Sabrina Piras encara es pregunta si estaria viva si no hagués estat per la seva metgessa de capçalera. Gràcies a la insistència de la seva doctora, la Sabrina va tornar a acudir a l’Hospital del Mar, a Barcelona, després que aquest centre li negués una atenció gratuïta i l’avisés que havia de pagar 250 euros per ser atesa a Urgències. No va ser fins a aquesta segona visita, tres mesos més tard, quan va saber que tenia càncer.
Els fets es remunten a la tardor de 2015, quan el Reial decret llei 16/2012 de “mesures urgents per garantir la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut” promogut pel PP -més conegut popularment com Reial Decret llei d’exclusió sanitària- feia tres anys que havia entrat en vigor i a Catalunya existia ja una instrucció que desafiava part d’aquest decret. En el cas de la Sabrina, però, l’Hospital del Mar no va seguir la normativa ja que l’atenció urgent és una de les excepcions que preveu el Reial decret llei. És a dir, que qualsevol persona resident (amb o sense papers, amb o sense targeta sanitària), com era el cas de la Sabrina -italiana que feia mesos que vivia amb la seva família a Barcelona- tenia dret a ser atesa gratuïtament.
Els mals de la Sabrina van començar a l’octubre, quan ella i els seus tres fills feia mig any que s’havien instal·lat a Barcelona, juntament amb el pare, que va venir abans a Espanya. Li feien mal els braços, tenia la cara inflada i se sentia cansada. Va ser llavors quan va acudir a la seva metgessa de capçalera al Centre d’Atenció Primària Gòtic. La doctora, davant els símptomes que presentava la Sabrina, la va derivar d’urgència a l’Hospital del Mar perquè li fessin una radiografia de tòrax.
Amb tot, la Sabrina va trigar un mes i mig a anar a l’hospital. “Això és culpa meva però vaig trigar perquè estava amb la feina i teníem problemes amb el pis. Al desembre ja no suportava més el dolor i vaig tornar a veure la doctora”, explica.
“Has de pagar 250 euros”
Després de veure la seva metgessa i seguint, aquest cop sí, la seva recomanació, va anar a l’Hospital del Mar per primera vegada. “Quan vaig arribar els vaig dir que no tenia NIE però que tenia la targeta sanitària europea. Em van dir: en aquest cas has de pagar 250 euros”, recorda. Davant d’aquesta condició, la Sabrina va decidir girar cua ja que no podia permetre’s pagar aquesta quantitat. “El que guanyo és per menjar tots cinc i pagar el pis”, va pensar la Sabrina.
Des de l’Hospital del Mar, consultat per aquest diari, reconeixen l’error. “Després de consultar l’expedient de la pacient referida, i confirmar que no va presentar cap reclamació referent a aquest episodi, volem traslladar les nostres disculpes per les molèsties que aquesta circumstància li pogués ocasionar”. Segons el centre la situació viscuda el desembre de 2015 es va originar “per un problema d’informació i/o malentès en el moment de l’admissió”.
Va ser un 21 de desembre. Després van venir les festes de Nadal i van passar dos mesos més fins que la seva metgessa de capçalera es va posar en contacte amb ella. “Li vaig acabar explicant tot el que havia passat”, confessa.
Recorda que la doctora “es va sorprendre molt”. Llavors la va derivar a un centre ambulatori al Raval a realitzar-se la prova. Ja era març i des del primer contacte amb la sanitat catalana la Sabrina havia aconseguit tramitar el NIE i la targeta sanitària. “Hi ha alguna cosa però no estem segurs del que és. Vés a veure la teva doctora”, li van dir el mateix dia que es va fer la radiografia en aquest centre del Raval. Així que la Sabrina va anar a veure-la amb els resultats i aquesta la va enviar a l’hospital, on li van fer un TAC i altres proves que van acabar per donar-li el diagnòstic definitiu: “Tens un limfoma toràcic estès als ronyons i l’abdomen. Demà mateix has de començar la quimio”. A més, els metges li van dir que com ja estava avançat no podia congelar els seus òvuls i el tractament comportava un risc de fertilitat: podia quedar estèril.
Durant sis mesos va seguir el tractament, que va acabar aquest estiu. Encara no sap si podrà tenir més fills. “Si hagués estat atesa al desembre, potser podria haver tingut limfoma només al tòrax, potser no hagués estat tan avançat. Jo no volia passar tot això”, reflexiona.
