del sistema universitari espanyol durant l’última dècada.
IUNE analitza a través de 47 indicadors la informació de les 74 universitats espanyoles públiques i privades des de l’any 2005 al 2014, un període d’enorme transcendència en l’activitat científica del sistema universitari.
“L’efecte de la crisi sobre les universitats està sent especialment greu, ja que a la gran pèrdua de recursos econòmics, amb les retallades en els seus pressupostos, cal afegir-hi la paralització en la renovació de les plantilles universitàries, la congelació de la promoció del professorat i de tot el personal de la universitat “, comenta Elías Sanz Casado, coordinador de l’observatori IUNE i catedràtic de la UC3M.
Pèrdua de recursos en el sistema científic
Segons les conclusions d’aquest informe, durant aquests anys s’ha produït una important pèrdua de recursos en el sistema científic universitari espanyol. En concret, el finançament per investigador ha disminuït un 6,7% en els últims anys (de 112.240 € el 2008 a 104.890 € el 2014) i l’evolució de les despeses corrents de les universitats ha caigut gairebé un 8% el 2014 respecte a 2010.
No obstant això, també s’ha produït una forta reacció a la universitat espanyola, que està responent de manera exemplar segons molts dels indicadors analitzats. En concret, ha millorat els seus valors en productivitat, visibilitat, col·laboració internacional, competitivitat o la seva participació en projectes científics de la Unió Europea, per exemple.
En l’última dècada, la producció científica de les universitats a Web of Science -una de les principals bases de dades de producció científica mundial-gairebé s’ha duplicat, des 26.124 publicacions en 2.005-51.301 el 2014 (un 96,7% més) .
En conseqüència, s’observa un fort increment en la productivitat científica del professorat universitari, que han passat de publicar de mitjana 0,45 articles científics per professor el 2005 a 0,81 el 2014. A més, també ha crescut la visibilitat d’aquestes investigacions, ja que les publicacions en el primer quartil (on es troben les millors revistes científiques) van arribar a representar el 53,23% del total d’articles científics publicats pels professors universitaris en 2014.
Per comunitats autònomes, la major producció científica la manté Catalunya (amb 100.313 publicacions en el decenni, un 22,72% del total de publicacions d’universitats) mentre que Madrid ocupa la segona posició (amb 78.032 publicacions, un 17,67% del total). Andalusia ocupa el tercer lloc (amb 60.806 publicacions, el 13,77%), per davant de la Comunitat Valenciana (49.994 publicacions, un 11,32% del contribució al SUE). Galícia i País Basc, malgrat la seva menor grandària, han evidenciat un important creixement en l’última dècada.
Pel que fa a la cooperació científica amb altres institucions, destaca l’important increment que es produeix en la col·laboració internacional, sent Estats Units el país més atractiu per a les universitats espanyoles, seguit del Regne Unit, Alemanya, França i Itàlia. A més, la col·laboració entre autors també millora i experimenta un gran creixement al llarg del decenni.
Innovació i obtenció de fons
Pel que fa a l’activitat innovadora, entre 2004 i 2014 s’han concedit a les universitats 4.153 patents, el que representa una taxa del creixement del 136,4%. La creació d’empreses derivades promogudes per universitats va tenir un comportament diferent, ja que es va mostrar molt irregular durant tot el decenni: mentre que 2013 va ser el millor any, amb 127 noves empreses d’aquest tipus, 2014 va ser l’any en què menys se’n van crear (amb 89).
A l’hora d’aconseguir finançament a través de convocatòries competitives, les universitats espanyoles han experimentat una doble tendència: d’una banda, han disminuït progressivament la seva participació en els plans nacionals i estatals de recerca (degut tant al retard sofert per aquestes convocatòries com al seu menor finançament); per altra banda, han augmentat la seva participació des de 2009 en els projectes científics europeus del Programa Marc i d’Horizon 2020.
Igual que en edicions anteriors, l’Observatori IUNE manté la possibilitat d’obtenir informació desagregada per cadascuna de les universitats públiques i privades. Per obtenir totes les dades que analitza utilitza fonts d’informació oficials, com l’Institut Nacional d’Estadística (INE), el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport (MECD), el Ministeri d’Economia i Competitivitat (MINECO), l’Oficina Espanyola de Patents i Marques (OEPM) i el Centre per al Desenvolupament Industrial (CDTI).
