El fenomen de la migració nacional i transfronterera de joves i menors no acompanyats a l’Àfrica Occidental ha adquirit una gran dimensió en l’última dècada a causa de múltiples crisis, conflictes armats i catàstrofes naturals.
Segons dades de l’Organització Internacional de les Migracions el 84% dels moviments migratoris a l’Àfrica Occidental es dirigeixen cap a un altre país dins de la regió, fet que suposa set vegades més que els fluxos migratoris dels països d’aquesta zona a altres parts del món.
Malgrat això, Europa s’ha convertit en una fortalesa enfront de la mobilitat. Aquest últim missatge s’ha escoltat com un eco al llarg de múltiples sessions durant la passada edició dels Dies Europeus per al Desenvolupament celebrats a Brussel·les durant els dies 7 i 8 de juny. Des de Save the Children vam voler fer arribar a aquest fòrum evidències des del terreny sobre la situació particular de la infància i joventut migrant a l’Àfrica Occidental participant en el debat “Vulnerabilitat davant del Procés Migratori: un enfocament de salut”, juntament amb cinc organitzacions més.
Potser una anècdota que reflecteix aquesta narrativa imperant va ser la participació de Diego Curutchet, Coordinador Regional a Save the Children del projecte sobre joves i infància treballadora migrant a Costa d’Ivori, Mali i Burkina Faso, en el debat a Brussel·les en substitució de Ousmane Sanogo, de nacionalitat maliana i Cap de projecte de Save the Children a Mali, qui no va poder assistir a causa de l’augment dels requisits i terminis per als nacionals d’aquest país per obtenir un visat.
El debat es va centrar al voltant de les dificultats d’accés a serveis socials bàsics, principalment els de salut, al qual estan exposades les persones migrants, en particular aquelles que es troben en una situació més vulnerable i entre les que indubtablement destaca la infància.
Si bé els processos de mobilitat comporten una recerca de millors oportunitats i protecció, els menors no acompanyats estan exposats a múltiples riscos en el transcurs migratori, com ara l’explotació econòmica o sexual i dificultats d’accés a serveis bàsics com la salut, l’educació, alimentació o refugi.
Després del debat, Curutchet va indicar que no hi ha dades suficients i fiables sobre la mobilitat de nens i nenes que permetin adoptar respostes adequades i que tinguin en compte diferents tipus de vulnerabilitat, fins i tot les menys visibles com a seqüeles en la seva salut mental o que ofereixin opcions a les aspiracions d’accés a millors oportunitats de formació.
Una altra important dificultat a la qual s’enfronten aquests menors en mobilitat a l’Àfrica Occidental és la manca de documents identificatius i registre de naixement, el que els fa invisibles davant de l’accés a serveis de salut i protecció.
Això posa de manifest que en matèria de migracions cal superar un enfocament centrat en la gestió de fronteres i anar cap a un enfocament de mobilitat més holístic que inclogui respostes als riscos als quals s’enfronten la infància en moviment i en què ningú pugui ser deixat enrere.