“La facturació a Urgències té un efecte dissuasiu: si no tens recursos, estàs malalt i et diuen que has de pagar 200 euros, agafes i te’n vas”, recordava el metge Carlos Losana, de la Plataforma per una Atenció Sanitària Universal a Catalunya (PASUCat), a aquest diari en un article anterior. Des de la PASUCat i altres associacions han denunciat reiteradament que la facturació il·legal “comporta un greu risc per a la salut de la persona exclosa i també per a la salut pública en general.”
Més casos de facturació il·legal a urgències
Quan la Sabrina va acudir a urgències estava en vigor el reial decret del PP d’exclusió sanitària i feia pocs mesos que el Salut havia promogut una instrucció per suavitzar els efectes d’exclusió a Catalunya. Amb tot, l’atenció urgent no només és un dret dels residents a Catalunya sinó que fins i tot és una de les excepcions previstes en el RDL16/2012.
Amb el nou Govern a Catalunya se segueix vinculant l’atenció pública al padró però s’eliminen els tres mesos de carència que abans es demanaven i ja s’ha aprovat el projecte de llei per blindar la universalitat de la sanitat. Tot i això són diversos els hospitals des d’on arriben casos com el de la Sabrina a la PASUCat. Fa unes setmanes la plataforma va denunciar el cas d’un cobrament de 150 euros a un nadó en un hospital de Tarragona i fa un mes informaven de l’exclusió sanitària a un col·lectiu especialment vulnerable: el dels demandants d’asil. Aquesta mateixa setmana un altre cas ha arribat: en aquest cas 240 euros per una atenció urgent a una dona pakistanesa. “Si bé el cas de la Sabrina ens ha arribat som conscients que hi ha molts altres casos que no ens arriben. Moltes persones se’n van sense ser ateses amb les greus conseqüències que això suposa per a la seva salut”, explica a aquest diari Yolanda Nieves, advocada i membre de la comissió jurídica de la PASUCat.
Des del mes de setembre passat els serveis de facturació dels hospitals han de seguir un nou protocol que passa per contemplar l’atenció gratuïta a través de la signatura d’una declaració responsable en la qual la persona al·lega manca de recursos econòmics. No obstant això, molts hospitals no segueixen el protocol, entre altres motius, per la manca de formació del personal o pel desconeixement de la normativa, expliquen des de la PASUCat. Amb tot Salut espera que de seguir el personal dels hospitals el protocol de facturació s’evitin casos en què la salut d’una persona sigui posada en risc per una barrera econòmica, a més, il·legal. En el cas de la Sabrina la PASUCat està estudiant emprendre accions legals.
Per la seva banda, l’Hospital del Mar informa que el seu protocol d’atenció a les urgències ja inclou la declaració responsable del Servei Català de la Salut i asseguren que durant el 2015 van atendre 1.932 pacients sense targeta sanitària individual, l’atenció dels quals va córrer a càrrec del CatSalut.
2 comentaris
-Atención. para Canceros@s,Autistas (que “El Autismo no es genético sino por Contaminación por Metales Pesados”), Diabétic@s (“Curar o Rebajar el azúcar”) Esclerótic@s, y sobre todo enfermos por cualquier INFECCION (Malaria inc , señores de MSF, etc., curada en 4 h, barato barato!, no interesa a las Grandes Farmaceúticas ni a los Excms. Médicos que viven de la Enfermedad de los demás) , desde hace unos 10 años Recomiendan (v. testimonios en Youtube) hacerse o comprar . online,el MMS.
-Por básico no se puede Patentar: Diclorito sódico Activado . Un hombre y su libro: John Humble.
-Se parte sólo de la Experiencia al usarlo: sus Resultados, innegables y aún por explicar-investigar. Se le considera Inocuo, es un Oxidante Industrial, desparasitiza el Agua,…y el Cuerpo (Humano y Animal), a Gota por kg. de peso.
-Yo sólo estoy escribiendo lo que he oído-visto en Youtube. Y la ocasión de probarlo ha llegado tarde para mis padres y para un cuñado, jóvenes tod@s. Suerte.
Pingback: L'atenció sanitària a Catalunya pot continuar essent universal si hi ha la intenció política real de fer-ho