Toni Comín va comparèixer per primera vegada al Parlament com a conseller de Salut fa prop d’un any. Poc després va quedar palès que els principals reptes tindrien a veure amb la reducció de les llistes d’espera i la desprivatització de la xarxa pública. I aquest dijous, que Comín ha tornat a comparèixer per passar llista als compromisos anunciats un any enrere, s’han reafirmat les dificultats per tirar endavant aquestes mesures. Amb tot, el conseller ha fet bandera dels compromisos assolits fins ara, que segons ha dit, s’han complert en un 85%.
Durant una hora llarga el conseller s’ha ocupat de repassar les mesures que el Govern ha anat implementant durant els últims mesos, com ara un projecte de llei per blindar la universalitat de la sanitat, l’ampliació de l’accés a la reproducció assistida a totes les dones, el refinançament de l’Atenció Primària o el nou Big Data sanitari, entre altres. No tot són bones notícies però. Altres compromisos que s’estan implementant parcialment, com ara el Pla de Xoc per reduir les llistes d’espera, no satisfan a l’oposició, que retreu a Comín l’augment de les llistes per ser operat. Per altra banda, la desprivatització del sistema no genera consens i el col·lapse a les urgències dels hospitals (amb el pic d’aquest hivern) o el decret de prescripció infermera són assignatures pendents del govern que l’oposició s’ha preocupat de recordar-li. Des de Ciutadans el diputat Jorge Soler ha lamentat que en un any no hi hagi hagut cap “canvi substancial” i s’ha referit a la pressió assistencial que viuen els professionals. “No ha reconstruit ponts amb l’oposició i dubtem que pugui consensuar grans temes en aquest parlament”, ha lamentat Soler.
Una desprivatització a mitges
Una de les banderes del govern de Junts pel Sí era convertir-se en el gran desprivatitzador, marcant distància amb l’anterior conseller del ram. Així, una de les mesures del pla de govern és la “garantia que la llista de centres hospitalaris integrats en el SISCAT -la xarxa d’atenció pública- no inclou centres privats amb ànim de lucre”. Amb tot, la desprivatització no és plena, ja que dels centres amb afany de lucre que tenen concerts amb el CatSalut només s’ha retirat el concert a un dels cinc centres: la Clínica del Vallès. També hi ha la Clínica Girona, l’Hospital Universitari Sagrat Cor, la Clínica de Ponent i l’Hospital General de Catalunya. “Al llarg del mandat hem completat la mesura d’acord amb el que diu la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya (LOSC), és a dir, no comptar amb ànim de lucre a excepció de si el necessites”, ha dit aquest dijous Comín per justificar-ho. És a dir, ha reconegut en altres paraules, com ja va dir en una entrevista amb aquest mitjà, que hi ha centres públics que no poden renunciar a l’activitat privada.
“‘La desprivatització’ és un gest molt limitat en un oceà de privatització i mercantilització fruit de 30 anys de consensos en les polítiques sanitàries”, li ha retret dijous al conseller el diputat de CSQP Albano Dante. Sobre aquest aspecte Eulàlia Reguant ha expressat que el problema va més enllà de fer fora l’ànim de lucre, ja que, segons ella, s’estén també a fundacions o xarxes com la xarxa sanitària Santa Tecla (a Tarragona). Per la seva banda, Assumpta Escarp ha criticat que s’hagi passat “de la major desprivatització a complir l’article 5 de la LOSC [que fa referència al principi de subsidiarietat]” i ha assegurat que continua havent-hi un problema amb l’ànim de lucre en centres de salut mental i sociosanitaris, un àmbit que queda fora del procés engegat per Comín. A banda de retirar el concert a la Clínica del Vallès Salut també ha tornat a mans públiques l’atenció domiciliària a Barcelona i Montcada.
Augmenten les llistes d’espera per ser operat
La realitat és que les llistes d’espera per una intervenció quirúrgica han augmentat: el desembre passat hi havia 4.000 persones més que fa un any esperant per ser operades. Ara bé, també és cert que s’ha reduït el percentatge de persones que superen els temps d’espera de referència o garantia i que disminueixen les llistes per fer-se una prova diagnòstica o visitar l’especialista. De fet la l’augment de les llistes per ser operat, segons va dir Comín fa uns dies en una sessió de control, té una explicació: com que millora la diagnosi i la visita a consultes externes més gent passa a la llista per ser operat. A més, Comín s’ha escudat en el fet que la millora que s’ha fet s’ha fet sense el pressupost previst per al Pla de Xoc, un fet del qual ha responsabilitzat l’oposició, ja que a causa de la pròrroga pressupostària el pla només s’ha desplegat parcialment.
Tanmateix l’oposició li ha retret que s’hagi reduït la dotació per al Pla. “Hem perdut 45 milions d’euros i no sabem quanta gent ha abandonat durant aquest temps les llistes per operar-se a la privada. Si no s’incrementen més quiròfans, més anestesistes, etc. veig difícil que abordem aquest pla”, li ha etzibat la diputada socialista Assumpta Escarp.
Amb tot, el conseller ha recordat que el compromís del govern de reduir en un 50% el temps mig d’espera per a proves diagnòstiques i un 10% les llistes per a intervencions quirúrgiques és un compromís que comença a comptar en el moment que es doti el pla de xoc del pressupost. En aquest sentit ha assegurat que l’avaluació dels compromisos sobre llistes d’espera es podran fer el març del 2018, assumint que l’aprovació dels comptes es farà en les pròximes setmanes.
El col·lapse a les urgències
La situació en alguns hospitals catalans -especialment la viscuda aquest hivern durant el pic de la grip- també ha pesat sobre el balanç del primer any de govern amb Comín al capdavant de Salut. El compromís del govern era el de fer un Pla Director d’Urgències (ara anomenat Pla Nacional d’Urgències), un pla que Salut està treballant i que té previst presentar a finals de març.
El que sí que ha fet Salut és engegar una campanya per fomentar que la gent truqui el 061 i sigui des d’aquest servei des d’on es faci el triatge segons el risc que pateix el pacient. Una campanya que va arribar just després que Salut constatés que el 64% de les urgències hospitalàries es podrien haver resolt en un Centre d’Urgències d’Atenció Primària o un Centre d’Atenció Primària. Des de la CUP, la diputada Eulàlia Reguant ha lamentat però que les empreses encarregades del 061 -un servei externalitzat- provoquin precarietat i vulnerabilitat entre els treballadors.
