Aquest és un article de eldiario.es
“Hem d’acabar amb la desídia de la Sanitat pel que a alimentació es refereix”. Al juliol de l’any passat, un veí de Fuenlabrada iniciava una campanya de recollida de signatures online per canviar les dietes als hospitals, després de constatar que al seu pare, malalt de càncer, li oferien un paquet de galetes de berenar. No ha estat l’únic, al llarg dels últims anys moltes persones han denunciat la mala qualitat del menjar dels centres sanitaris a les xarxes socials. No obstant això, aquestes queixes encara no han servit perquè les administracions públiques es decideixin a transformar els hospitals públics en entorns alimentaris més saludables.
“És cert que no es pot dir que en tots els hospitals es mengi malament”, assegura a eldiario.es el coordinador del Grup d’Especialització en Nutrició Clínica i Dietètica de l’Acadèmia Espanyola de Nutrició i Dietètica, Néstor Benítez, “però si hem de qualificar a grans trets com es menja als hospitals espanyols, cal dir que es menja malament, tant des d’un punt de vista gastronòmic, com nutricional”.
Als centres sanitaris és necessari tenir una planificació de l’alimentació, de manera que cada hospital ha de tenir un codi dietètic on es recullen totes les dietes que es poden oferir a cada pacient, atenent les diferents patologies. No obstant això, “els codis de dietes que existeixen a nivell nacional són molt antics, es van fer fa 20 o 30 anys i des de llavors amb prou feines s’han actualitzat”, explica Benítez.
Fugida de nutricionistes a hospitals europeus
Aquest especialista, que treballa com a investigador a l’Hospital Universitari Nuestra Señora de Candelaria, considera que “un dels principals problemes” és l’escàs nombre de dietistes nutricionistes que hi ha als hospitals públics. “Els codis de dieta s’han anat quedant obsolets i amb prou feines hi ha especialistes s’hagin ficat de ple a actualitzar-los”, assegura.
En aquest sentit també s’expressava el passat mes de novembre la presidenta del Consell General de Dietistes-Nutricionistes d’Espanya, Alma Palau, en una carta publicada a la revista Acta sanitaria. “No entenem per què l’Estat inverteix a formar dietistes-nutricionistes en universitats públiques amb el consegüent desemborsament econòmic i després no veu la necessitat de recuperar aquesta inversió en el corresponent estalvi sanitari”.
Palau denuncia en la seva carta la fugida d’aquests professionals “a hospitals europeus on un dietista sí que té un lloc de treball” i fa una crida per “abandonar antics hàbits ja caducs i pensar en el futur, en el que funciona”.
La falta d’especialistes i com d’obsoletes s’han quedat algunes dietes fa que la qualitat nutricional d’alguns menús hospitalaris no sempre sigui la més adequada. No obstant això, el problema es pot agreujar si el menjar tampoc és apetible, atès que “el més important és que els pacients no es desnodreixin quan estan a l’hospital, perquè es recuperin al més aviat possible”, explica Benítez. “Si apliquem massa restriccions dietètiques o el menjar no té una qualitat gastronòmica adequada, el pacient, que ja de per si mateix pot no tenir molt apetit a causa de l’ingrés hospitalari, potser deixa de menjar”.
Màquines i menús amb ofertes poc saludables
Però no solament és el menjar dels pacients la que no sempre compleix uns estàndards nutricionals o gastronòmics adequats. L’oferta de menjar que es fa a la resta dels usuaris del centre sol ser “bastant lamentable”, assegura Benítez. “Solament cal veure les màquines de vending, amb molta brioixeria, xocolatines, refrescs i tot un seguit de productes que, des del meu punt de vista, no haurien d’oferir-se en un centre hospitalari”.
Segons aquest nutricionista, “l’hospital hauria de ser una escola d’hàbits saludables”. No obstant això, “són molt poques les cafeteries que incorporen menús adequats i les que ho estan fent moltes vegades ho fan per una qüestió d’imatge de l’empresa i no tant pel rol que pot tenir l’alimentació en la salut de les persones”.
El problema és que, pel que fa a les cafeteries i les màquines de venda automàtica, “els centres sanitaris no disposen d’una normativa específica, com els centres escolars, ni estan subjectes a uns codis dietètics”, explica a eldiario.es l’especialista en nutrició Iva Marques. “Es tracta el centre sanitari com si fos una empresa de cotxes, no hi ha una diferència en la qualitat o en la diversitat dels aliments que s’ofereixen”, sentencia aquesta nutricionista.
Per tractar de canviar aquesta situació, Marques, que és professora de Nutrició i Bromatologia a la Universitat de Saragossa, defensa la necessitat que les administracions públiques apostin de forma més decidida per la creació del que els nutricionistes criden entorns saludables. “Això implica implementar polítiques autonòmiques en les quals s’exigeixin més requisits a l’hora de contractar certs serveis públics” i per a això, conclou Marques, “és necessari que en les institucions públiques hi hagi dietistes-nutricionistes i a Espanya amb prou feines hi ha”.
Falta d’iniciativa política
Les administracions responsables d’escometre aquests canvis són les comunitats autònomes, que són les que tenen transferides les competències de sanitat, però en els últims anys molt poques han fet passos per millorar la situació actual. Tan sols el País Basc ha anunciat algunes mesures per promoure una alimentació saludable als centres sanitaris, com l’obligació que la meitat dels productes de les màquines de vending siguin fruites, verdures i altres productes saludables.
Qui sí que ha pres mesures més contundents és el Govern de Portugal, amb una nova normativa que entrarà en vigor aquest mateix any i que planteja la “limitació de productes nocius per a la salut en els bars, cafeteries i bufets de les institucions que pertanyen al Ministeri de Sanitat”, amb la fi de “promocionar […] l’adopció d’hàbits alimentosos saludables”. La diferència, assegura Marques, és que “Portugal té a dietistes-nutricionistes en les institucions i Espanya no”.
Però aquesta nutricionista pretén que les administracions públiques vagin encara més enllà i creu que la creació d’entorns saludables no s’hauria de restringir als centres sanitaris. “Faria falta estendre aquest tipus de normatives a tot tipus d’empreses”. De fet, conclou Marquis, “entre els professionals sanitaris hi ha més possibilitats de trobar persones que sàpiguen triar el que és més saludable, perquè tenen cert coneixement”.
Un mal internacional
El problema de l’alimentació als hospitals no solament afecta Espanya. El passat mes de juny l’Associació Mèdica Americana va publicar una resolució en la que encoratjava als hospitals dels EUA a “millorar la salut dels pacients, el personal i els visitants promocionant una varietat d’aliments saludables”. L’associació exigia una major proporció de menjars a força de vegetals, així com l’eliminació de les carns processades i els refrescs dels menús de les cafeteries. També a Anglaterra s’enfronten a aquest problema i fa amb prou feines uns dies un hospital de Manchester es convertia al primer centre sanitari públic britànic a prohibir els sucres afegits en el seu restaurant, en un intent d’abordar les creixents taxes d’obesitat entre el seu personal, segons informava el diari the guardian.
